Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com

Me ricòrdi...

Voeuri cuntà sù on quaicòss anca mì, per fà  conoss a chi po’ interessagh, come se viveva, temp indree, in d’ona via de Pòrta Cicca.
Me ricòrdi che in de la mia via, oltra ai tanti negòzzi de tutti i gèner, gh’era anca quell del strascee di ball. El ciamaven inscì perchè el vendeva di ball ch’el faseva sù con la carta de giornal schisciada che se podevenbrusà in di stuv e che costaven men del carbon.
Me ricòrdi de on barbon, che ciamaven “el Stringa” per tant che l’era alt e magher, che dent per dent el vegneva in la via, e compagnandos con la soa ghitara scordada, cont ona vosetta che la tremava, el cantava semper domà: “O bell’alma innamorata, o bell’alma innamorata” da la “Lucia” di Laversmòrt.
Me ricòrdi de la “Giordano Bruno”, ona Società de Mutuo Soccors, in via Arèna, in doe se andava a vedè i gar de bocc, i spettacol de magattei de la famiglia Scivini e, a la soa stagion, a mangià castegn, uga e luganeghitt nostran, sòtta al bersò.
Me ricòrdi de quand andavom a la domenica dòpo mezzdì numm tosann, a l’oratòri di Suor Francescann e se giugava, se faseva i rècit e se imparava a ricamà, e s’imparava anca a fà del ben al pròssim, come faseven lor cont i pòer crist.
Me ricòrdi che andavom semper a giugà “a la sabbia”, a la Darsena. Se divertivom a scarligà giò dai monton de sabbia che vegneven faa, dòpo che l’aveven scaregada dai barcon e che l’era lì pronta per vess missa in di silos e caregada in sui camion.
Me ricòrdi quand andavom in sui gioster che per carneval vegneven sui bastion de Pòrta Genoa, da piazza Vintiquàtter Magg a piazza Sant Agostin, e che allora, per rivagh, se doveva andà sù per quatter ò cinqu basei. Se divertivom a guardà tutt quell che gh’era, e di vòlt riussivom anca a andà sù ona quai giostra, a gratis, perchè in la nòstra scòla, che l’era lì a duu pass, vegneva di fioeu di giostratt che ne regaleven i bigliett.
Me ricòrdi quand andavom a fà al bagn in Conca del Navili denanz a la gesetta del Bon Pastor, in de la ciusa che se diseva vess stada fada dal Leonardo, e in doe l’acqua, allora bella limpida, la vegneva giò dai bocch che gh’era in del mur de la facciada.
Me ricòrdi de quand andavom a lavà i lenzoeu e i covert in del fòss che gh’era in fond a la via Magolfa e, ingenoggiaa in sul brellin, se doprava el palton per fai diventà pussee nett, e se andava poeu a fai stòrg, pagand ona cialada, in di tòrc di gròss lavandee.
Me ricòrdi de via Arèna al 29 in doe stava de cà tanti sciancaa e mutilaa che andaven in gir a cattà sù, e che poeu se ritrovaven in de l’osteria che gh’era lì e beveven fin che ciappaven la ciocca e dòpo gh’aveven voeuja de taccà lit.
Me ricòrdi de l’albergo Popolar de Marco d’Oggiòn, doe gh’era on viavai de gent de tutti i tipi e che quand se doveva passà de lì, se slongava el pass per fà svelt: anca in la mia via gh’era di pòcch de bon, ma a lor serom abituaa.
Me ricòrdi che in temp de guerra se andava a la mensa collettiva in piazza Cantòre. Se doveva fà la coa per ritirà i bon per podè andà denter a mangià, e numm fioeu pensavom: “Speremm ch’el sòna l’allarme, inscì tanta gent la scappa e numm restom minga senza”. Quella a l’era pròppi famm, perchè l’era tant bon quell che se mangiava che se cantava fina la canzonetta:
“A la mensa collettiva a gh’è el mangià che stracca:
se va denter con la forza e se venfoeura con la fiacca.”
Me ricòrdi che, a la fin de la guerra, se ballava, grand e piscinitt, per i strad, al son di organett che andaven in gir per fà tornà la gent on poo allegra.
Me ricòrdi che in di trist occasion se faseva la colletta per juttà i parent e che el dolor de pòcch l’era el dolor de tucc, ma che anca per i giòi a l’era inscì.
Me ricòrdi... me ricòrdi... me ricòrdi...

I paròll de la Alma Brioschi vegnèn de: “STRING BINDEI E… MOLLET DI PAGN”  de autori vari
Ed. La Martinella di Milano-Libreria Milanese