Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com




























Mars Express Angiol Verones

Mars Express l'è el nòmm de la sonda europea che adess l'è in orbita in tornaa Mart. El nòmm Express el gh'è staa daa perchè l'è la sonda costruida pussee in pressa de tucc i alter sond spasiai analogh che hinn staa faa in del passaa.

La sonda l'è stada lanciada el 2 de giugn del 2003 e l'è rivada in orbita de Mart vers el 20 de desember 2003. La sonda spasial el gh'aveva on compagn, on lander, el Beagle 2 che come dis el nòmm in ingles el gh'aveva de andà giò in sul pianeta el 25 de desember. Adess semm minga perchè e per come el Beagle 2 a rispond nò nè a la sonda nè ai telescòpi chì a Terra: a vedaremm in di prossim dì.

El Beagle 2 l'è staa ciamaa inscì in onor de la prima nav: el Beagle, dove el Charles Darvin l'ha formulaa i sò idei dell'evolusion di speci naturai.

El Beagle 2 el gh'aveva defatt tri compit principai ona voeulta ammartaa (atterraa in su Mart): determinà la geologia e la composision chimega e mineral del loeugh de ammartagg, la recerca di segn vitai microbiològich e el studi per circa ses mes e passa di condision climatich locai.

Anca se ghe sarà puu la possibilità de recuperà el Beagle 2, la Mars Express l'è completament e ottimament funsionant e starà in orbita del pianeta Mart per on quai ann marsiann (on ann marsiann l'è compagn de duu ann terrestr).

El Mars Express l'è equipaggiaa per completà diversi studi su la geologia e l'atmosfera del pianeta Mart. In particolar l'è prevista ona cartografea total de la superficie marsiana con ona risolusion mai vista (10 meter de superficie per ogni pixel de la fotocamera) e per ona quai area interessanta ona super-resolusion de 2 meter al pixel, ch'el voeur dì che se ghe fudess on quai astronauta sdraiaa in su la superficie a podarissom videll.

La mission el gh'ha poeù l'obiettiv de disegnà ona mappa de la composision mineral de la superficie con ona resolusion de 100 meter per vedè doe che hinn i depòsit di mineral interessant per el pròssim sbarch uman su Mart. Gh'avarà de studià el desottasoeul del pianeta fina a on quai Km de sotta la superficie per vidè se gh'è ona quai traccia de acqua o on quai depòsit de giass.

La Mars Express la studierà l'atmosfera marsiana come se fudess ona sonda meteoreològega de qui che fann i prevision del temp. El gh'avarà de determinà la circolasion global di corrent atmosferich, determinà i effett de l'atmosfera sul soeul marsian e determinà l'interasion de l'atmosfera con el vent solar, come dì che vedaremm come che i particell (elettron e proton) che vegnen dal Sôl a interagissen con l'atmosfera: se gh'hinn di corrent elettrich o di fenomeni meteo come i auròr boreai e come mai che el camp magnetich de Mart l'è inscì debol respett a quell de la Terra.

Se tutt andrà per el mej allora fra on quaj ann gh'avaremm ona immagine de Mart pussé diversa e tant pussee completa de adess. Speremm... dato che i ròbb faa a la svelta come la Mars Express hinn minga sempre ròbb faa ben, come el dimostra la perdita del Beagle 2. Già che gavevum spend i danè, a saria staa mei per tucc che se fudess spenduu on quai eurofranch in puu per ona mission che la funsionass mej, che vegh resparmiaa on quai franch per tirà in pè ona mission fada con ona scarpa e ona sciavatta.





























EL SPAZZI