Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com
*

EL PIRELLON

Ier purtròpp la tragedia èmm provaa,
la mia città l’è stada violada,
el dramma de New York èmm sfioraa,
per ona ròba che l’era annunciada.
Eren quasi i ses or de la sera,
su in del ciel s’è vist on’apparègg,
in stò bellissim dì de primavera,
cont el frecàss che stordiva i orègg.
La gent la guardava preoccupada,
tutt i passant cont el nas all’insù,
la stòria da incoeu la va cambiada,
per quèll piper che ier l’era lassù.
Se nanmò capì còssa ghe succèss,
attentaa, disgrazia ò suicidi,
forse el capirèmm mai l’instèss
a pensagh anmò vegnen i fastidi.
Signor come diavol l’è succeduu?,
perchè el se trovava pròppi lì?,
disèmm minga ch’el sera perduu,
perchè el cervèll, ghe l’hoo anca mì.
Inscì la mia povera bèlla Milan,
nel sò simboll l’è stada colpìda,
ma el Pirellon lì da quarant’ann,
la resistii, la vinciuu stà sfìda.
Veder ròtt e rottàmm tùtt intorna,
trè persònn mòrt e tanti, tanti ferii,





POESII

ma la pas sperèmm che la ritorna,

in di nòst coeur di milanes colpii.
Ma Milan prèst la se risolleverà,
gh’èmm minga tròpp temp de trà via,
bisògna tornà subit a lavorà
preghèmm Lee, la Vergin Maria.
E on gran grazie ai vigil del foeugg,
i nòster bei angiol protettor,
che stà città tegnen semper d’oeugg,
per evità a numm pen e dolor.
El Pirellon vegna subit sistemaa,
per giustagh sta brutta ferida,
pussee bèll de prima fal ritornà,
che tutta Milan la vaga inorgoglida.

Quèsta poesia l’hoo scritta la sera del 18 april 2002 el dì de l’incident al Pirellon, ancamò sòtta l’emozion de quèll che gh’era pèna succeduu. Tutti me disen che Milan, bisògna dill al maschil, ma mì preferizzi el femminil per mì Milan l’è come ona bèlla dòna forse per quèst sont innamoraa de la mia Milan, per mì, la città pussee bèlla del mond, anca se sii minga d’accòrd.

Renato Colombo