Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com


























TELETRASPÒRT
la fantascienza la diventa realtà
(Angiol Verones)

El teletraspòrt quantich l'è staa dimostraa sperimentalment de on grup de scienziaa de l'Università de Innsbruck, ma l'è minga bon de trasportà oggett o personn come in Star Trek. El teletraspòrt quantich permett domà a i scienziaa de ciappà on foton (on quant de lus o ona quai altra partisella de scala quantistega come ad esempi on atom), e trasferì i sò proprietà (come ad esempi la sò polarizzazion) a on alter foton. L'è minga important a che distanza l'è l'alter foton: a pò anca vess de l'altra part de la galassia.
Femm notà che 'sta manera de traspòrt quantich a se trasferissen domà i proprietà de la partisella e minga la partisella medesema.
In del telefilm
Star Trek i oggett se desentegraven in del teletraspòrt e se remetteven in pè a destinazion. In del teletraspòrt quantich la proprietà del foton original gh'ha de vess perduda per daghela a l'altra partisella de destinazion. A Innsbruck i scienziaa hann trà in pè on esperiment con on para de foton che podarissom ciamà A e B. Tucc i partisei quantich (compagn di foton) pòden vess descrivuu come on onda elettromagnetega de ona funzion matematega che se ciama funzion d'onda che l'è legada a la lor energia e ai lor proprietà meccanich de mòto e che dis in pratega come che se differenzia ona partisella de l'altra.
Per vegh el teletraspòrt i duu foton al principi gh'hann de vess relazionaa (in del gergh tecnich se dis che gh'hann de vess quanto-meccanicament "
entangled") in manera che i lor proprietà vegnen mes'ciaa insema in manera che se ad esempi el foton "A" gh'ha in principi ona polarizzazion orizzontal, allora l'alter, el "B" gh'ha de vegh ona polarizzazion vertical.
Quand partissom con l'esperiment (con i duu foton che gh'hann i proprietà mes'cià insema) misurom la polarizzazion del foton
A a on temp ben precis e la ciamom "M". Poeù femm passaa tucc i duu foton in on alter strument che i a tegn separaa ma i ghe fa anca perd tucc i caratteristich pròppi e i a fa diventà indistinguibil l'on de l'alter. A quel punt chì pensom che quand che vegnen foeura del strument i duu foton sarissen completament different l'un de l'alter. Inveci nò.
L'è la stessa ròba che succed in
Star Trek quand che i oggett vegnen disintegraa e poeù vegnen remettuu in pè.
Quand che i duu
foton vegnen foeura del strument a misurom el foton B e tròvom che gh'ha la medesima polarizzazion "M" che gh'aveva prima el foton A. Femm notà che i duu foton vegnen nò in contatt l'on con l'alter. Come l'è possibil che i duu foton che s'inn mai toccaa, se s'inn scambiaa el messagg M de la polarizzazion l'on con l'alter? I scienziaa hann dimostraa sperimentalment che l'è succeduu inscì perchè la partisella B che del principi gh'aveva i proprietà complementar con la A, l'ha mantegnuu 'sta caratteristega anca dòpo. All'inizi avevom la partisella A con la polarizzazion "M" e la partisella B indeterminada. Poeù ona situazion complementar: el foton A indeterminaa e el foton B con la polarizzazion "M".
L'è notizia de questi dì che on alter grup de scienziaa de l'Università del Messich l'ha dimostraa che gh'è ona quai relazion tra el teletraspòrt e i effett relativistegh di partisei acceleraa. Se el ricevitor del second
foton B l'è acceleraa rispett a el foton A, allora el teletraspòrt a funziona puu ben. L'è anmò de scerniss ben el perchè.
L'esperiment del teletraspòrt el voeur minga dì che l'è possibil ona trasmission pussee in pressa de la lus, ma che gh'è la possibilità de utilizzà in del futur questa tecnica de traspòrt di proprietà di foton de la lus per applicazion legaa ai telefon o a alter mezz de comunicazion a velocità de la lus. Per adess gh'è nient che pò fà pensaa i scienziaa a applicazion legaa al teletraspòrt de oggett o de persònn: domà i quant de energia de la lus.

                                                                   EL SPAZZI