Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com













Una mission spazial
per cercà la vita in su Mart

(Angiol Verones)

Prima che el prim òmm lassarà l’impronta di sò pè in sul soeul marziann, gh’emm de rispond a diversi domand fondamentai. La question principal l’è se su el pianetta Mart, che l’è el pianetta pussee compagn de la Terra, l’è mai esistita la vita.
Quali inn i proeuv de ona vita in sul pianetta ross?
On quai ann fà la NASA l’ha descrovrii in Antartich on meteorit che se ciama ALH84001, che se pensa sia rivaa direttament de Mart. L’è minga l’unich a vess arrivaa de Mart: defatt quand che on gròss asteròid colpiss la superfis marzianna, el pò vess bon de mandà ona quai ròccia marzianna in del spazzi.
Ona quai ròccia l’è poeù precipitada in su la Terra e l’è rimasta lì per million de ann.
El pòst pussee facil per trovaa meteorit in bon stato l’è l’Antartich o el desert del Sahara.
Perchè? El clima l’è molto secch de on quai million de ann e i ròcc se mantegnen inscì come che inn borlà giò de el spazzi, poeù gh’inn domà pocch persònn che passen in gir a toccà e a spostà i ròbb. L’Antartich l’è el pòst miglior per cercà sass piovuu del ciel, perchè el giass l’è trasparent e i meteorit inn negher: se veden subit.
In del meteorit ALH84001 el par che sien contenuu di nanobatter fòssil. El voeur dì che gh’inn di proeuv scientifegh de l’esistenza de ona vita pussee piscininna di microbatter fòssil terrester.
In principi l’idea de l’esistenza de nanobatter fòssil l’è stada criticada da puu part, ma la NASA l’ha continuaa a sostegnì la presenza de residui fòssil e di coloni de nanobatter in questa ròccia marzianna. Ona probabil conferma l’è che anca in su la Terra inn staa trovaa di nanobatter terrester compagn di quei de la ròccia marzianna. Incoeù però gh’inn nò di proeuv scientifegh sicur in su la presenza ò nò di questa forma de vita in del passaa de Mart. Chi ròbb che se fotografen pòden anca vess causaa de ona quai sostanza chimega terrester e minga marzianna.
Altra proeuva scientifega de l’esistenza de la vita microbiologega in su Mart l’è stada quella de re-analizzà i dati de la sonda Viking, che l’aveva faa di esperiment per vidè se el soeul contegniss di microrganism. In principi i dati a provaven che gh’eren nò di form de vita, ma gh’eren nò gnanca i conoscenz biologich che gh’emm incoeù dòpo puu de 30 ann de recerca. Vun di scienziaa che lavorava a el progett esòbiològich de la sonda Viking defatt l’ha trovaa che el soeul marziann respondeva al trattament con on period de squas 24 or, corrispondent a el ritmo circadian marziann, che l’è on comportament compagn a quel de qualsiasi microrganism, anca terrester. I dat scientifegh per vess sicur de questi affermazion inn minga inscì precis e gh’è chi sostegn che inn minga giust e inn tucc de rifà.
L’è vera però che gh’inn di proeuv, anca se minga sicur, e allora gh’emm de andà a vidè e trovà o men vita.
L’ESA (Ent Spazial Europeo) l’è dree a vegnii a capo de la question travers el programm Auròra de esplorazion spazial e l’è dree a elaboraa ona sonda ròbòtega per cercà form de vita microrganega marziann del dì d’incoeù ò fossil.
I contratt inn giamò staa assegnaa a on quai para de industri europei e tra on quai ann, nel 2009 anca l’ESA manderà in su Mart on ròbòttin semovibil compagn per certi vers de qui de la NASA, ciamaa Pasteur, con el scòpo precis de scerniss se gh’è vita o gh’è mai stada.
Pasteur sarà on vero e pròppi laboratòri chimich vagant, tucc miniaturizaa e automatizzaa, bon anca de ciappà anca di decision autònom grazie a l’intelligenza artificial.
El progress in questo camp de recerca l’è giamò dree a daa diversi risultaa in del camp microbiològich e batterich e in de la medesina umana.

                                                                   EL SPAZZI