Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com
*

on ricord



PANTANI MARCH

Ciclista italian, (Cesena 1970 - Rimini 2004)  scalador. L’ha esordii tra i professionisti nel 1992 dopo che l’aveva vinciuu el Gir d’Italia tra i dilettant. Nel 1994 l’ha ottegnuu 2 vittòri de tappa al Gir d’Italia e el second pòst in classifica general. In del stèss ann l’ha cors anca al Tour de France, doe l’è rivaa tèrz in classifica final. Nel 1995 l’ha dovuu rinuncià al Gir per on’infortuni, ma l’ha vinciuu dò tapp in salida al Tour e on tèrz pòst ai mondiai in Colombia.
On gravissim incident con la frattura de tibia e Perone l’ha tegnuu lontan di gar per tutt el 1996. Poeu, ona vòlta
recuperada la forma fisica nel 1997 el s’è piazzaa ancamò terz al Tour.
Nel 1998 l’è riessii a vinc nel medesim ann sia el Gir che el Tour, nel 1999 la giuria del Gir l’ha fermaa, quand mancaven appèna dò tapp a la fin e l’era primm in classifica general, perché l’ematòcrit del sang l’era pussee elevaa del normal per sto motiv l’hann fermaa per quindes dì (ciolla, voleva dì fagh perd el Gir d’Italia).
Da quèll moment l’è restaa lontan di gar fin al febrar del 2000 quand l’è rientraa a la Vuelta Valenciana e nel settembre del 2003 l’ha annunciaa el sò definitiv ritir di competizion agonistich.

        



POESII

CIAO  PIRATA

Mai mòrt la m’ha ciappaa inscì trist,
l’è stada come on pugn nel stòmich,
quaicòss che pròppi s’era mai vist,
come se fussen s’cioppa dò atòmich,
chì diavol se le saria immaginaa,
la sciora in nègher, via l’ha portaa.

M’aveva daa tantissim emozion,
quèll sò andà lassù in montagna,
come faseven i vègg campion,
vedèll a l’era ona gran cuccagna,
pareva el gh’avèss i all ai pee,
nissun l’era bon de stagh adree.

Come on camòsc el rampegava,
lassù in doe volen domà i angiol,
l’hann smorzaa e lù el caragnava,
March bèll come Gabriel arcangiol,
l’hann fada pagà, perché domà a tì,
quèst ve disaroo a l’hoo mai capì.

Tutti sann come el và el ciclismo,
tucc stì chilòmetri senza fass aiutà,
a pensall saria domà gran cinismo,
quaicòss se sà ch’el vann a ciappà,
la bombètta la gh’è semper stada,
tutti i gran campion l’hann provada.
Poeu incoeu la gran brutta notizia,
t’hann trovaa soll, lì in depertì,
se al mond gh’è on poo de giustizia,
che tutti i altarin vaghen a scoprì,
se pò nò per on drogaa fall passaa,
quand campion e gregari l’hann faa.

Alter vinceven, ma lù l’era divèrs,
te ciappava in tutti i tò sentiment,
purtròpp adèss che t’èmm pèrs,
te vedarèmm pù pedalà nel vent,
in giald e in ròsa te pedaleree pù,
chissa se te pedaleree anmò lassù.

Mi pensi de sì, che te continoaree,
ghe sarann pist ciclabil in Paradis?,
se gh’è ona salida resterann indree,
nissun el pò rampegà inscì decis,
te ghe semper miss grand impègn,
quèll di nivol sarà el tò pròssim règn.

                      Renato  Colombo