Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com
















...el Francesco Ogliari - intervista del 2004 del Pierluigi Crola

L’è minga retòrica dì che se Milan e la Lombardia senza l’Ogliari sarien mocc, come el Dòmm senza i guj ò, per parlà de vun di argoment preferii dal nòster autor, come on treno senza i binari.

Dò paròll de presentazion me pararien opportun per conoss sto personagg fondamental.
Autor de ona valanga de liber, intellettual de ponta (avocatt de Cassazion, dottor in Diritto Canonich e Filosofia, professor universitari in del camp di Traspòrt, member del Consili Superior de la Pubblica Istruzion, president del Museo Nazional de la Scienza e de la Tecnica), politich stimaa, financa ona candidatura al prèmi Nòbel per la letteradura e alter numeros riconosciment eppur persòna disponibilissima, umilissima e estrèmamente socievol. Praticament ona rarità.
Se pò dì che i liber hinn el spegg di sò passion principai (traspòrt e scenza in general, stòria e letteradura)? Quanti ne ha scrivuu e de cosa parlen?

L’è la vera passion de la mia vita: quella de podè trasmett, con tanta umiltà ma con fermezza serèna,
in test scritt, quanto la vita e i conoscenz m’hann donaa, perchè i generazion che continoament se dann el cambi pòden dà indree a la Società quanto la stessa la gh’ha permiss de possedé. Inscì hinn nassuu i pussee di tresent liber, e de quei circa ona centèna l’è rappresentada da la Stòria di Traspòrt Italian. L’Italia la gh’aveva minga, fra i sò “bagali de coltura”, sto settor che l’è inveci fondamental per l’evoluzion di pòpol. La gh’aveva minga né liber né musei. Cont i test hoo cercaa de supplì e incoeu semm la prima nazion in del mond a ‘vegh pussee de trentamila pagin che riguarden i sò traspòrt e quell che ghe sta intorna. Ma semm anca la prima nazion in del mond che l’ha portaa a termin i musei relativ, indove s’è mettuu insèma i testimonianz de l’ideazion, de la costruzion e de la conservazion del mond compless e “coloraa” del traspòrt, con particolar attenzion ai ultim trii sécol.

El pò dì on quaicòss de la soa esperienza politich-amministrativa e de quell che l’ha significaa?
Gh’hoo avuu on’esperienza de cinqu ann a Milan come assessor a la Coltura e al Spettacol e de trii ann a Vares come assessor a la Viabilità. Hin esperienz quasi del tutt amministrativ che m’hann insegnaa a avè rispett vers chi gestiss la “ròba” pubblica e a guardall con dignità, fina a proeuva contraria. L’è on’esperienza complessa, che spess la comporta di temp molto longh, ma quand poeu se riess a dà ona “movuda” coltural a la città, el nòster sògn per el pròssim el s’è realizzaa.
On titol in sti dì chì el me da ona certa commozion: quell del liber de Giovann Paol II : “Levé sù. Andemm.” L’è fòrsi el simbol de ona vita invidà i alter, squas cont on ordin, a mettes per strada ma subit correges cont ona partecipazion: andemm. Inscì hoo creduu de fà in la vita e ancamò conservi sti princippi, cercando semper in del pròssim quell che pò unì e casciando via quell che pò divid.

La soa passion l’ha portada minga domà a scriv di liber, ma anca a creà on interessantissim museo de ona certa importanza, ona struttura in continoa evoluzion. El pò parlann?
El Museo di Traspòrt Ogliari l’è vegnuu sù con pussee de cinquant’ann de ricerch delizios e passionaa, semper con l’obiettiv de fà sù on telar da dove podeva vegnì foeura l’evoluzion di traspòrt, a comincià dai protòtip. Ona ricerca difficila e fadigosa ma che la pòrta tanta giòia al coeur e a l’intellett quand se pòden mett insèma, come in d’ona rievocazion de la stòria, quei testimonianz originai che hann rappresentaa la gran novità per certi generazion, che s’hinn fissaa per ben in la retina di sò oeugg per la meravilia di noità de la scenza e de la tecnica portaa in mezz ai sò cittadin.
Inscì anca in del mè Museo de Ranch pòdom ciappass per man e provà ancamò i sògn, i idei e i evoluzion anca sociai de quei che hinn vegnuu prima de nun.

I noster lettor sarien curios de conoss on quai progett futur de ona persòna che la gh’ha inscì tanti interess different.
Cara el mè scior Cròla, quand vun el passa i settant’ann el gh’ha de ‘vegh el bon gust de fà minga progett de chì a des ann, ma de condizionà i sò aspirazion al temp che resta de scampà. On argoment, tra i tanti che hoo minga esploraa, el picca a la mia pòrta: l’astronomia. Me piasaria tanto scoprì e comunicà ai giovin che semm minga soll in sta “immensità volant”, ma che alter, prima ò dòpo, se unirann a numm.

Femm on gioeugh. Mì ghe disi on poo de paròll e lù el me spiega che cosa voeuren: coltura, provincialismo, integrazion.
Coltura l’è, second mì, l’è tutt quell che fa “dervì i oeugg” a partì da la prima fina a l’ultima età e che tira foeura dal scur di ragg de lus sbarlusent. Portà via ‘na lughera al sô per illuminà la nòtt che la ne sta intorna l’è on’azion benemerita per sé e per i alter. L’è come domandà ona man offrendo l’altra; l’è come fà ona cadèna de sògn per quel mond miglior che l’è el traguard de tanti persònn.
Provincialismo voeur dì anca stà in la realtà local perchè da la terra dove vun l’è nassuu l’è possibil trà foeura quella linfa vital che tanto rimpiangen tutt quei ch’hinn andaa via da la soa terra per migrà vers di alter loeugh.
Integrazion. L’è on dover! Ona canzon d’ona vòlta la diseva: “de che color l’è la pell del Signor?” e la risposta la se trovava elencando tutti i color di razz uman che se distinguen minga per el sit indoe hinn nassuu ò per del color de la pell ma per la applicazion corretta di leg important del Dio de tucc.

Ona persòna de “respir” internazional come la soa che la s’è però occupada prevalentement de argoment locai ò collegaa al territòri, che prospettiv el ved per el nòster futur, anca in relazion a l’identità?
Emm lavoraa per i nòster fioeu e donca vedi on badalucch de prospettiv positiv per el sò futur; prima de tutt la libertà, poeu la dignità umana; infin la volontà de cascià via i cicciaroni quand cerchen de infoscì la nòstra ment cont on bordell dei dei che desmenteghen quasi subit.
Dai gran fed religios che se incarnen in d’on unich Signor e in di decalogh che hinn el fondament de la convivenza pò vegni foeura ona gran filosofia de massa indove l’amor l’è la premessa de tusscòss, come l’è in Dio Pader.

Per conclud, l’è possibil tramandà ai giovin i nòster radis, el sens de vess part de on’identità oppur in d’on mond semper pussee globalizzaa l’è on’impresa impossibil? Se sì, in che manera?
L’è certament on dover insubì ai giovin i nòster radis. L’è on’òpera benemerita, possibil e positiva. Hoo conossuu tanti giovin che quand hinn liber da impegn fann tanti bei ròbb per el pròssim: dai associazion umanitari a quei sanitari, da la protezion civil ai inconter de poesia, dal trasmett la scienza sòtta la forma de quell volontariaa che in tanti università di età different dònen giòia e intelligenza. Copiando e integrando, cont el sò coo e cont el sò sens del donà, quell che alter hann giamò faa in la vita, “spanteghen” profumm de amor da qualsesia part de la quotidianità vegnen, ma semper in del nòmm de ona certezza pussee alta: quella de la fed.
Grazie!