Sit de coltura e attualità
al cent per cent in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com


Stèma












LACCHIARELLA e la soa stòria
Articol del 2004 del Giovanni Costanzo

El territòri.
Lacchiarèlla la se troeuva a 98m.s.m. a circa 17 km. a sud de Milan e la se estend sora ona superfis de 24.15 kmq.

I origin.
El nòmm Laciarèla el deriva da “Lactariella” ossia ona latteria piscinina, definizion quasi certament dovuda a l’abbondanza de latt che, soratutt in l’antichità, la costituiva on’abbondanta risorsa econòmica.
El comun gh’ha di origin roman, che vann faa risalì, per quèll che riguarda el primm insediament a l’attiva bonifica de la Pianura Padana faa di Roman.

La stòria.
In del V secol anca Lacchiarèlla la subii di invasion barbarich che poeu portarann a la caduda de l’Imper Roman d’Occident; la devastazion pussee gròssa l’è stada quèlla di Ungheri nel 898, che ona vòlta depredaa i abitant hann miss a fèrr e foeugh el paes.

Per prevegnì alter incursion i milanes hann deciduu de fà sù el castèll con l’annèssa ròcca, che l’era provvist de torr e de fossaa, poeu l’è staa smantellaa, causa i oneros costi de gestion, in del 1275.

In seguit a la fin del secol el signor de Milan, Matteo Visconti, la faa ricostruì la ròcca, incoeu sede del Consili Comunal, per ona noeuva òpera de fortificazion del territòri.

Successivament a la disastrosa pestilenza del 1630, Lacchiarèlla, anca per la favorevola posizion geografica l’è diventada on’important crocevia per i scambi commerciai, tra la bassa e Milan.

In del vòttcent di Ciarlasch s’hinn distint in di lòtt risorgimentai, tra de lor Federico Tessera, che l’ha ciappaa part a la spedizion di Mila con Garibaldi.

In epoca pussee recenta Lacchiarèlla la s’è sviluppada tant de cambià la pròppia fisionomia da paes prettament agricol a paes industrial.

De vedè.
La gesa principal l’è la parròcchia de Maria Assunta del 1430, demolida nel cors del XVII secol poeu tirada sù sora el stèss pòst.
A l’intèrno on’immagin de la Madòna la rappresenta el principal oggètt de venerazion per i fedei. L’oratòri de San Martin l’è staa realizzaa nel XVII secol in seguit a vari distruzion e ricostruzion, l’è staa restauraa in manera definitiva nel 1958.
L’oratòri de San Ròcch costruii per volontà de San Carlo Borromeo nel 1565, che poeu l’ha daa a la Confraternita di Disciplini che lù medesim l’aveva fondaa.

L’autunn Ciarlasco.
A l’inizzi de settember Lacchiarèlla la se trasforma. In memòria d’ona tradizion popolar, dai gioeugh a l’arte, da la cusina a la musica ai carr allegòrich e persin ai òcch, la cittadinanza suddivisa in Canton la se sfida in del Palio, con l’organizzazion de mila preparativ e in di competizion curios e divertent che hinn on’attrazion per i turisti de la zòna e minga domà per lor.
Tra i vari specialità che vegnen affrontaa el Tir de la còrda, la Corsa di òcch, che proeuva final del Palio la dà on puntegg doppi al Canton che le vinc, el Tir al Serc, la Catapulta, l’Alber de la Cuccagna a la Ciarlasca, la Corsa sora i Trampoll, la Corsa cont i Oeuv.

EL TERRITÒRI