Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com

In Italia hinn 22 mila
El sò fatturaa el va di 25 ai 40 milion de euro,
i truffaa despèss voeuren minga fà denuncia


Quèi che ghe créden nò ai previșion del futür hinn portaa a considerai come on giüghètt bon per i programma de divertiment che pòpolen i schermi di televișur. L’infèsc l’è che ona cèrta percentual de pùbblich in chi pronòstich a ghe creden e quèst anca per l’imboniment contìnov che el vegn dai televișur e anca di giornaj. Che per dì la verità ie reclamișșen domà al primm de l’ann, quand l’è che el vegn el moment de dagh on’oggiadinna a l’ann ch'el vegnarà (l’aveva daa scándol la “Pravda” quand la s’era arrendüda anca lee a la mòda in diffüșion).

El “Teléfon Antiplagio”, in del preșentà la soa relasion per el 2003, l’ha vorsüü esprim ona vera denuncia: al dì d’incoeu tròppa gent la se lamenta de vèss dipendent dai “maghi”, burlettee e sìmil. E el recors e la pubblicità dada ai previșion di dì a vegnì fann minga alter che favorì quèsta dipendensa, bòna a toeu in sul seri i vintidòmíla “operador de l’occult”.

Particolarment infestaa rișulten di region come el Lazio, la Lombardia, el Piemont, la Campania e la Sicilia, soratütt al dì d’incoeu che i contatt per pòsta elettrònica s’hinn diffus e finìssen per fà pussee fàcil i truff. Se el se tratta minga de di affari piscinitt, el fattüraa l’è calcolaa fra i 25 e i 40 milion de euro domà per i region citaa. E tanti in difètt denuncen nò, per vergògna, di cași come quèll registraa a Ròma, d’on Nigerian che el prometteva de trasformà in carta monèda de 500 euro di rettángol de pàlpee bianch. La sciora trüffada inscì la gh’avariss giuntaa 4.500 euro. Domà a Ròma sarissen a l’òpera 1.700 bürlett.
La responsabilità che se ghe ímpüta ai mèșș de comunicasion de massa l’è quèlla de creà, con la soa ospitalità, on terren favorévol ai bolgir, con la presunsion de innocuità che vice versa la gh’è nò perchè l’accentua (anca inavvertitament) el sens de dipendensa de di poter occult. Ona vòlta domà cèrti almanacch popolar e i rivist femminil se occupaven di previșion di dì che vegnaràn. Adèss, quand èmm tirad via el gir l’Enel schersoșament, che se daven ai previșion del futür in del sò sit Web, el n’è staa rispondüü pròppi seriament che se trattava de fà püssee mèj la comunicasion cont el pùbblich, e che quèst el fașeva part de la strategia de l’azienda. Sariss pussee seri mètt nò i esattor, a fà i leggiud periòdich di contoeur ògni vòlta che se spediss ona bollètta. Ma tirà a indovinà su quant t’hee consumaa.