Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com














Come l’è nassuda l’idea del museo Diocesan

Gh’èmm d’andà indree de tanti ann per vègh i primm testimonianz de la fondazion del Museo Diocesan, esattament al 1931, allorchè l’allora Arcivescov de Milan Ildefons Schuster, el s’è renduu cont che in tutta la diocesi ambrosiana el patrimòni artistich e de fed l’era dree lentament ad andà in malora, te voeuret per l’incuria di pret che curaven minga assee l’art sacra, te voeuret per l’apatia di stèss fedei, quasi distaccaa da i ròbb che riguardaven la Gesa.
Gh’èmm de spettà anmò tanti ann per vedè moeuves quaicòss de positiv e, el devom al Cardinal G.B. Montini, ch’el stipula cont el Comun de Milan ona convenzion in la quale se convien de ristrutturà a spes de l’Opera Diocesana, i Chiòstr de Sant Eustòrg, prevista come sed del noeuv Museo. Sèmm in del 1960.
Ma, ancamò ona vòlta, i temp se slunghen e se dev spettà fin a i ann vottanta per vedè finalment la ristrutturazion de i Chiòstr a òpera del studi Belgioios, su iniziativa del Cardinal C.M. Martini.
El 5 de november 2001 el Museo el ven ufficialment inauguraa.

On ciccin de stòria
A pòrta Ticines, visin a la basilica, gh’è la stupenda cornis di Chiòster, el Museo Diocesan de Milan.
Del vègg convent di Domenican, ghe resten domà di pòcch testimonianz che se poden rimirà ancamò incoeu.
La costruzion del primm Chiòster l’è dataa 1229 e i testimonianz che gh’hinn rivaa, descriven el loeugh come pont de riferiment de vitalità de la comunità.
Defatt gh’eren ubicaa duu dormitòri, el capitol, i cusin, el refettòri.
Col passà del temp, al primm ne vegnen taccaa di alter, inscì da soddisfà i necessità di Domenican.
Purtròpp el Ducaa de Milan, appettii da tanti, la dovuu subì nel temp la dominazion, spagnoeula, francesa, austriaca che de spèss faseven accampà i soldaa, i carr, i cavai, i armament e tutt quèll che serviva a combatt, in loeugh riparaa.
I Chiòster rappresentaven de spèss la sed ideal. Stì accampament de fortuna hann portaa a l’istruzion di Chiòster; i soldaa faseven scempi di porticaa, distruggeven e portaven via marmor, basalt, colonnètt, affrèsch, putt e statov e tutt quèll che rappresentava quaicòss de bèll e de ornamental.
I ultimm danneggiament s’hinn avuu cont i bombardament su Milan da part di Ingles, trii lati del second Chiòster, el pussee colpii da la guèrra, hinn gemò staa restauraa e ospiten attualment el Museo Diocesan, el quart brasc, distrutt, l’è in attesa de restaor.

Quèll che se rimira incoeu
Anca el pussee distratt di visitador el poeu minga fà a men de rimirà el complèss monumental de Sant Eustòrg, voeuna di pussee importanta òper architettònich de Milan, formaa da l’insèma e dall’antich convent Domenican.
Su la piazza antistant el Monument se troeuva ancamò incoeu el leggendari fontanin in doe San Barnaba intorna a la metà del primm secol l’ha battezza i primm milanes convertii al Cristianesim.
La Basilica de Sant Eustòrg l’è conossuda soratutt per el cult di Magi, chì hinn conservaa anmò part di reliquii giont da l’Orient cont el vescov Eustòrg.
A la Basilica l’è ligaa el cult de San Peder Martir, el Domenican verones che l’ha vivuu in del convent intorna a la metà del Dusent. Attiv predicador e feroce inquisidor, el fraa l’è staa mazzaa nel 1252 per man d’on eretich.
El complèss el dà su l’attual cors de Pòrta Ticines, on temp importanta via che la conduseva a Pavia, l’antiga capital longobarda.
Sant Eustòrg l’è ancamò incoeu el pont de partenza per la procession d’insediament di noeuv arcivescov de Milan, che la partiss pròppi da chì per giong al Dòmm. Per on longh period stòrich, sed de l’Inquisizion lombarda, la viv ona grandiosa stagion fin a la seconda metà del Quattercent, quand con la fondazion d’on second pòlo domenican in città, Santa Maria di Grazzi; Sant Eustòrg el perd progressivament el ruòlo predominant che fin a quèll moment l’aveva rivestii nel contest milanes. L’è on Museo ricch de testimonianz artistich de svariaa period, l’è dotaa de ampi salon espositiv ch’hinn dotaa d’impiant de sicurèzza e d’on sistema de climatizzazion con filtragg de l’aria ch’el garantiss on perfètt contròll del microclima.
I grand vedrinn, organizzaa con suppòrt e esposidor flessibil, hinn caratterizzaa da on sistèma d’illuminazion fiber ottich.
I pannei modular consenten l’adozion de divèrs sistemi espositiv.