Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com


Stèma



























CUGGIÒN e la soa stòria del Giovanni Costanzo

Cuggion l’è situaa a 157 m.s.m. se troeuva a 32 km a Ovest de Milan e se estend sora ona superfice de 14,78 kmq. Cuggion el gh’haa sia el gonfalon, regalaa da la Contèssa Maria Cicogna Winspeare, l’è formaa d’on drapp cont i color ross, giald e ross e cont la scritta “Comun de Cuggion” e el pòrta anca l’antich stèmma a memòria di vègg feudatari Crivèlli e Piantanida, con raffiguraa ona pianta, duu crivei (da cribrum, sedazz) d’òr e l’aquila con la coròna di Marches. L’attual stèmma del 1936, oltre a la coròna turrita l’è inscì formaa: on frassin (che ricòrda i Piantanida) tra dò colònn dorich de marmor (i Clerici) e la campagna cont on crivèll d’òr (i Crivèlli el personagg pussee cognossuu l’è staa Papa Urban III 1185-1187). In la part inferior l’è saraa da duu ramm de quercia e de laor ligaa da on naster Ross.

La stòria
L’origin del nòmm l’è incerta, forse el deriva dal celtich “cus ò “cos”, che voeur dì bòsch, on’altra teoria dal termin geografich “cozzo” riliev dal moment ch’el territòri l’è pussee in alt rispètt ai dintorni.
El repert pussee antich rinvegnuu l’è ona tomba appartegnuda a la cultura de Golasècca ( XII-X secol a.c. ). Pararia che di nòmadi d’origin ligure in sto pòst abbien finii el lor girovagà tra i secol IX-X a.c. e sarien poeu diventaa pastor e agricoltor.
In località Crocètta l’è stada rinvegnuda ona necropoli del V secol a.c. di tomb isolaa d’epòca celtica probabilment cimiteri d’emergenza hinn staa trovaa in di cav visin al Tesin.
I Longobard gh’hann occupaa per tanto temp la zòna, fin quand ghe rivaa i Franch, quand la piev de Dairago l’è passada al comitaa de Burgaria.
L’abaa de Sant’Ambroeus, Gioann d’Arsago, nel 1149 l’ha concèss l’investidura feudal del territòri de Cuggion ai milanes Crivèlli. Lor hinn inscì diventaa di grand propietari terrier, hann guadagnaa fama e ricchèzza fin a l’ascesa al soglio pontificio de Umberto Crivèlli.
Cuggion, flòrid comun rural, in l’ultima part del Medioevo, el risentiva di mir di famili milanes abbient e inscì nel 1490, Gian Galeazzo Sforza l’ha ordinaa che l’acquist di ben el fodèss proibii a chì l’era minga cittadin cuggiones da pussee de des ann.
Sotta l’occupazion spagnoeula Cuggion l’è passaa de man pussee d’ona vòlta fin quand nel 1652 i abitant gh’hann preferii dipend direttament dal Rè de Spagna, de lì a pòcch i disaccord tra i vari capifamiglia hann portaa a ona scission, inscì ghe nassuu el Comun Maggior e el Comun Minor. Cuggion l’è restaa feudo de la familia Clerici (fin al 1768) e Piantanida (fin al 1796).

El vòttcent
Dòpo la parentesi napoleònica, Cuggion el gh’ha avuu on’alternanza tra Austriaci e Frances che, anca indirettament, mantegniven la pròppia influenza tramit i famili nòbil milanes che aveven sposaa i ideai rivuluzionari e illuministi.
Durant i mòti del 1848 l’è staa occupaa da i Austriaci,a seguit de l’insurrezion milanes del 6 febrar 1853 hinn staa arrestaa e impiccaa i fradei Camillo e Luigi Piazza che aveven partecipaa a la rivòlta.
Quasi tucc i i famili de Castellètt e de Cuggion eren dedit a l’agricoltura, coltivaven spèss terren in affitt. L’increment continuo de la popolazion gh’ha avuu come conseguenza prima l’inizzi d’on fluss migratòri stagional vers l’Euròpa che poeu l’è diventaa definitiv, soratutt vers l’America doe in di filand la manodopera femminil l’era semper ricercada e apprezzada.
Cuggion el se vanta de vèss staa tra i primm paes italian ad avèggh la lus elettrica, grazie a ona piccola central attiva gemò in del 1899.

El noeuvcent
Con l’avvento del fascismo, per fòrza se podeva minga fann a men, i flussi migratòri hinn terminaa e nel paes s’hinn faa industri tessil, meccanich e calzaturier de piccol dimension e s’è cominciaa cont el pendolarismo vers la granda città.
Tra i tanti mòrt per la libertà nel cors del XX secol, Cuggion, l’annovera trii partigian:
Carlo Berra, Giovanni Gualdoni e Giovanni Rossetti.

De minga perd
La basilica de San Giorgio tirada su tra el 1606 e el 1625 l’attual facciada, de gust neoclassico, l’è però del vòttcent.
Villa Annoni costruida tra el 700 e el 800 l’è considerada tra i pussee significativ esempi del neoclassicismo minore lombardo cont ai spall on parch de ben 230.000 mq.
Lareralment de la villa troeuvom el Museo Storico Cuggionese, sora i paret del longh corridor d’ingrèss hinn espòst fotografii d’epoca che ricòrden l’emigrazion del 800 e i moment passaa de la vita del paes.
Villa Clerici, in la frazion Castellètt se affaccia su i spond del Navili Grand.
La sorg sora ona antiga casa di Crivelli (XV). Nel 700 l’è stada trasformada da i Clerici in on complèss signoril, l’era guarnida con di terrazz che andaven giò vers l’imbarcadero sul Navili.
In del XIX secol, la familia Clerici, l’ha venduu sia la villa che el giardin, trasformada poeu in ona filanda e el giardin l’è staa abbandonaa.
Incoeu l’è de proprietà de privaa e l’è on deposit de cascamm (che brutta fin).

 EL TERRITÒRI