Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com


















Hubble & Keck
l
a pussee lontana galassia scoverta
(Angiol Verones)

Ona compagnia internazional de scienziaa l'ha scovert la pussee lontana galassia in de l'Univers, localizzada ad almen 13 milliard de ann lus.
La lus la gh'ha ona velocità finida de propagazion che l'è de 1000 million de Kilòmeter a l'ora. Vess distant 13000 million de ann, el voeur dì vess distant 100 mila milliard de milliard de Kilometer. Tant per dà ona proporzion: el Sô l'è distant de nunc squas 8 minut lus. Voeur dì che numm vedom adess el Sô come l'era 8 minut fà quand la lus l'è partida. Vardà ona galassia de 13 milliard de ann lus, voeur dì dagh on'oggiada a come l'era l'univers 13 milliard de ann fà. El voeur dì che l'univers el gh'aveva appena el 5% de la sò età attual: domà 750 million de ann dòpo el Gran Bòtt (el Big Bang).
A quel temp l'univers l'era minga inscì come l'è adess.
La galassia che l'è stadaa scoverda l'era domà vegnuda foeura de on'epoca in dove l'univers l'era pien de idrògen neuter, minga come l'è adess: ionizzaa e pòcch dens. L'è on fatt important dato che l'idrògen neuter l'era inscì dens che -come la scighera- el faseva minga viaggià la lus in linea retta ma la diffondeva e la faseva interagì continuament con la materia.
Se vedeva nient.
Quand hinn nassuu i primm stell l'univers l'è diventaa trasparent e la lus (che l'è ona radiazion elettromagnetega) l'ha iniziaa a propagass come succed adess. La galassia che semm dree a vidè l'è formada pròppi de questi primm stell che con la sò radiazion hann re-ionizzaa el material interstellar.
La galassia l'è stada identificada con duu telescòpi: vún in del spazi, l'Hubble in orbita terrestr e vún a terra, el Keck in súl vulcan Mauna Kea in di Hawaii.
La galassia l'è stada fotografada dall'Hubble con diversi or de esposizion e la se ved de dree l'ammass de galassi visin che se ciama Abell 2218. Semm reussii a vedè inscì lontan pròppi grazie a la materia di galassi dell'ammasso che l'ha deflettuu la lus de la galassia lontana e come ona lent de ingrandiment l'ha amplifegaa la sò lus de 25 vòlt. Senza questa lent gravitazionall a podevom nò vedè inscì lontan e inscì ben.
El Keck l'ha dividuu la lus de la galassia con on prisma special che scompònn la radiazion galattega e che serviss per individuà i element chimich de la galassia lontana. Inscì i scienziaa hinn reussii a determinaa la composizion chimica de questa galassia e hann trovà che l'è piena de stell in formazion, pròppi come se pensava in teoria. I scienziaa hann dì che semm dree a dagh on'oggiada indree in del temp, quand che i galassi eren dree a nass; inscì podariom capì anca come l'è nada la nòstra galassia e da dove vegnom numm.

                                                                   EL SPAZZI