Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com




















...el Giancarlo Nostrini

la müsica tradiśional a la Radio Popolar


I ghirond, i piv, i organètt diatònich. E tanti alter
strument tradisionai che per sècol hann scandii i temp de la vita de tucc i dì. E che in di últim ann, hinn tornaa in su le crèsta de l’onda, dopo on period de scarsa attension. Gh’è però di persònn che hann portaa innans la passion per la nòstra mùsica tradisional anca in di ann “minga sospètt”. Di ann quand sonà ona Monfrinna o ona Giga l’era certament minga tròpp de mòda. La Radio Popolar la manda in onda la mùsica tradisional del lontan 1976, ann de nassita de l’emittent. E, del 1985, la trasmètt “La sacca del cepin”, on’emission dedicada a la mùsica popolar cont on tìtol irònich, che el regòrda quand, in di temp de l’Inquișision, certi espression de mùsica popolar (o puttòst el ball collegaa a la müsica) eren de spèss consideraa a la stregoa de asion pròppi gramm e malvag, perchè favoriven el “contatt” tra i òmen e i dònn. L’emission l’è presentada del Giancarlo Nostrini, vün di püssee cognossüü espèrt de tradision e müsica popolar. Che el parla del nòster patrimòni müsical in manera divertenta, ma anca scientìfica: sensa andà a sconfinà in del “folklorism”, ona tendensa totalment sbagliada, che la ved la coltura popolar come ona manifestasion per di persònn minga istruii. El Nostrini, naturalment, el va in d’on’altra diresion, quèlla contraria. Cont on’emission che, «la nass in del 1985», el dis, «anca se l’è domà l’última de ona longa sequensa de trasmission che se occupaven de la mùsica tradisional popolar differensiada per argoment e per repertòri che hinn nassuu chinscì a Radio Popolar del 1976, ann che l’ha veduu la radio comincià la soa attività».


Parlèmm on poo di trasmission “stòrich” de la Radio Popolar.
Beh, per esempi “La pagliara”, che la se occupava de la müsica popolar italianna, “Il canto di Albione” che el presentava la müsica popolar irlandesa, e di alter che proponéven el blues, el country american, e la mùsica tradisional popolar del mond african. Pürtròpp quèsti trasmission hinn terminaa, minga per volontà de la radio ma per la discontinuità di redattor che ie portaven avanti.

E la toa esperienza de conduttor?
Son Cremones de orìgin, anca se son nassuu a Milan, e provègni de la Radio Padana 102, che l’è stada tra i primm radio lìber de sinistra de la pianura. Vegnüü a la Radio Popolar, hoo cattaa sü i esperiens de’ sti trasmission e hoo cercaa de andaa a dree a la stèssa strada e de dagh on poo de continuità a la propòsta müsical; donca porti avanti de squas vint ann, “La sacca del cepin”, che l’è minga alter che la piva per el nòrd ò la zampògna per el sud, che l’era stada bandida dòpo la Controriforma, ai temp del San Carlo, come la fudèss on strüment diabòlich: de fatt l’era el strüment di villan. Che dòpo la Mèssa a se riüníven in di moment conviviai del paes ò del paesòtt per cantà e ballà. El ver indisiaa l’era el ball, che el metteva in relasion òmm e dònn e donca l’era consideraa peccaminos.

Che messagg la voeur divulgà la toa emission?
Sta emission la gh’ha minga certament la pretesa de vèss l’ùnegh pont de riferiment de la coltura e de la canson popolar, ma l’è ona trasmission de stìmol ai scoltador, per creà interèss vèrs on mond che el nass de la müsica tradisional popolar de la nòstra penìsola e de tütti i alter paes de l’Euròpa e del mond. E la se àpplica a l’antropologia coltüral, ai appontament müsicai di grüpp che sònen cl'a mùsica chi. La trasmission la voeur sforsass de fà cognòss i element che hinn adree al ritüal, la tradision auténtica e el sò revival. Sigurament a toccom minga el fenòmen del folklorism e chi informasion stortaa che de spèss vègnen propòst anca de cèrti television locai, in dove a se presenten di figur folclorìstich ricostruii senza nissuna lògica ligada a la tradizion auténtica del sit e de la comunità. Parli de chi collegament in stil dopolavoro del Sàbet fascista, quand el folklorism l’è cressüü. Sto moeud de interpretà la coltura popolar l’è stada voeuna di fopp in dove l’è stada fognada via la tradision e la coltura popolar. L’è püssee fàcil fà vidè el pòpol ignorant che el canta e l’è content intorna a ona bòggia de vin che capì perchè ona müsica, on ball, on moeud de dì, ona fàvola, ona stòria nàssen in quèll contèst lì, perchè hinn adree andà innans ò perchè vann a sparì. La trasmission, come tutt el mond de la tradision, del revival, de l’etnomusicologia, la esclud quèsti fenomenologii de caràtter folclorìstich, perchè gh’hann nagòtt de fà con l’element de l’òmm folclòrich.

In d’ona città come Milan, ‘me l’è che l’è affrontaa el tèma di tradision?
El sens de la tradision popolar, el gh’ha el sò significaa se la tradision la vegn recognossuda de la comunità. Se la comunità la se recognòss pù in quèlla tradision, la tradision la va a sparì. Tovèmm el Carnevaa Ambrosian: el fann i bagai, sensa mascarass, ma domà trasvestiss: el voeur dì che el carnevaa l’è dree a morì, l’ha esaurii la soa fonsion social arcàica. Al dì d’incoeu, a Milan, a vívom di carnevai tutti i dì: festeggià on Carnevaa in pü, fòrsi, el gh’ha minga de sens.
Purtròpp, anca in sta città l’attension vèrs la coltura milanesa la se trasforma pròppi de spèss in d’ona coltüra folclorìstica e minga folclòrica. Donca el se cognòss spotegament nagòtt de quèi che hinn i fenòmen del ball, el moeud de cantà a Milan, quai hinn i repertòri. Se pensa domà a Canta Milan e poeu el se sa pù nagòtt. Quand a moeuren i ansian, con lor la va via la coltura musical ambrosianna; pensèmm ai cant de repertòri de la ligera, che se lighen a la ballada etich-lìrica che la gh’è anca a Milan come in tutt el Nòrd-Italia; pensèmm ai cant come i strambòtt. Se parla pü nanca di vègg mestee de Milan ò di vègg quartier, de la vita di operari o di botegatt. Quèst el voeur minga dì de mèttes in sui lìber e fà i antropòlogh müsicòlogh, ma de cognòss semplicement ognidun i sò radis: chi l’è che el cognòss minga perfettament el sò passaa, el rièss minga a capì el sò futur. Donca chi l’è che el cognòss nò l’inventa e chi l’è che l’inventa el blaga.

La trasformasion de la società e di costumm, sòtta a l’influensa de l’innovasion tecnològica e de l’immigrasion di alter coltür, la scancellarà definitivament i nòster tradision? Oppur savarann adattass e ripropònnes?
In di sècol, chi fenòmen chì hinn sémper sücceduu, che gh’è staa di rappòrt, di connession e di intersesion de mùsich provenient de alter pòpol e coltur. I influens musicai del Nòrd-Italia, lombard ò pussee specificament milanes, risénten di coltür mitteleuropèi , ma anca del mond del Mediterraneo; di influenz profond n’hinn rivaa de la coltura véneta in del perìod de la Serenìssima, e de la Repùbblica de Gènova, che staven ai fianch de la coltura meneghinna. Ma anca del mond islàmich, a séguit di commèrc e anca di guèrr. Donca, el se pò nò domandass se la nòstra coltura la vegnarà modificada o sostituida, perchè de sémper la trasformasion l’è continova e nò roversàbil. A l’è assee regordass che Pòrta Gènova l’era considerada on pòrt a tutti i effètt, e del‘700 finna ai primm ann ‘50, la dársena la riceveva i famos barcon con sabbia e mercansii. Milan l’è sémper stada ona città molticoltural e de commèrc: regordèmmes che, in del famos cammin de Santiago de Compostela, i commerciant eren ciamaa “lombard”. L’è minga per cas che a Londra la strada de la Borsa la se ciama “Lombard Street”, a Noeuva York “Lombardy Street”, a Bonn “Lombardstrasse”. Per finilla, la trasformasion de la mùsica e de la coltura l’è costant. A vègnen denter di fenòmen colturai che pòden rivà de l’èst, de l’òvest, del sud ò del nòrd con la realtà che numm a gh’èmm e che se pòrtom adree. Milan la se trasforma economicament, socialment e colturalment: l’andarà sicurament avanti la memòria de la nòstra tradision, ansi la se consolidarà in del moment che la gh’avarà minga paura de quèll che l’è dree rivà, ma, fòrt di so orìgen, la se confrontarà cont i noeuv coltur.