Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com























L'antimateria
l’ultema frontera de la scienza, la prima de la fantascienza
(Angiol Verones)


I viagg spaziai hinn l’element fondamental de la fantascienza: gh’hinn semper di nav spaziai che viaggen tra i stell pussee in pressa de la lus per descovrì noeuv mond e noeuv razz e per andà in dove nissun l’è mai rivaa.
Per adess l’è domà on sogn. In di ann ’70 del secol passaa semm andaa in su la Luna e gh’emm mettuu tri dì, anca se l’è chi visin. Giamò in di ann ’80 i viagg interplanetari con uman a bord hinn desmettuu: costaven tròpp e i danè serviven per la guerra “umanitaria”.
I mission di sond robòtegh interplanetari che vann in su Mart, in su Gioeuv e in su Saturn ghe metten di ann. L’ultema sonda, la Cassini l’è partida in del 1997 e l’è domà rivada a Saturn in di ultem mes del 2004. Doperand l’energia chimega compagn de come se fà adess in su ‘sti sond chi, ghe metterem on quai para de centinara de ann per rivà a la stella pussee visina, e nissun a finanzierà mai on’operazion inscì lunga, inscì costosa e inscì a ris’c de fallì. Incoeù el saria minga concepibil mandà di navspaziai grand compagn de l’arca de Noè per portà el gener uman in d’on alter sistema stellar. L’energia chimega l’è minga sufficienta, e gnanca l’energia nuclear (fission o fusion) la sarà bona de permett de raggiung di velocità sufficient alt per raggiung i stell pussee visin in d’on temp ragionevol.
Gh’emm de raggiung di velocità almen de 30 mila Km al second (10% de la velocità de la lus) per rivà almen in des ann a la stella pussee visina.
Hinn velocità altissim e adess gh’emm minga la possibilità tecnega per fai, ma tri scienziaa de la NASA, del CERN de Genevra e di Laboratori Nucleari de Los Alamos hann pubblicaa on articol in dove che spieghen ona noeuva strategia per vegnì foeura de l’impasse tecnològich, e ciamen la comunità scientefega e poletega internazional, soratutt statunitensa, a impegnass in de la recerca in su l’antimateria.
Cosa l’è l’antimateria?
L’antimateria l’è fada de partisei che gh’hann la medesema massa de quei de la materia tradizionala, ma carega elettrega contraria. Ad esempi per l’elettron, che gh’ha carega elettrega negativa, gh’è on’antipartisella ciamada positron, che gh’ha la medesema massa de l’elettron, ma carega elettrega positiva. Istess per el proton che inveci gh’ha carega elettrega positiva e gh’ha come corrispettiv on’antipartisella ciamada anti-proton con la medesema massa, ma con carega negativa.
L’antimateria la se comporta a l’istess de la materia odinara, ma pò minga esist per tanto temp. Defatt appena ona partisella de materia e on’antipartisella de antimateria se scontren, sparissen tucc e duu (in gergo se dis che se annichilen), ma lassen al sò pòst duu ragg gamma de altissima energia. Compagn de come che diseva l’Einstein: tutta la massa l’è stada trasformada in energia, e defatt i duu ragg gamma gh’hann on’energia che corrispond a quella di mass de la partisella e de l’antipartisella che gh’avevom a l’inizi.
Come che se fabbrica l’antimateria?
L’antimateria la vegn fabbricada tucc i dì in di grand accelerator de partisei del CERN de Genevra e del Fermi Lab de Chicago, fasend scontrà duu partisei che eren staa acceleraa a velocità visina a quella de la lus (300 mila Km al second). Fra i rest de la collision, se tròven anca antipartisei de antimateria.
Tucc i dì la vegn fabbricada l’antimateria, ma quest el voeur minga dì che ghe n’emm a disposizion tanta, defatt in on ann se produss domà vundes miliardesim de gramm de antimateria.
Come mai inscì pòcch?
Quali hinn i difficoltà?

Femm sù domà antimateria a velocità visina a quella de la lus, e se fà on gran lavorà a decelerala per dovrala. Incoeù domà el CERN de Genevra l’è bon de decelerà l’antimateria a bassa velocità e reussì a mett insema on anti-proton e on positron per formà on atom de anti-idrogen.
La difficoltà pussee granda però l’è che l’antimateria, appena la vegn in contatt con la materia ordinaria, la se annichila subit e poeù tròvom domà ragg gamma. Per annichilà l’antimateria e falla scomparì basta anca l’aria o i paret d’el contenitor che doperom. Se l’è minga possibil doperà gnanca on contenitor de materia, come che femm? Gh’emm nò on contenitor fà sù de antimateria! Al CERN hann trovaa la quadra e tegnen via i atom de anti-idrogen per on quai para de mes doperand di camp elettromagnetegh. In pratiga se tegn lontana l’antimateria de la materia doperand di speci di calamit.
Minga tucc l’è inscì mal, defatt el difett pussee gròss l’è anca el vantagg pussee important.
L’annichilazion squas istantanea tra materia e antimateria la produss on’energia mila vòlt pussee granda de quella de ona reazion de fission o de fusion nuclear e ben des miliard de vòlt pussee granda de l’energia chimega adess doperada per la propulsion spazial.
Per i viagg spaziai però sarà minga sufficient on quai miliardesim de gramm de antimateria, ma ghe n’emm bisògn on quai chilogramm. La tecnologia de incoeù però l’è minga bòna de tegnì via inscì tanta antimateria in pòcch spazi.
I tri scienziaa che hann lanciaa la campagna per la recerca in su
l’antimateria sostegnen che gh’emm bisògn de temp e de tanta bòna volontà per reussì a descovrì in del futur on metod adeguaa per doperà l’antimateria. Lor stimen el temp de ricerca in pussee de 50 ann.
Perchè impegnass in d’on progett inscì fantascientifegh per viaggià in del spazi? Gh’emm nò alter problema in su la Terra? 50 ann de recerca, ma dov’è el guadagn?
Quand che se fa recerca se tròven semper tanti applicazion per la strada prima de rivà a la destinazion finala. On progett de 50 ann de recerca con el scòpo de viaggià in pressa in del spazi, gh’avarà tanti applicazion che adess gnanca cognossom. Vuna applicazion che l’è stada descoverta incoeù l’è che i anti-proton pòden vess doperaa in medesina contra el cancro. I scienziaa hann trovà che i antiproton pòden vess doperaa in su i tessut uman per brusà via i cellul tumorai. La podaria diventà ona tecnica medega minga invasiva, se reussiremm a descovrì on metod per fabbricà di accelerator compagn del CERN, ma spiscinizzaa per vess doperaa in di ospedai, e che produssen anca pussee antiproton di quei attuai.
Gh’è de notà che per la strada podaria vess doperada anca ona noeuva font de energia netta, minga inquinanta: l’annichilazion de materia con antimateria, la gh’ha minga nissun prodott de scarto, nissun rùff, nissun inquinament.
La strada l’è verta, e tanti noeuv applicazion poderann seguì prima de rivà a la frontera tra scienza e fantascienza.

                                                                   EL SPAZZI