Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com



1905-2005
l’ann de l’Einstein e l’ann mondial de la Fisica

(Angiol Verones)


I Nazion Unii hann promòss el 2005 come l’ann mondial de la fisica. Hann scernii pròppi che l’ann chì in memòria del 1905, quand che l’Albert Einstein haa casciaa foeura cinch articol scientifegh che hann revoluzionaa el nòster moeud de vidè el mond.
El 1905 l’è staa on ann straordinari e tucc hinn d’accordi nel sostegnì che mai in de la stòria tanti ròbb hinn staa descovert inscì in pressa in de medesim ann. Domà in tra el 1665 e el 1666 Isaac Newton l’è staa bon de fà istess, mettend giò i fondament per el calcol matematich infinitesimal, i legg de la meccanega del mòto e de la gravitazion e l’interpretazion de la scomposizion de la lus in diversi color.
Tant per dà on’idea de la grandezza de l’Einstein, se pò dì che tucc i scienziaa del XX secol hann lavoraa tucc el temp per verificà, per comprend e per applicà i idei che vegniven foeura di lavorà de l’Einstein. Anmò incoeù in del XXI secol semm dree a mandà mission spaziai per verificà la teoria de la relatività general. A ragion quindi el 2005 l’è staa dedicaa a i descovert de l’Einstein.
Einstein el s’era laureaa in del 1900 al Pòlitecnich de Zurich. In del 1905 el gh’aveva vintises ann e, in del menter che el lavorava in de l’Uffizi di Brevett de Berna, lù el leggeva de sfròs i ultem ricerch scientifegh de fisica. L’Einstein el cognosseva quali eren i problema vert de la recerca scientifega del temp, e in d’on bòtt, pròppi in del 1905, ghe vegnen di ispirazion per resolvii tucc.
In del 1905 Einstein el pubblica la relatività special, dimostra che la massa l’è energia, fà vidè che esisten i molecol, spiega el mòto brownian e desquatta l’effett fòtoelettregh.
In pratica mett giò in domà on ann i principi per tutta la meccanega quantistega per studià i atom, e per la relatività per studià el còsmo: dal pussee microscòpegh a l’estremament grand.
In di ann che vegnerann poeù, l’Einstein el capiss che l’accelazion e la gravità hinn la medesima ròbba e el pubblica la relatività general che la cambierà la nòstra vision de el spazzi e del temp e ne farà capì i origin de l’univers. Semper a l’Einstein l’è tribuii el merit de vegh mettuu giò i bas per i futur applicazion del LASER (Lus Amplificada travers l’Emission Stimolada de Radiazion) e la descoverta de ona fas de la materia a bassissima temperatura, tant che i nuclei di atom se metten tucc insema per formaa on unich condensaa nuclear ciamaa Bose-Einstein, che i scienziaa hinn anmò dree a studià.
Deslunghemes nò a spiegà tusscòss, ma cercom domà de capì l’importanza di lavorà de l’Einstein travers i applicazion che doperom tucc i dì e che hann cambiaa el nòster moeud de viv.
Tucc incoeù doperom i fotocellul solar: on quai vun i dopera per la calcolatris per convertì i eur in franch e on quai alter gh’ha i pannei solar in sul tecc per vegh l’energia, ma pòcch sann che hinn applicazion del fatt che la lus l’è minga domà on onda elettromagnetega, ma se comporta anca compagn de ona partisella, come che l’ha descovrii l’Einstein. Quand che vemm al supermercaa e la pòrta la se derva de per lee, l’è perchè gh’è ona cellula fotoelettrega, invenzion che la vegn semper de l’Einstein.
Fotocellul hinn anca mettuu in su i lampion stradai, inscì che se pòden pissà domà quand che gh’è pòca lus.
I puntador laser, i lettor di codes a bar, i CD per la musega e i DVD per i film vegnen foeura semper di ricerch de l’Einstein, compagn di fiber òttich per scambiass informazion a gran velocità. I laser hinn su i aeroplan e in su i barch, in di ospedai, e incoeù l’è minga possibil pensà de viv senza.
Incoeù tucc dann per scontaa che gh’hinn i atom, ma al temp de l’Einstein on quai vun el pensava che fodessen domà di oggett matemategh, e che in realtà la materia la fodess continua. Nient de pussee sbagliaa. L’esistenza di molecol l’è stada dimostrada de l’Einstein travers el moto brownian.
Se l’è?
Gh’emm de savè che quand che mettom in d’on biccer d’acqua di granei de pollin e i vardom moves con el microscòpegh, vedom che vann innanz e indree in manera casual. Einstein l’ha spiegaa tusscòss sostenend che i pòllin urtaven contra i molecol de acqua e vegneven respingiuu. Se racconta che a l’Einstein gh’è vegnuu in ment la spiegazion menter che el beveva on caffè e che se se domandava quant’è che el saria dovuu vess la viscosità del liquid per permett a i molecol del zuccher de deslenguass denter. Inscì l’ha anca stimaa i dimension di molecol.
Einstein l’è anca staa el pader de l’energia nuclear e de la bomba atòmega, anca se l’ha minga partecipaa insema a Fermi a i progett de costruzion de la bomba a Los Alamos. A l’Einstein però l’è de tribuì la descoverta de la relazion che lega la massa a l’energia, permettend a ona massa de trasformass in energia e viceversa.
La Relatività però l’è la teoria pusse famosa e legada strettament al nòmm de l’Einstein.
Se l’è?
Nient de inscì complicaa quand che se cognoss. La relatività l’è nassuda per spiegà i reson del fatt che i ond elettromagnetegh se comporten nò compagn de tucc i alter còrp fisich. Ad esempi normalment se vedeva che se mì vò a 100 Km/h e on quai vun el me voeur superà a 110 Km/h, allora mì el vedi lontanass a 10Km/h de mì. Se inveci mì son dree ad andà a 100 Km/h e in de l’altra corsia l’arriva on altra macchina a 100 Km/h, mì la vedi che la me se vicina a 200Km/h. Inscì el succed nò per la lus, che l’è on onda elettromagnetega. Defatt se mì fussi on ragg de lus e fussi dree a viaggià a 300 mila Km al second e me capitass de vidè on ragg de lus che me viaggia de contra, allora mì el vedaria che va a 300 mila Km al second e minga a 600 mila Km al second.
L’Einstein el spiega tusscòss disend che i ond elettromagnetegh gh’hann minga bisògn de on mezz per propagass e che la velocità de la lus in del voi l’è semper 300 mila chilometer al second. Nissun el pò superà la velocità de la lus. On oggett che se moeuv a ona velocità visina a quella de la lus el se scorcia in de la direzion del mòto e l’aumenta de pes, ma la ròbba pussee stramba l’è che el temp de l’oggett in moviment el se dilata. Ad esempi se gh’è ona partisella ferma che pò viv on quai centesim de second, quand inveci la se moeuv la pò viv anca per diversi minut a seconda de la soa velocità. In de la relatività el temp l’è pù ona ròba immutabil che el passa inesorabilment semper per tucc a la stessa velocità on second de dree l’alter, ma el temp l’è legaa a la velocità e pussee te vee in pressa e pussee che el temp se rallenta. In de la relatività general l’Einstein spiega el comportament de la gravità disend che el spazzi el gh’ha ona soa geometria e che l’accelerazion l’è la medesima ròbba de la gravità. In pratica ona massa deforma el tessut del spazzi, compagn come che se fodess on tessut elastegh con de sora ona balla. La prima conferma sperimental de quel fatt chì l’è vegnuda de l’osservazion di stell visin al Sô. Nunc vedom i stell travers i ragg de la lus che riven a i nòster oeucc. I ragg de la lus viaggen in linea retta se el spazzi l’è drizz. El Sô però deforma el spazzi in dove che l’è poggiaa e in pratica el curva. Se nunc demm on oggiada a i stell de dree al Sô, i vedarem spostaa rispett a come che dovarissen vess se i ragg se i viaggiassen in linea retta.
Come fà se se veden minga i stell visin al Sô in del dì?
Se speccia on ecliss de Sô e se fann i fotografii quand che el Sô l’è eclissaa, inscì che se ved el ciel bui e se pòden anca vidè i stell in del dì. In del 1919 Eddington on astronom ingles, el conferma i predizion de la relatività general e dimostra che l’Einstein gh’aveva reson.
L’è minga finida, perchè la relatività general l’ha daa la possibilità per la prima vòlta in de la stòria de studià anca l’origin de l’univers travers dati scientifegh e predizion verificabil sperimentalment e minga domà con i idei filosòfegh. De la relatività general vegn subit foeura el resultaa che el còsmo l’è in espansion e che squas 14 miliard de ann fà l’è nassuu l’univers travers el big bang. El voeur dì che incoeù gh’emm i strument per cercà de capì scientifigament de dovè che vegnom e come l’è fà el spazzi intorna de nunc e i atom che ne componn.

                                                                   EL SPAZZI