Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com











...el Professor CLAUDIO BERETTA del Pierluigi Crola

Al Circol Filològich
Milanes l’è staa presentaa on liber che l’è ona vera rivolusion per la coltura milanesa, ma anca internasional: la “Letteratura dialettale milanese itinerario antologico-critico dalle origini ai nostri giorni”, l’última (domà in sens cronològich, sperom) fadiga de vun di pilaster di nòster radis, el Professor Claudio Beretta.

Professor Beretta, prima de parlà del sò liber, el pò cuntà sù, per quella persòna ò do che la conossen minga, on quaicòss de la soa biografia e di sò òper?
Gh’hoo avuu tutti i esperiens che pò ‘vegh on òmm: student, soldaa sul Front Russo, commerciant, industrial, òmm de studi fin del principi, semper cont i oregg avèrt e con i oeugg pontata, per imparà: perchè la vita l’è bella fin che gh’è de imparà on queicòss, magari da on fattorin.

Perchè l’ha dedicaa tanto temp e tanti energii per la diffusion di nòster radis, semper pussee déboi, in d’on mond che l’è adree a andà vers la globalișșasion, che voeur dì omologazion de tutti i modèi in vun soll?
Per entusiasmo: la vita senza entusiasmo la var nagòtt. Quand che i Roman, dòmila ann fà hann occupaa quasi tutt el mond che allora se cognosseva, hann portaa la soa lingua, el latin, ma s’è formaa la prima globalișșasion. De l’Africa a la Germania, de la Siria a l’Inghilterra se pagava con la stessa moneda e se parlava la stessa lingua. Ma sòtta gh’era i dialett, ch’hinn restaa quasi senza cambiament a la distanza de dòmila ann. Incoeu vemm verso la globalișșasion; tutti parlom l’Ingles (che l’è on mist de Germanich e de Latin), ma i dialett resten. Pòdom nò preved el futur e come diventarann i lingu e dialett. Se smòrsa i dialett se perd l’individualità e la varietà: per quest hoo miss come mòtto per la ‘letteradura’ una frase che Braudel l’aveva scritt giamò in del ’44, a Lubecca, in d’on camp de concentrament de la Wehrmacht, dove i scrittor eren rispettaa: quand che sparirann i dialett e i lungu locai gh’avaremm ona letteradura ‘monocorde’. Ma a quell ponto chì ghe rivaremm mai: la prima còssa che te domanden in di Stat Unii l’è de doe te vègnet e nòten subit el tò accent ch’el pò vess de l’Oregon ò del Texas.

Còssa gh’avariom de fà, second lù, per salvà e tramandà, soratutt ai pussee giovin e ai forestee, i dò categorii pussee difficil de tirà denter, la nòstra identità?
Come fann i Svisser. La lingua nasional d’on Svisser l’è el dialett che se parla al sò paes. Poeu pòden imparà i alter lingu nazionai e l’Ingles, ma el sò dialett l’è semper lì; e i cunt i a fann in del sò dialett. Inscì gh’emm de fà numm: vess avèrt a tutti i corrent de coltura, ma tegnì fermo quell che m’hann insegnaa i nòster gent.
Adess parlemm del liber, on laorà longh ona trenèna d’ann, on strument utilissim per fa passà ai milaneș on certo sens de inferiorità vers la lingua e la coltura italiana, on strument ch’el ne fa comprend l’importansa, minga domà cronològica, di nòster “bisnòni” letterari.

Hinn questi i motivasion che l’hann convinciüü a scriv sto liber inscì important ò ghe n’è di alter?
Gh’hoo lassaa ai Lombard la grammatica, i fiab, i Vangeli, el lessich; adèss ghe lassi la letteradura. Questa l’è la stòria de l’evolusion del penser, ma vista de la part del dialett: oppoșision, contestasion, missa in ciar, vers la coltüra ‘official’.
Gh’emm ona letteradüra importanta, che la gh’ha nient de invidià ai letteradur nasionai. Emm scopert i font che fànn de Milan ona città europea. Adess gh’emm de toeunn coscienza! Chi gh’ha oregg ch’el scolta!

Spess, quand se parla de lingua local ò dialett, gh’è el pregiudissi che se parla de ona ròbba de andeghee, fada per vegg nostalgich foeura del mond, e quindi inutila. L’è pròppi inscì, oppür anca la letteradura milanesa e scrivuda in milanes la pò vess d’attualità?
Se pensi, per esempi, a la discussion che la s’è trada in pee sul federalism e su la devolusion, me vegn in ment l’idea del Pòrta su l’autonomia, inscì ben spiegada in del Brindes per l’entrada del Fransesch primm a Milan.
I dialett hinn pussee vegg che la lingua. El Latin el s’è formaa de quatter ò pussee dialett de l’Italia central. L’Italian el s’è formaa su la base di dialett de la Penisola.
El Pòrta l’ha scernii el dialett e in dialett l’ha scritt per di rason politich el primm inno ch’el ghe domandava l’autonomia a l’imperador.

Grammatica, vocabolari e letteradüra: tütt quell che on dialett el gh’ha per vess consideraa ona lingua oramai ghe l’emm o nò? Oppur gh’èmm anmò tanto de fà per vinc la nòstra battaglia contra la “coltura” official, come l’ha faa el Pòrta e el Parini cont el Giordani e l’Onofrio Branda, e prima de lor el Maggi?
El Maggi, el Parini, el Pòrta, el Tessa e anca el Giordani eren di persònn onest, che difendeven on ponto de vista plaüsibil. El Branda l’era on stipendiaa. Var nanca la pèna de parlann.

Dato che l’è anmò on fiolett, el ne pò dì in anteprima i sò pròssim progett?
Saria content de dimostrà che el Pirandello e el Kafka gh’hann certi sò radiș in del Goethe. Nissun le sospetta ma l’è inscì: ghe reussiroo?

Grazie ancamò per tuccsòss e auguri de coeur per on bon laorà!

CICCIARADA CON...