Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com
















...El don Stefano Varnavà
Intervista del 2005,
del Pierluigi Crola

L’è semper pussee difficil parlà de coltura local e, in particolar, de milanes da part de esponent de la Gesa, ma minga perchè el mond ecclesiastich l’è contrari per on pregiudizzi, mà fòrsi perchè ghe pensen nò ò gh’hann alter penser per el coo. Per fortuna i eccezion hinn semper pussee: dòpo el cardinal Martni e el mons. Ravasi (prefett de la Bibliotecca Ambrosiana) che hann vorsuu vess present rispettivament cont ona lettera de presentazion e l’introduzion ai quatter Vangeli e a on lavorà sul Carlo Maria Maggi e al mons. Majo (arcipret del Dòmm) che l’ha faa la Prefazion ai quatter Vangeli, hoo scopert on alter pret ch’el se da de fà minga mal, el don Stefano Varnavà.

Prima de tutt dò paròll de presentazion.
Sont on sacerdòtt de la Diòces de Milan : me son semper interessaa de la stòria de la mia città e de conseguenza anca di sò canzon che hoo logaa in del temp che hinn nassuu. Per sto motiv chì hoo dividuu la stòria de Milan in trii period:
1. i canzon popolar del 1800;
2. i canzon popolar dal 1900 al 1950;
3. i canzon popolar dal 1950 al dì d’incoeu (intitola “El portava i scarp del tennis”).
Tutt sto material l’è registraa su trii CD.

La soa parròcchia la se troeuva pròppi in del centro de Milan e normalment se pensa che quei che gh’hann pussee danee riscìen el nas su sti quistion. L’è inscì?
Mì stoo in d’ona zòna central de Milan e gh’hoo de dì che in la mia zòna hoo mai dii ona messa in Milanes, fòrsi perchè l’ambient l’è minga inscì avert per sti manifestazion chì.

La prima ròba che colpiss l’è la Messa in milanes: on sò collega el celebrava part de la Messa in Milanes (i lettur, el Vangeli, la predica, i intenzion), lù per el moment el canta domà i orazion (Santu, L’è ‘l Signor -che saria poeu el Glòria-, Ave Maria, Angiol del Signor e tanti alter) e on quei cant. L’è possibil rivà a on completament, voeuri dì test e cant insèma in milanes? E la Curia, naturalment, l’è d’accòrd con la soa manera de pensà?
La Santa Messa l’è diviss in dò part, la Messa di catecumen, cioè quella part istruttiva che la comprend i Lettur, el Vangeli e la predica, e la Messa di fidéi che inveci l’è la part pròpria de la Santa Messa.
La prima part la se pò celebrà come se voeur (in italian ò in lingua milanesa), la seconda, al contrari, la gh’ha de vess celebrada second el rito stabilii, e se pò minga fà diversament.
I cant che vann adree a la Messa di fidéi pòden vess in latin, italian ò in lingua dialettal, ma, attenzion domà i cant e minga la Liturgia, che l’è rigorosament fissa.

Lù el s’è minga occupaa domà de la part religiosa ma anca de quella civil e di tradizion, fasendo di CD interessant.
Oltra a sto laô, hoo anca musicaa orazion in milanes: i paròll i aveva scrivuu l’amis Boggiali, (on argentee de Milan) e mì hoo scritt la musica.
“L’Ave Maria, el Pater Noster, la Salve Regina, el Requiem Aeternam, l’Att de dolor, la Regina Coeli”: hinn tucc test e musich che dòpri in la Santa Messa in milanes, inscì come i Lettur, el Vangeli, la predica, i intenzion e alter cant: el Santu, el Glòria, ...

E, de soramaròss, l’ha daa vos anca al legnanes.
In occasion del Natal passaa, mì e el mè “compless” emm faa on CD con canzon natalizzi in lingua milanesa e in lingua legnanesa. Quest per on suggeriment del nòst cardinal (on brianzoeu D.O.C.) ch’el voreva mett insèma tutti i testimonianz cristiann sul Natal. In dialett legnanes perchè el Maester Cerelli el gh’aveva tanti canzon natalizzi in legnanes (el Maester Cerelli l’ha faa i sò primm canzon in legnanes cont el Musazzi per la Compagnia Legnanesa).

El sò esempi, come quell di alter pret e arcivescov ò monsignor citaa, dimostren che vess taccaa ai pròpri radis l’è minga in contrast cont ona vision ecumenica del Vangeli e de la Gesa.
Vess taccaa ai pròpri radis l’è minga in contrast cont ona vision ecumenica del Vangel e de la Gesa, perchè el Signor l’ha mandaa 12 Apòstol, ognidun in d’ona particolar Region, con l’incarich de portà el Vangeli, casciaa dent in la coltura del sit e in la lingua de la soa Region.

On quai barlafus el podaria dì che on pret el gh’ha de pensà prima de tutt ai sò anim: mì ghe rispondaria che vun el pò fà del ben e vuttà el pròssim anca cont el milanes, come el mè amis don Edo Mörlin Visconti che el tira sù danee per i sò mission con di librett divertent e interessant in milanes. L’è minga vera?
L’Edo Mörlin Visconti l’ha faa ona traduzion di vangeli on poo “libera”, ma anca bella briosa e interessanta; adess poeu el gh’ha giontaa anca i misteri del Rosari. Gh’emm de vuttall!

El pò rivelà ai nòster lettor i sò progett per el futur?
Progett per el futur? Rinforzà e fà cress el lavorà faa. Rinforzà i iniziativ cominciaa l’ann passaa e fà cress el numer di canzon del vegg e noeuv Milan per rivà a on valid e consistent “insèma de canzon” de musica popolar milanesa.

Grazie per la collaborazion e bòna fortuna per tusscòss.