Sit de coltura e attualità
al cent per cent in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com














La torna... LA CASSOEULA

Di stall ai stèll. Quèsta la par
vèss la paràbola de la cassoeula (o cazzoeula), la pussee famosa pietansa nostrana de la Lombardia milanesa, che la g’ha anca parent in tutta Euròpa: pensii, per esempi, al Potée frances (stufaa mist de porscèll cont i verdur), a la Choucroute de l’Alsasia (lèss de panscetta e pontinn, cont i salcraut e i pòmm), a la Sauerkraut todèsca o al Koloszvari ungheres.
L’era dree pian pianin, con l’andà di ann, a perd d’importansa in di preparasion cusinari de l’Autunn in di nòster cà. Ma, on quèi ann fa, l’è incominciada la riscoverta di piatt “del territòri”, e anca in television la vegneva de spèss nominada. Finn a quand, l’Ezio Greggio e l’Enzo Iacchetti, in su “Striscia la notizia”, l’hann fada diventaa el tormenton de quèsta stagion televisiva. (anno 2004) circa
Poeu l’è stada la vòlta del Berlusca, che de bon briansoeu el s’è regordaa quèll che el ghe preparava in gioventù la soa nòna: tant è che, ona Domènega a messdì, tra on impègn offical e l’alter, el s’è faa scarrossaa con l’apparècc fin a la Cassinètta de Lugagnan, per mangià quel piatt faa su di coeugh de l’Osteria del Pont.
A la fin a gh’è staa anca el Corriere della Sera rigoros che in la prima pàgina de la sesion “Milàn” del 10 de November el s’è mettuu a intervistà el patròn del ristorant Matarèl. E de cossa l’è che el se parlava? Semper de la cassoeula, del sò valor stòrich e coltural, ma anca de la soa pesantèssa. Perché anca la cassoeula par che la sia divegnuda “light”: el scior Marco del Matarèl el dis che quèlla che le prepara lù l’è pussee liggèra de ona paillard.
Oramai anca el piatt de verș e porscèll stufaa, che on quèi tarlucch el rièss fina a italianișșàll cont el nòmm de cazzuola o bottaggio, l’è püü pesant e dür da digerì come quèll che mangiaven al princippi del sécol passaa.
Prima de tutt, el porscèll d’ona vòlta (ciamaa suin pesant) al dì d’incoeu el se dopera domà per fà sü el salamm, la panscètta e el giambon. I porscèi de carna hinn püssee magher (infatti je ciamen magron): gh’hann süü quater ghèi de lard taccaa sü la s’cèna, ma domà müscol!
Segond, tütt i part gelatinos e tegnos (el müson, el coinn, i pescioeu, l’orèggia) s’i doperen sicürament de men, come inveci el se faseva ona vòlta.
In últim, a gh’è anca l’abitudin de passà in sül foeugh i verșitt e i pontin, inscì che el grass el pòda scarligà via. Püssee liggera de inscì… Pòdom fà ona raccomandasion? Almen cerchii de mèttigh minga dent l’òli al pòst del bütter!


La cassoeula vegetal

Sempre pussee liggera. La circola in sul web ona version 100%
vegetal della nòstra amata cassoeula

Che la contenta anca i vegetarian.

E magara, per i amant di piatt “esòtich”, questa la pò vess on idea da provà.

Al pòst del porscèll a se doperen el tòfu, el sèitan e i wurstel de sòia.

La verza, inveci, la gh’è ancamò.

El broeud l’è vegetal, e del butter nanca l’ombria.

La se cusinna come la cassoeula tradizional. In bocca al loff!

RICÈTT