Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com
fregùj 2

El pappagall antinazista
Forse ghe crederee minga, ma per quaivun la seconda guèrra mondial l’è nanmò finida, e l’è curios che a pensala inscì sia Charlie, ona pappagallina de 104 ann, appartegnuda a Winston Churchill. L’ara macao, da i color giald e celèst, ospitada, dòpo la mòrt del statista, dal propietari d’on negòzzi d’animal, che la ten tutt’ora in cà, in doe l’animal l’incita anmò, tucc i visitador a mettèll in quèll pòst a tutti i nazisti.

Iscrizion a la scòla matèrna, telefoni in tilt

Ogni novità la ris’cia de portà conseguenz imprevist. L’è succèss anca per quèll che riguarda i preiscrizion a la scòla matèrna comunal. Defatt rispètt ai temp passaa l’è staa anticipaa el termin per l’iscrizion, miliaia de genitor, per paura de minga trovà pòst per l’ann 2004/2005 hann letteralment tempestaa el numer verd istituii dal comun, per organizzà la prima fas di iscrizion. Nel primm dì d’attività del call-center hinn rivaa 47 mila telefonad, sesmila i nominativ registraa. Addirittura nei primm sètt minutt de funzionament hinn staa ben 7.000 i tentativ effettuaa.
In ona nòta del comun, se precisa che la corsa all’iscrizion l’è dovuda al fraintendiment de la novità, dal moment che l’è nò la precedenza gionta con la telefonada a garantì l’iscrizion, ma l’è subordinada, come semper del rèst, al sòlit collòqui cont el dirigent del sigoll istitut. L’è pur vera che nel dubbi….
Pensionaa travòlt d’on camion
Disgrazia a Bagg, on òmen de 75 ann, ch’el conduseva a man la soa biciclètta, l’è finii sotta i roeud d’on camion de l’ANSA vun de quei per la raccòlta de l’immondizia.
L’automèzz l’era dree a fà ona manòvra de parchègg in via Val Sesia, l’ha ciappaa sòtta el pensionaa cont i roeud posterior, immediatament hinn rivaa i soccors cont ona lettiga, ma purtròpp a gh’era pù nient de fà. La dinamica dell’incident, minga tròppa ciara, l’è al vali d’inquirent
Omicidi-suicidi in provincia
Ona dòna de 40 ann de Robecchètt con Indun, operaria in d’ona filanda, l’ha mazzaa con duu colp de pistòla la mader, ona pensionada de settantun’ann. Poeu l’ha rivòlt la magnum, de propietà del marii metronòtt, contra se stèssa e la s’è sparada.
La dòna l’ha lassaa on bigliètt con di scus per el malsan gèst, premeditaa, ma se ignoren i caus che l’hann spinta al delitt suicidi.
El marii, rientraa a cà, dòpo che l’aveva compagnaa la tosètta scòla, l’ha scopert la terrificant situazion, la d’ha l’allarme ma purtròpp l’è staa tutt inutil.

Ancamò ona bomba de la guèrra

Dusent chili, quèst el pes d’ona bomba de la seconda guèrra mondial trovada durant di scavi in d’on canter in via Traiann, hinn gemò cominciaa i laorà per garantì la sicurèzza per poeu proced a la rimozion, ch’el verrà faa s’cioppà. De cert a brev ghe sarà l’evacuazion de tucc i abitant de la zòna per permètt all’esercit i operazion per on’esplosion in tutta sicurèzza. Par minga vera come, dòpo sessant’ann, tanti hinn i ritrovament de residuaa bellich de sto tipo, soratutt chì in città.
Anca i vigil del foeugh hinm sul pee de guèrra
Dòpo i protèst e i sciòperi de manètta e brumista, scenden in pizza i pompier milanes. El lor contratt l’è quèll scaduu da pussee temp, tra i vari categorii de lavorador. In d’ona intervista a la television, on vigil del foeugh, faseva el pròppi esempi, dòpo dodes ann d’anzianità el sò stipendi a malapena el raggiongeva i 1100 euro mensil (ricordemes i turni e i ris’c ch’el và incontra on pompier in del pròppi laorà), el stipendi l’è circa on terz de quèll che ciappen in Francia, in Inghiltèrra ò in Germania, comunque l’è inferior anca al stependi d’on pompier grecch. Singolar la forma de protèsta adottada, ona centèna de lor s’hinn improvvisaa lavaveder e hann nettaa i cristai di vettur privaa e pubblich in cors Sempion, per poeu dass appontament in piazza del Dòmm cont on spettacol faa de acrobaziii, tra idrant i scall.

Blitz contra la manodòpera clandestina cines

Ròma. Manodòpera cines clandestina, in pussee de 100 laboratòri tèssil, de pelletteria, oggettistica e attività commerciai. La polizia in collaborazion con la Dia, l’ha compii perquisizion in Lombardia, Veneto, Emilia Romagna, Toscana, Lazio, Sardègna e Campania, e l’ha scopèrt òmen e dònn ch’eren costrètt a lavorà in condizion precari. L’obiettiv de l’operazion l’è staa quèll de individuà infiltrazion de la criminalità organizzada de matris cinesa sul territori italian. Inoltre s’è cercaa de colpì l’attività che rappresenta la principal font de guadagn per l’organizzazion ossia el sfruttament in negher di immigraa clandestin ch’hinn costrètt a lavorà in condizion disuman.
A dormì tròpp fà mal e el scurta la vita
Dormì de men ò pussee de sètt or e mèzz el faria mal a la salut e se scamparia anca de men. Quèsta la sorprendenta conclusion sora i effètt negativ per la salut dovuu minga soll a la mancanza de sògn (stì dati eren gemò conossuu), ma anca a on eccèss de ripòs, quèst a l’è on studi faa in Giappon che l’ha esaminaaa el dormì de 100.000 persònn. Stà ricerca l’è stada fada a l’università de Nagoya. (gh’hann temp e voeuja de trà via).


Tenten de robà sora on tir, ma vegnen arrestaa dopo on’inseguiment

Còmm, al termin d’on inseguiment in autostrada, i poliziòtt de Bust Arsizzi hann arrestaa trè persònn menter eren dree a robà el carich d’on tir parcheggiaa ne l’area de servizzi Lario Ovest. In manètt hinn finii Giusèpp Rizzi 48 ann de Bitonto, Daniele Vecchia 32 ann de Broscia e Vincenz Laurenti anca lù de Bitonto. Hinn staa processaa per direttissima per tentativ de furto, Laurenti e el Vecchia hann patteggiaa on ann e 300 euro de multa, el primm con la sospension condizional, el second l’è finii ai arrèsti domiciliar. El Rizzi gemò cognossuu per simil episodi l’è invece in galera e el tornerà in tribunal. El furt del carich del tir (quintai de scarp) l’è andaa a mal per l’intervent de l’autista, ch’el s’è svegliaa e l’ha daa l’allarme. I lader eren poeu scappaa cont on camionsin intercettaa a l’altèzza de Lomazz pòchi chilometri pussee avanti
Londra: in mèzz milion lassen a cà l’automòbil
Dopo on ann de l’introduzion del pedagg nel centro de Londra, pressapòcch mèzz milion de persònn l’ha lassaa perd l’auto per ciappà i mèzz pubblicch. Da on ann i automobilisti londines paghen defatt 5 sterlin “ 7 euro” per andà denter nel coeur de la città dai 7 or ai 18.30. passaa stì primm dodes mes, s’è tracciaa on bilanc da i tòni on poo ciar on poo scur. Grand’uffizzi, banch e compagnii hinn favorevol a l’iniziativa, menter negoziant e ristorador se lamenten per on calo de la clientela ( magari se sbassen i prèzzi l’aumenta anmò).

    E                   ARTICOI                  
F