Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com

























Poesia del Renato Colombo
GIÒ I MAN DA STI FIOLITT
Articol del 2005, del Renato Farina

I associazion umanitari denuncien: centènn de òrfen in vendita in di camp pròfugh e in di ospedai. El nòster ajutt ai popolazion el gh’ha de vèss indirizzaa anca a fermà el traffich di minor

Hinn dree a robà i fiolitt terremòtaa in massa, con destrèzza, con facilità. On quaidun el sarà adottaa a Singapor e in Malesia. Quèi, pòdom dill, hinn i fortunaa. Tucc i alter sarann destinaa
al commèrc sessual in d’ona quai altra part men sconvòlta de l’Asia ò ingaggiaa ‘me s’ciav per i faccend de cà in de la dimòra de on quai emiro. On numer imprecisaa el ven bon per i trapiant de òrghen.
Gh’è de crèd minga, ma gh’hinn agenzii de l’ONU che le confermen. La prima denonzia l’è stada fada in del 1995, da allora el traffich el s’è sgrandii. E ora, tra i ruvin de la città, in di ospedai e in di camp pròfugh, i òrch fann minga fadiga a riempì el lor carnee. Mai la gh’è stada al mond on’occasion che la fa gola pussee, e chissà quand ne vegnarà on’altra. Sta vòlta, almen sta vòlta se la nòstra commozion denanz ai piscinin mòrt ò in lacrim la diventa nò azion dura e tenera per difendi, sèmm di canaj. Sèmm pèsg del tsunami che l’era òrb, invecì numm adèss ghe vedom benissim e pòdom nò fing de savè nò. Se lassom fà, vinciom in vigliacchèria cont i sciacai che hann sgraffignaa ai cadaver òr e bisgiô. Se fèmm minga on quaicòss, numm permèttom ona violenza de innocent sòtta ai nòster oeugg.
De fiolitt ne hinn mòrt - segond stim anmò approssimativ - tra i 50 e i 100 mila. Tanti de lor hinn staa tiraa dent in di provondità di abiss. Alter, cattaa sù come frutt dai alber in doe s’eren taccaa dent, hinn sta brasciaa sù on’ultima vòlta da la mama, passer senza pes. Èmm vist i scampaa corr in sui spiagg, che guardaven numm, pròppi numm, denter i telecamer ò i obiettiv di fotògraf. In quèi second se fèmm pussee piscinin de lor. Avarèmm faa tusscòss per sti nòster fioeu, in quèll moment. Hoo scritt: in quèll moment e nòster fioeu. I èmm sentii part de numm, impossibil tajann via ona man, cavann i oeugg, permètt la violenza su on fioeu: l’è bastada la natura matrigna, pòdom nò vèss numm patrign ò forestee. Se conossom però, per on poo de temp, vorariom dà tusscòss, e sèmm sincer, disom nò bosii. Passen des dì e se sèmm giamò abituaa al dolor di innocent. Sèmm di poverasc, sèmm dispòst a ricordass de ògni stupidada pur de desmentegà l’essenzial.
On quaidun però el picca el martèll in su la campana de l’orror e de la tenerèzza, ghe sarà besògn de ricordass quèll ch’èmm imparaa tra i brasc de la nòstra mama. Giò i man dai fiolitt, salvo che sien nò i carèzz di genitor e de chi i rispètta in del profond, senza dovrài ‘me l’unica mercanzia sempliz de piazzà.
Se sèmm accòrt de la strage, perchè de la gent specializzada l’ha rapii on fiolin danes e vun svedes. Chi l’ha portaa via el fiolin de dodes ann de la scandinavia l’è staa filmaa da ona telecamera, e s’è dree a cercà de identificà l’orch. L’Unicef la segnala tresent rapiment domà in de la region de Aceh, in Indonesia. Ier la nòstra Lucia Esposito, l’aveva daa notizia de cent fiolin de Phiket, thailandes, e forestee, trasportaa in ospedal e poeu dimèss: consegnaa a chi, el se sa minga. Bastava dì: sont el zio. In Sri Lanka se registren cas de violenz de piscinin in di camp. Tanti creatur hinn staa separaa dai genitor in del caos, alter hinn scampaa a la mòrt dei car: hinn tra i 150.000 e i 300.000 i òrfen piscinin in tutta la region.
‘Se gh’è de fà? Intanta, per piasè, almen numm italian, gh’èmm minga de taccà lit. In di dì passaa, gh’è staa on contenzios tra dò part di nòster struttur de soccors. Pareva che Protezion Civil e Cros Rossa scombatteven per comandà in di ajutt. Prontament, ier Gianfranco Fini l’ha stabilii gerarchii e priorità. Vorèmm minga alter cas Arcobalen. Chì gh’è nò domà de distribuì viver e ospedai, ma ristabilì on princippi de vita civil, de funzionament de l’autorità local inscì che i fiolin sien pù catturaa dai organizzazion che i manden giò per danee e per piasè.
Da quand l’esist Libero se sèmm battuu contra la pedofilia, a cost de passà per giustizialist. Èmm denunciaa el commèrci de òrghen. On fenòmeno tremend. Se la pò varè la mia testimonianza: la mia familia la gh’ha ona quai adozion a distanza, voeuna de quèst in Colombia, per mèzz de la benemerita Avsi. Pòdom nò scriv a la “nòstra” fiolina direttament. Defatt, se on quaidun el savèss de sto ligamm immediatament la rapinaria domandand on riscatt. Ciaschedoeuna de sti creatur la ven consegnada, a la fin de la mensa, a ona sola persona con tessera lassada da l’Avsi in doe se certifica l’autorizzazion a dà la man al fiolin. Nanca se ‘l fiolin riconoss on zio ò on’amisa de la mama. Doe se ciappen nò sti precauzion i class di ‘barrios’ hinn decimaa: trapiant, adozion, sèss?
Occorr al pù pèst ona man in sta direzion. Serviss nò domandà adèss l’adozion internazional per portass a cà on quai fioeu. Magar peou, con calma, in de la certèzza di affètt. Adèss guai se lassom gironzà i lader de fiolin.

LIBERO, Mercoldì 5 Genar 2005, pg. 1-3.
Traduzion del Sergio Domenico Marni