Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com

Prima part...






...l
'ENRICO LOMBARDI
del Pierluigi Crola - intervista del 2004

Incoeu parlaremm de acqui, con particolar riferiment a ona caratteristica tanto specifica de diventà, cont el temp, anca vun di símbol de Milan: i Navili. E per trattà sto argoment emm interpellaa on espert del settor, profittand de ona conferenza, molto tecnica e approfondida, e, al stess temp, sémpliz e talment interessanta de ingermà el pubblich, intitolada “Acqui de Milan da l’antichità al dì d’incoeui”, che l’espert de l’Antiga Credenza de Sant Ambroeus l’ha tegnuu el 6 de marz in la prestigiosa sede del Circol Filològich Milanes.

La prima ròba che hoo notaa l’è che parlà de acqui a Milan voeur dì parlà de Navili. L’è giust affermà che in sta città i dò paròll hinn in pratica sinònim?
L’è vera, a Milan, in general, quand se parla de acqui, se intend, soratutt, parlà de Navili ò, in particolar, de la Sercia di Navili. Effettivament la nòstra città la dev gran part de la soa ricchezza minga domà a la presenza de sto sofisticaa, in riferiment al perìod de quand l’è staa portaa a coo, sistèma de navigazion interna, ma anca a quella de grandi òper idraulich che hann faa sì che la soa agricoltura la podess rivà a livèi elevaa de efficienza e produzion, in particolar in del camp zootècnich, indove la pratica de la marscida, ò “pradum marcidum”, parche la sia nassuda chì grazie ai intuizion di mònegh Certosin e Umiliaa, che s’eren stanziaa in di campagn a sud de Milan. De sti grandi òper de canalizzazion voeuri chì ricordà per brevità quei pussee important che interessen el Milanes, il Canale de la Muzza, tiraa sù tra el 1220 ed el 1276 per servì el territòri del Lodesan, el Canal Lorini-Marocco, che l’è di primm ann del 800, che interessa la bassa Paves e, infin, el Canal Villores, faa sù vers la fin del 800, tra el 1882 e el 1891, ch’el passa per tutta la region dal Tesin a l’Adda, portando di gran vantagg a on’area per soa natura arida, quella che la se troeuva a nòrd de Milan.

I cinqu navili de Milan (Grand, Paves, de la Martesana, de Bereguard e de Paderno) hinn nassuu contemporaneament e dal coo de on soll architett ò nò? El pò a sto propòsit fann on profil sintetich (almen per quell che riguarda i origin e la paternità)?
Nò, i cinqu Navili, ma ghe giontaria el sest, la Sercia Interna o Sercia di Navili, che la permetteva in città el collegament del Navili de la Martesana, del Navili Grand e de quell Paves, hinn minga nassuu contemporaneament, ma hinn staa el risultaa de profond riflession, discussion infogorent e longh laô, tanto che l’è impossibil attribuì a on tecnich soll la soa realizzazion, che l’è durada circa vòttcent ann, dal 1179, quand hinn cominciaa i laorà per la costruzion del Navili Grand, anca se semm minga chi l’ha daa l’inviada perchè i document hinn staa brusaa in d’on incendi, al 1819, quand Ranieri d’Austria l’ha inauguraa el Navili Paves con una gran festa a Pavia. Chì de seguit cuntaroo sù in pòcch paròll la stòria de sti importanti vii d’acqua, ricordando che hinn nassuu prima per necessità militar, agricol e artigianai, come font de energia meccanica, per passà poeu al servizzi de la navigazion e, per ultim, da la fine del vòttcent, a la produzion de energia idroelettrica. Dato che pòdi minga tirà in longh, per comprensibil reson de spazzi, doo ona sintetica cronologia di attività de costruzion de sti nòster laorà.
El primm canal faa su l’è stada la Fòssa Interna, pussee conossuda ai sò temp come fossaa de cinta di bastion medioevai, realizzaa tra el 1152 e el 1158 da Guglielmo de Guintellin per difend la città dai possibili attacch de Federico I Barbarossa che, come semm, dòpo che l’ha vinciuu la resistenza di Milanes in del 1162, l’ha mettuu sòtt terra. Dervii de noeuv in del 1167, l’è staa in sèguit restringiuu, a l’època di Sfòrza, per fann el pòrt interno de la città, òpera completada sòtta el duca Ludovich el Mòro. Con sti lavorà l’ha ciappaa el ben cognossuu nòmm de “Sercia di navili”.
El primm canal esterno a vess portaa a termin, l’è staa el Navili Grand, anca lù faa sù sui segn de on canal difensiv de confin pussee antigh, el Tesinell, realizzaa semper dal Guintellin per contrastà i armad imperiai. I lavorà, cominciaa in del 1179, hinn andaa innanz fina al 1209, quand hinn staa pientaa lì, ò rallentaa de brutt, arent a Gaggian, probabilment perchè i danee eren minga assee. In del 1252, sòtta la direzion de Giacom Aribòtt, i lavorà hinn ricominciaa e hinn staa completaa vint ann dòpo quand l’è cominciaa debon el servizi di navigazion. Di longh vicend del Navili Grand ghe tegni ricordà per curtezza l’ uso important che l’è staa faa, da la fin del sècol XIV, per trasportà i materiai necessari a la costruzion del Dòmm, vorsuu da Gian Galeazz Viscont, e i modifich portaa ai lavoreri de derivazion e a la prima part del canal, in del sècol XIX, per adattall ai necessità de fà cress i sò portad per rifornì anca el Navili Paves, che l’era ‘dree a vess mettuu in pee.
In del 1441, cont ona petizion, certi proprietari de terra de la contea de la Martesana hann domandaa al Duca, Filipp Maria Viscont, de podè dervì on canal tirà dent l’acqua in di sò possediment. Dòpo la mòrt del Filipp Maria in del 1447, l’è diventaa duca Francesch I Sfòrza, che l’ha assegnaa la direzion di lavoreri a Bertola da Novaa, che in circa vòott ann l’ha finii l’impresa, portando el canal fina a l’incros cont el Lamber Settentrional. Domà sòtta la signoria de Ludovich el Mòro el Navili de la Martesana l’è rivaa fina a Milan, collegando la Cassina di Pòmm con la Sercia di Navili, a la fin del XV sècol, union che l’ha comportaa, per superà el dislivell che gh’era, la costruzion di Conch de la Cassina di Pòmm, de l’Incoronada e de San March.
Per volontà de Filipp Maria Viscont, in del 1220, l’è staa cominciaa anca el Navili di Bereguard, completaa e dotaa de conch di navigazion sòtta la signoria de Francesch I Sfòrza. El Navili de Bereguard l’è mai rivaa al sò “obiettiv final”, Pavia, per motiv de caratter natural, tanto de restà, fra tutti, l’òpera meno importanta.
In del XVI sècol, dòpo che el Leonard l’aveva giamò studiaa la possibilità de derivà on canal navigabil da l’Adda, in del 1520 hinn cominciaa i lavoreri del Navili de Paderno, el pussee periferich di cinqu, su on progett de Benedetto Missaglia e Bartolamee de la Vall per volontà de Francesch I de Valois, Rè de Francia diventaa Duca de Milan. I lavorà hinn però staa sospenduu in del 1524 per i famos vicend de la guerra franco-spagnoeula finida con la battalia de Pavia. I lavoreri hinn taccaa de noeuv in del 1591, seguendo on noeuv progett mettuu giò da Giusepp Meda che, sbattuu in gattabuia dai spagnoeu, l’è mòrt in preson in del 1599, intanta che e i lavoreri hinn andaa innanz fina al 1604, quand hinn staa per on poo interròtt. Ricominciarann in del 1773, dòpo che el governo noeuv, guidaa da l’imperatris Maria Teresa d’Austria, ne aveva approvaa el completament conclus con la soa inaugurazion e messa in servizzi in del 1779, anca se certi vicend discaviggiaa ne aveven a tratt rallentaa la continuità di lavoreri. Progettista de l’òpera definitiva l’è staa Paolo Frisi,con la collaborazion de Antònio Lecchi e Francesch Maria Reggi.
Ultim a vess terminaa - la prima parte fina a la Conca Fallada, l’era stada realizzada tra el 1600 e el 1610 sòtta la dominazion spagnoeula per iniziativa de Pedro Enriquez de Acevedo, Governator de Milan - l’è staa el Navili Paves; la ripresa di sò lavoreri l’è stada vorsuda da Napoleon Bònapart che l’ha promulgà on editt faa appòsta in del 1805. Quand l’imperador frances l’è andaa a tomborlon, i lavoreri hinn andaa innanz e el canal l’è staa portaa a tèrmin quand hinn tornaa indree i tognitt, in del 1819, che l’hann inauguraa a la presenza de l’Arciduca Ranieri.
Triste constatazion, ma diretta conseguenza de sta stòria tròpp longa, el sistèma Navili l’aveva impiegaa vòttcent ann per soddisfà el sògn antigh di milanes de rivà facilment al mar, e in coo a circa cent ann l’è staa disattivaa, restando domà al servizzi de l’agricoltura per i esigenz de l’irrigazion. Alter sistèma pussee rapid e efficient l’hann sostituii, come la ferrovia e el motor.


(1°– l’è minga finida)

                 CICCIARADA CON...                              F