Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com













On’antenna per la lus visibil

(Angiol Verones)


I antenn radio hinn oggett ormai diventaa de utilizzi comun. Tucc gh’hann in cà ona radiolina con on antenna a forma de stilett ripiegabil telescopicament. Semm tucc pratich de ‘sti ròbb chì.
Ma come l’è che funziona on’antenna?
I ond radio compagn de la lus del Sô e di quei emettuu del forno a microond, hinn tucc ond elettromagnetegh. Gh’hann però on comportament different perchè gh’hann differenti lunghezz d’onda. Oggett piscinn emetten (o receven) ond de lunghezza piscininna, oggett grand emetten (o receven) ond grandi. I ond radio gh’hann ona lunghezza che pò vess de on quai centimeter per i antenn di cellular, de on quai meter per i antenn de la polizia e via via in sù fina a diventà diversi chilometer per i ond emettuu di stell. Ad esempi i ond radio emettuu del Sô che l’è grand, pòden vegh ona lunghezza d’onda de ona quai centinaia de chilometer. I ond elettromagnetegh emettuu o recevuu di stazion radio gh’hann dimension de lunghezza compagn di dimension de l’antenna che i emett.
Come se fà a fà emett on’onda elettromagnetega radio de la nòstra antenna de cà?
L’antenna l’è in pratiga on fil elettregh in dove che ghe passa denter la corrent elettrega. Quand gh’emm on fil elettrich e ghe femm passà denter la corrent, allora se genera on camp eletrtomagnetegh intorma al fil. Chel camp elettromagnetegh chì el se espand in gir per la stanza. Emm fà quindi on onda elettromagnetega che se propaga e che gh’ha la lunghezza d’onda di dimension del fil de la corrent che emm utilizzaa. El nòster fil de la corrent l’è diventaa on’antenna.
Medesema ròba per ricev. La stazion radio la manda in gir on’onda elettromagnetega che la và a creà ona corrent elettrega indotta dent a la nòstra antenna; la radiolina amplifega el segnal travers i diodi e inscì sentom la radio.
Pròppi incoeù di scienziaa de Bòstòn hann pubblicaa in su “Applied Physical Letters” del 27 de settember, ona scoverta sensazionala. Hann creà on’antenna che pò recev ond visibil: la lus del Sô, quella visibil a oeucc biòtt, che l’è on’onda elettromagnetega che gh’ha ona lunghezza de ona quai centinaia de nanòmeter. On nanòmeter l’è piscininn domà on milliardesim de meter. Per quel che emm dì de sura, che la lunghezza d’onda gh’ha i dimension de l’antenna che la recev o la emett, voeur dì che i scienziaa hann creaa on antenna des mila vòlt pussee piscinina de la punta de ona guggia.
Come che hann faa?
Hann doperaa i nanotecnologii. Hann costruii on antenna compagna de quella de la nòstra radiolina de cà, ma che gh’ha di dimension microscòpich, anzi nanoscòpich: mila vòlt pussee piscininn anmò!
L’antenna l’è on nanotub faa de molecol de grafit (pròppi quella di matit).
La grafit l’è ona molecola esagonal che gh’ha di atom de Carbòni mettù in sui i 6 vertis. On nanotub l’è ona struttura cilindrega de carbòni faa sù de tanti molecol esagonai de grafit, che hinn taccaa sù fasend combacià i vertis l’un con l’alter, compagn che se fodesses on puzzle 3D.
L’onda de la lus visibil l’arriva e, compagn de quel che succed per l’antenna de la radiolina de cà, la genera ona corrent elettrega denter in del nanotub.
Perchè l’è inscì important vegh ona antenna che convertiss la lus del dì in elettricità? Bastava nò vegh on’antenna radio?
La differenza fundamental l’è che l’onda elettromagnetega radio l’è de on quai KHz (o de on quai MHz), come che cognossom tucc quand che devom scernì ona stazion radiofònega. El voeur dì, semplificand al massim, che on elettron el và innanz e indree mila vòlt al second per i frequenz del KHz (o ch’el và innanz e indree million de vòlt al second per i frequenz del MHz).
Per amplificà questi corrent gh’emm bisògn di diodi e quei pussee bon che gh’emm in commercio, e che hinn quei di computer de ultimissima generazion che vann a on quai GHz, riessen a percepì variazion de corrent elettrega de on quai milliard de vòlt al second. El voeur dì che pòdom fà squas on milliard de operazion al second.
In del cas de la lus, inveci, la corrent generada dent al nanotub gh’ha on elettron che và innanz e indree on quai million de vòlt pussee de pressa: on million de milliard de vòlt al second. El voeur dì che i computer de prossima generazion podarann vess de million de GHz, compagn de dì on million de vòlt pussee svelt de quant che hinn adess.
I applicazion per questa scoverta hinn davvera infinii.
In campo de la medesina de l’oeucc uman se pò fà ona quai prevision: i nanotub che semm bon de fà adess hinn grand quanto i cònn e i bastonsei che hinn in su la retina e che servissen per trasformà el segnal luminos esterno in impuls neurològich per el scervell. In del futur sarà forsi possibil sostituì interament la retina umana con ona superfis coverta de nanotub.
I antenn nanotubolar poderann anca vess utilizzaa per trasformà i ond elettromagnetegh che vengnen del Sô direttament in corrent elettrega. Se adess serviss on pannell grand de cell solar in sul tecc de cà, in futur podarissom utilizzà domà di striscett covert de nanotub per avegh la medesema corrent elettrega e anca de puu.
In del camp de l’invio di dati televisiv, internet o alter, se poderà utilizzà i ragg laser che hinn compatt e coerent, inveci che disperd in gir la potenza del segnal con on’onda elettromagnetega che la viaggia anca in dove che interessa nò. Ghe sarà on risparmi notevol de energia per mandà in gir el medesim segnal de incoeù.
Fà sù i nanotub adess costa tant, ma fra on quai ann, quand che i applicazion sarann tanti, el prezz de la produzion se sbasserà esponenzialment come l’è succeduu giamò in passaa con i circuit integraa.

                                                                   EL SPAZZI