Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com










AURÒRA:
L’ULTEMA FRONTERA DE L’EURÒPA IN DEL SPAZZI

(Angiol Verones)

La curiosità in su el nòster mond e in su l’univers l’ha spint l’umanità a el progress fin di temp preistòrich. Incoeù el spazzi l’è l’ultima frontera e stimula i pussee interessant ricerch scientifich.
L’ESA (l’Ent Spazial Europeo) e el Concili Europeo de la Ricerca Scientefega hann stabilii i strategii per on pian spazial europeo: el programm Auròra.
Ch’el programm chì el gh’ha diversi obiettiv: el gh’ha l’intenzion de esplorà el sistema solar e l’Univers a la ricerca de la vita, stimulà noeuv tecnologii e ispirà i giovin a interesass de scienza. Hinn obiettiv important che gh’hann de vess portaa a bòn fin pass a pass.
Defatt el principal obiettiv del programm Auròra l’è quel de aumentà i temp de permanenza in del spazi di equipagg uman europei e quel de slungà i mission spaziai robòtich.
Per vess bon de mantegnì i sond spaziai per on lungh period in del spazi gh’emm de doperà diversi quantità de carburant chimich, ma portai in òrbita gh’ha on cost davera spazial. Servissen allora di tecnologii different de quei che se utilizzen adess, per doperà men carburant e per sperimentà di razz lanciator pussee efficent e sicur.
Se lancià razz de la Terra vers el spazi l’è difficil perchè la gravità de el nòster pianeta l’è elevada, el programm Auròra el proponn de fai partì de la Luna, che gh’ha ona gravità pussee bassa e gh’ha di depòsit de carborant chimich (idrògen e ossigen gelaa) in sul fond di crater minga illuminaa de el Sô.
I scienziaa de l’ESA sostegnen che se el spazzi l’è on ocean, allora la Luna l’è l’isola pussee visina. Gh’emm però de re-imparà a mandà persònn in su la Luna, perchè gh’emm puu la tecnologia per fall: defatt l’ultima mission umana in su la Luna l’è del 1972. La tecnologia usada l’è quella di ann ’60, quand che gh’eren nonanmò i calculador. Anca vorend, incoeù l’è minga possibil copià la tecnologia del passaa perchè gh’è puu el “know how”: se sa puu come fà a fabbricà e doperà i vecc tecnologii. Gh’emm de re-partii de capo.
Ona voeulta che emm imparaa de noeuv a andà in su la Luna e a procurass el carburant a bass costo per i razz spaziai direttament de la Luna, el programm Auròra l’è già dree a progettà de fà partì on equipagg uman vers el pianeta Mart.
Incoeù la sonda ròbòtega Mars Express la pirla in gir a Mart per osserval de visin, disegnaa ona mappa completa de la superfis e cercand de vidè quali inn i materiai present anca in del sottasoeul. La speranza l’è de individuà l’acqua de sotta la superfis, anca se incoeù semm nò bon de savè se l’acqua l’è present in permafròst mis’ciada a i ròcc ò l’è present in stato de giass ò liquid a on quai para de centinaia de meter in del sottasoeul. Questa mission ròbòtega l’è de fondamental importanza per dervì la strada del spazzi a equipagg uman.
Anca se incoeù semm domà a el principi del nòster viagg e l’è anmò luntan el temp de quand che el prim omm lassarà la sò impronta in sul pianeta ross, el programm Auròra de l’ESA l’è giamò innanz a pensà a i struttur abitativ e ai mezz de sussistenza di astronaut.
Pròppi in chi dì chi in Antartich a la bas Concòrdia, arent el Pòlo Sud, l’ESA l’è dree a sperimentà on prototip de bas spazial marzianna. El clima polar defatt l’è arent a quel de Mart: - 80 °C, atmosfera estremament secca e fòrti vent. Se tucc l’andrà ben vers el 2030 el prim òmm el passeggerà in su Mart.

                                                                   EL SPAZZI