  
		
  
		  
		
 
  
		  
		
 
  
		  
		
 
  
		  
		
 
  
		  | 
		
		
		I Comett e la sonda spaziala europea 
		ROSETTA 
		(Angiol Verones) 
		 
		I Comett hann da semper striaa e 
		spaventaa i òmen de ògni temp che i guardaven. In del passaa se pensava 
		che fudessen di esalazion di vulcan de la Terra che se disperdeven in 
		l’atmosfera. Domà in del 1577 el Tycho Brahe l’ha dimostraa che i comett 
		eren di oggett che gh’aveven nient de spartì cont i fenòmen atmosferich 
		terrester. L’è staa però l’Halley in del 1705 a comprend che gh’eren di 
		comett che tornaven de spess. Lù l’ha faa i cunt de l’òrbita de la 
		comèta del 1682 e l’ha scopert che la gh’aveva la medesima òrbita de 
		quella del 1607 de Kepler e del 1531 de Apianus. Allora lù l’ha predii 
		che la comèta la doveva passà ancamò in del 1758, e quand l’è succeduu 
		verament, allora la comèta la s’è ciamada Halley, come quell che l‚aveva 
		scoperta. Andand indree in del temp s’è trovaa che anca in del 1066 la 
		comèta de l’Halley l’è apparsa quand i Normann conquistaven la Bretagna, 
		tant che la soa figura l’è stada pitturada in sul famos arazz de Bayeux: 
		el primm disegn de la cometta mai faa.
  Pòcch alter de l’òrbita de 
		comett se saveva fina al 1986 quand la sonda europea Giotto l’è andada a 
		vedè de visin. La sonda l’è stada ciamada inscì del nòmm del pittor 
		toscan Giotto di Bondone che l’ha pitturada in de la Cappell di Scrovegn 
		in del quattodicesim sècol.
  Prima se pensava che ona comèta la 
		fudess ona palla de giazz e basta, dòpo la sonda Giotto s’è capii che i 
		comett eren minga faa domà de giazz, ma anca e per la maggior part de 
		ròccia. Gh’emm domà pòcch fòto de la comèta de l’Halley veduda de visin, 
		perchè quand l‚era Œdree a andagh visin, la sonda l’è stada bombardada 
		da granei microscòpich de polver a 68 chilometri al second che hann faa 
		i stess dagn de on proiettil de pistòla. Pareva che la sonda la fudesse 
		perduda. Fortuna la voeur che la sonda la s’hee salvada e l‚ha poduu 
		trasmett bòna part di immagin ciappaa sù.
  Al dì d‚incoeù emm 
		provaa anmò nun europei a mandà sù on altra sonda spaziala: la Rosetta, 
		che la gh’ha el compit de scoprì tutt quel che gh’è anmò de misterios in 
		sui comett. La sonda la se ciama Rosetta in onor de la “stele” de 
		Rosetta, ona tavoletta con diversi traduzion in lingu antich servida per 
		risòlv el misteri di geroglifich egizian.
  La sonda Rosetta l’è 
		partida in del 2 de marz del 2004 e la gh’ha de mettes in òrbita intorna 
		a la comèta 67P/Churyumov-Gerasimenko, impresa mai tentada in del 
		passaa. La riverà fra des ann, in del 2015, quand la comèta l’è anmò 
		lontana del Sô. Defatt quand la comèta la vegnarà visina, allora el 
		calor del Sô sublimarà el giazz in gas e polver e la nòstra sonda, 
		semper se la resisterà ai granei a alta velocità, la reussirà a vedè 
		tusscòss.
  Pirland intorna al nucli de la comèta per sèdes mes, la 
		sonda Rosetta l’analizzerà la polver e i sostanz chimich mandaa foeura 
		da la comèta, la fotografarà la superfice e vedaremm come l’è fada: se 
		gh’hinn vall e montagn come de numm, poeù capissarem com’è che la comèta 
		la emett la polver e el gas: se gh’hinn di struttur come i vulcan ò di 
		alter ròbb. Quand se cognossarà ben come l’è fada la comèta, allora 
		da Terra i scienziaa comandarann a la sonda de sgancià on „lander‰ ch‚el 
		gh’avarà de toccà terra in su la comèta. Quand el “lander” el ciapparà 
		contatt con la superfice del nucli de la comèta, el gh’avarà de tirà 
		foeura on rampon per ancorass a la superfice. La gravità defatt l’è 
		bassisima e el saria facil distaccass e perdes in del spazzi. El 
		“lander” el gh’ha anca on trapen per esplorà quai hinn i materiai che 
		quatten la comèta e quai hinn quei che hinn in del sòttasoeul.
  
		Perchè ciappassela inscì tanto per 
		vedè de visin ona comèta? I Comett 
		hinn i ròcc pussee vegg del sistèma solar, hinn i stess ròcc che hann 
		formaa i pianed come la Terra. Podaremm analizzà i ròcc per capì come 
		l’era el sistema solar quand el s’è formaa e quai hinn staa i prim 
		sostanz chimich present. Se pensa che i comett gh’hann denter i 
		medoni de la vita: cadènn de protein che formen elich primitiv de DNA. 
		Se l’è inscì allora la vita la podariss vess sparsa in del spazzi e 
		sviluppass in form biològich vivent domà dove i condizion ambientai hinn 
		bon come quei che se troeuven in su la Terra. Scoprì ona ròbba inscì 
		importanta el podaria anca portà a ona rivoluzion del nòster penser: la 
		vita, magara domà batterica o microrganica, la po‚ esist minga domà in 
		sul nòster pianeda? Se sarà inscì scopriremm in d’ona vòlta solla 
		come l’è nassuda la Terra e da dove hinn vegnuu i primm medoni de la 
		vita in su la Terra. 
		
		 
                                                                  
		
  |