Sit de coltura e attualità
al cent per cent in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com










el Leonard? L’è chì, a Milan...
I cent sorpres del Musee de la Scienza e de la Tècnica


La Galleria del Leonard de Vinci. E on bel poo de document sul progrèss scientìfich e sui invension tecnològich del Rinasciment al dì d’incoeu.
E quèsta l’è domà ona part de quèll che el se troeuva in del Musee de la Scienza e de la Tècnica. On gioièll, che tutt el mond el ne invidia.
A comincià de l’entrada principal, che l’è quèlla del vègg Monaster di Olivetan del XVI sécol. E denter, ona part importanta de la vita e de l’òpera del Leonard, con la collesion di modèi di màcchin famosa in tutt el mond.
E poeu màcchin, modèi, cimeli e panèi didàttich; ricostrusion di bottegh di artesan e di laboratòri di sciensiaa di alter temp, ma anca alter sesion: radio e telecomunicasion, art di oréves, astronomia, art gràfich, foto-cinematografia, fondaria, informàtica, metallurgia, orologiaria, auto, mòto, acùstica, strument musicai, e on bel poo de laboratòri interattiv.
La stòria di treni l’è cuntada sù in del pavion ferroviari, suggestiva stasion in stil liberty che la lòggia vint màcchin a vapor e vettur ferroviari, come i mastodóntich locomotiv de velocità di anni ‘30 e i caratterìstich tramm del princippi del sècol.
El pavion pussee grandios del Musee l’è, inveci, l’edifissi aereonaval, che el lòggia di esemplar mastodontich come el bastiment a vela “Ebe” e el pont de comand del transatlántich “Conte Biancamano”.
Intorna a sti duu esemplar l’è dree a strutturass on discors complèss in su l’òmm e el mar. Al pian de sora numeros reoplan de grand’importanza stòrica.

E, a la fin, el giardin de la sciensa, che l’è in del spassi de foeura del Museo, a l’avèrt, intrà i álber. Attualment l’è grand squas 3.000 meter quadraa, e el comprend di itinerari scientìfich con di màcchin interattiv a dispoșision del pùbblich. Particolarment interessant i programma estiv che se svòlgen in sti spassi.

El Leonard
L’è la sala pussee famosa del Musee. Trenta màcchin leonardèsch in mostra: “L’attrèss per la proeuva de l’ala battenta”, “El pont girévol”, “El tòrc de stampa”, “La vid aérea”, ò “La città ideal” hinn domà on campionari de invension per on’utilișșasion civil ò militar che pòdom vidè al Musee. Invenzion che hinn staa costruii cont i disègn del Leonard.

Dal Gambadelègn al sògn de volà.
E, in mèșș, el mar.

La Mitica “691” a vapor, che la faseva i 130 km/h, e el “Gambadelègn”.

El treno pussee famos de la vèggia Milan l’è insèma a di alter locomotiv, a vapor ò eléttrich in la maestosa esposision de la sesion “Treni”.

Denter al pavion aeronaval, la nav scòla Ebe e el supèrb pont de comand del transatlàntich Carlo Biancamano cont el salon di fèst.

E la stòria del sògn de volà, vegg squas compagn de l’òmm: di primm disègn del Leonard, per arrivà ai mongolfer e ai apparècc.