Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com
































Vojager 1 e i confin del Sistema Solar
(Angiol Verones)


In di ultem ann settanta del secol passaa la NASA l’ha inviaa diversi sond robòtich per l’esplorazion del Sistema Solar. I duu pussee famos hinn la Voyager 1 e la Voyager 2.
La Voyager 2 l’è stada inviada in del spazzi in de l’agost del 1977 e l’ha raggiungiuu Gioeuv, Saturn, Uran e Nettun in del 1989 e poeù via vers el spazzi interstellar per on viagg che la porterà in 270 mila ann a passà visin a la stella Sirio.
La sonda Voyager 1 inveci l’è stada inviada in del spazzi on mes dòpo in del settember del 1977, ma grazie a condizion favorevoi de l’orbita di pianetta, l’è pussee svelta de la soa sonda compagna.
L’obiettiv de la Voyager 1 l’era quel de andà a esplorà i pianetta esterni del Sistema Solar: Gioeuv e Saturn. Poeù la mission l’è proseguida e la sonda l’è stada inviada vers i confin del Sistema Solar e adess l’è squas a 14 miliard de Km de la Terra.
Voyager 1 l’è stada inviada vers la direzion in dove che se moeuv el Sô.
El Sô el se moeuv?
De bon! El Sô e tucc el sò sistema de pianetta che ghe roeuden in gir, compresa ovviament la Terra, el ghe pirla in gir a el center de la nòstra galassia, compagn de tucc i alter 100 miliard de stell de la galassia.
El Sô emett energia in forma de lus visibil e tucc i alter radiazion elettromagnetegh compagn di ond radio, infraross, ultraviolett e via discorrend, ma el Sô emett anca partisei carich elettricament come elettron e proton in forma de plasma. Chel plasma chì l’è ciamaa Vent Solar e se espand lontan del Sô a ona velocità superior a 300Km al second.
Pussee che se và lontan e pussee che la velocità del vent solar el diminuiss.
Foeura del Sistema Solar gh’è el gas de la nòstra galassia e el vento solar di alter stell che se scontra con quel del nòster Sô. La sonda Voyager 1 l’è stada mandata ai confin del sistema solar per descovrì quand che el vent solar el soffia pù inscì fòrt da resping el vent di partisell interstellar.
In pratega el Sô el se moeuv compagn de ona nav in del mar cosmich e, vers la direzion del sò mòto, el vent solar l’è schisciaa. Vers el de dree inveci el vent solar l’è pussee allungaa compagn che se fodess la scia de ona nav in del mar.
Come che se capirà quand che la sonda Voyager la lasserà el nòster sistem solar?
Quand che el vent del Sô el sarà pù inscì fort, e se sentirà domà la presenza del vent interstellar. Domà a quel moment la Voyager 1 la sarà la prima sonda interstellar.
L’è però minga tant semplis. Le Voyager hinn i sond pussee anzian che funzionen anmò. Hinn in del spazzi de 27 ann. Tri generazion de scienziaa gh’hann mettuu man, e i giovin che i hann faa partì, adess gh’hann giamò squas 60 ann.
Vun di pussee vecc ideator di strument scientifegh a bord di sond, incoeù el gh’ha vottanta ann e l’è anmò bon de dà el sò parer su i dati che riven de el spazzi, anca se vari strument scientifegh che gh’aveven a bord, hinn ormai deterioraa. Ad esempi el strument per la misurazion de la velocità del vent solar l’è pù funzionant de on quai para de ann, e allora se utilizza on metod indirett per stabilì la diminuzion de velocità.
On metod indirett l’è minga inscì precis compagn de ona misurazion diretta, e allora pòden vegnì foeura different interpretazion di dati disponibil.
In del 2003 l’è stada registrada ona variazion de densità di partisell e ona lor different composizion chimega rispett a quei compagn che vegnen del Sô.
El pò vess che la Voyager la sia visin al confin de la sfera de influenza solar e allora gh’è semper pussee material extrasolar, o che la sonda la sia giamò rivada in del spazzi interstellar, de foeura del Sistema Solar.
La Voyager 1 l’è foeura o l’è denter del sistema solar?
Se sà non anmò. On quai scienziaa el dis che la Voyager 1 l’è giamò in del spazzi interstellar del 2003, ma on quai alter el dis che l’è non anmò vegnuda foeura de l’influenza del Sistema Solar e che i variazion che hinn staa misuraa hinn normal fenomen de interferenza prima de la frontera.
La sonda però gh’ha minga fretta de revelà i segreti del spazzi interstellar, vist che la fin de la mission interstellar l’è prevista vers el 2020, quand che el generator termoelettrich a radioisòtop (on generator nuclear ch’el sfrutta el decadiment natural del Plutòni) finirà el carburant e sarà pù bon de fà funzionà i strument scientifegh de bord. La sonda però la continuerà per semper el sò viagg vers i stell, ma num en savaremm pù nient, perchè quand che la sonda gh’avarà pù energia per funzionà, poderà pù alimentà l’antenna radio che la serviss per comunicà con la Terra.
La sonda Voyager, che l’è granda compagn de on autobus, de fatt gh’ha on antenna radio parabolega de on quai meter, utilizzada per inviacc i dati scientifegh. La sonda incoeù l’è ben lontana de la Terra e per comunicà el gh’ha de emett on segnal radio che ghe impiega 12 or e mezza per percorr i 14 miliard de Km e rivà a Terra.
El segnal l’è debol, e per sentill se doperen ona quai desena de antenn radio, che domà quand che funzionen tucc insema, l’è come vegh on antenna giganta de 70 meter de diameter in grado de percepì el debol segnal emettuu de la Voyager 1.
I antenn radio in su la Terra gh’hann de vess posizionaa in moeud de tegnì semper d’oeucc la sonda. La Terra de fatt la roeuda in 24 or, e allora giamò dopo 12 or de recezion de dati, i antenn che hinn in USA, i veden pù la sonda, e allora i hann mettuu antenn anca in Australia e in Spagna.
Perchè gh’è bisogn de inscì tanto temp per trasmett i dati scientifegh?
La sonda l’è stada pensada in di ann ’70, e gh’era minga Internet con i sò modem che trasmetten 56 mila bit de informazion al second.
In di ann ’70 la trasmission del segnal l’era de ona quai centinara de bit de informazion al second e l’era giamò ona tecnologia all’avanguardia. Tant per dagh on temp de misura, Internet l’è staa ideaa al CERN in del 1990, squas vint ann dòpo che la sonda l’era giamò in òrbita.
Per invià domà i paròll de questo articol, la sonda Voyager la impiega squas 1 minut e mezz. Per invià i dati scientifegh impiega anca diversi desen de or de temp.
La sonda Voyager in squas trenta ann de mission l’ha descovrì on sacch de ròbb di pianeta gigant Gioeuv e Saturn, ma ha anca permettuu on fracch de applicazion tecnologich che incoeù doperom in de la vita de tucc i dì, tant che tucc el cost de la mission l’è staa ampliament recuperaa. Forsi però prima de la fin de la sò vita scientifega,la Voyager 1 la gh’ha in serbo ona quai altra descoverta scientifega de rangh. El par de fatt che la sonda la sia dree a decelerà in manera strana, come che se forsi la gravità la se comporta minga come che pensom incoeù. Vedaremm in futur.
                                                                   EL SPAZZI