Sit de coltura e attualità
al cent per cent in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com


Stèma












PAULL e la soa stòria del Giovanni Costanzo

El territòri de Paull se estend per 8.90 kmq, a la destra del fiumm Adda e se troeuva a 97 m.s.l.m. e a circa 19 km. a nòrd-òvest de Milan.

El stèmma del Comun
El stèmma l’è dal pont de vista araldich de bellèzza verament pregevol. La prima sensazion par ch’el vegna dal stèmma de la familia milanesa Carcassola, che l’è stada la prima titolar del feod de Paull, in la seconda, el color celèst el ven con probabilità dal stèmma de la familia napoletana Tassi, che l’ha succeduu ai Carcassola a cap del feod. On aquila l’è raffigurada cont i all distenduu e rivòlt a coo del scud, in vers l’alt, gh’è anca ona stèlla con di ragg taccaa ai pont. El baston araldich l’è costituii da ona banda vertical mettuda in mèzz al scud.

El nòmm
Ona vasta zòna paludosa ciamada Lago Gerundo l’è a l’origin del nòmm del paes, dal latin palus el deriva el topònim Paullum nel 1140, quindi Padule (da palud) per rivà a Paule e infin a Pull (Paullo).

I origin
Par che intorna al VI secol a.c. grazie a la favorevol situazion idrografica de la zòna, i Galli Insubri s’eren gemò insediaa in del territòri milanes, el terren umid e fertil favoriva la coltivazion del lin, da chì la probabil etimologia Linate.
Quand i roman tra el III e II secol a.c. gh’hann ciappaa possèss de la zòna, hann bonificaa gran part del territòri paludos, hann canalizzaa e convogliaa l’acqua in quèll che al dì dìincoeu l’è el canal Muzza, che dev el nòmm al soraintendent di laorà Mucios.
Numeros hinn i tracc de la presenza romana, da suppellettil, oggètt votiv e resti di tomb, antich sepolcher d’età imperial hinn staa trovaa tutt’intorna a testimonianza de la presenza e colonizzazion romana.
Da on pont de vista urbanistich, la struttura de Paull la denòta l’impronta romana, l’impiant regolar a pianta quadrada l’è la principal indicazion. Quèst fà pensà che la costruzion del paes l’è romana i epoch successiv hann minga modificaa l’impronta originaria.
Anca la disposizion di terren la lassa intravvedè l’antiga division tipicament romana, in centuri, tocch de terren che vegniven daa ai colòni ò ai soldaa come compens di servizzi res, ona specie de liquidazion.
Come el rèst del territòri milanes, anca Paull gh’ha avuu di insediament longobard a partì dal VI secol, numeros i testimonianz, ancamò ona vòlta ligaa al cult di mòrt e ai sepoltor, poeu gh’èmm anca di toponim con di termin d’origin germanica.

El medioevo
Se registren minga de avveniment particolar in sto period, che riguarden el territòri de Paull fin a rivà in del 972 con l’edificazion da part di fraa benedettini de l’oratòri de Sant’Eusebio doe, ancamò incoeu l’è conservaa on important affèsch del cinchcent. I fraa hann contribuii a continuaa l’òpera de bonifica del territòri, nel 1230 hann terminaa el canal de la Muzza.

L’età moderna
Nel cors del quattercent, come in tutt el milanes, anca Paull l’è staa sòtta i Visconti e i Sforza, come dii in precedenza nel 500 l’imperador Carlo V el daa el feod a la familia Tassi ch’el riceven di Carcassola.
A l’inizzi del sèttcent Paull l’è passaa sòtta el contròll di Austriaci fin quand ghe rivaa Napoleon, poeu nel 1815, l’è tornaa anmò sòtta i Austriaci e l’ha faa part del distrètt de Lodi,
i abitant hann partecipaa attivament ai moti rivoluzionari e hann resistii purtròpp senza fortuna ai soldaa de Radetzki.

L’età contemporanea
A la fin del vòttcent l’economia del paulles l’è principalment agricola e d’allevament, granda importanza nel 1879 la presenza de l’illuster pedagogo e maester Francesco Cazzulani, fondador de l’omònim colleg lodesan, l’ha favorii on divers rappòrt tra l’istruzion e la popolazion, che in chì temp l’era quasi tutta analfabètta.
Nel 1879 l’ha dervii on asilo infantil e on oratòri femminil, gestii fin dal 1902 da i Tosann de Maria Ausiliatrice in seguit d’ona scòla matèrna.
La popolazion de Paull l’ha semper dimostraa on grand interèss per la musica, la banda Santa Cecilia l’è in attività dal 1888, inolter per circa trent’ann l’è staa de cà in paes Enrico Molaschi leggendari cantastòri lombard mej conossuu come el Barbapedanna.
durant la guèrra, Paull, l’ha daa ona significativa partecipazion a la resistenza partigiana e, in età repubblicana l’amministrazion comunal l’è semper stada d’ispirazion socialista.
In anticip rispètt a alter paes del milanes, Paull la s’è dotada prima de tanti alter de servizzi sociai essenziai per la cittadinanza, tra l’alter d’on pian de fabbricazion e d’on pian regolador.
Dal 1970 gh’è on depurador di acqui ch’el contribuiss e rend vivibil quèlla frapposizion tra campagna, realtà cittadina e piccola industria che caratterizza tutta la comunità paullesa.

EL TERRITÒRI