Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com
fregùj 4



Cart de credit clonaa: l’inchiesta de Cremòna la se slarga

Cremòna, la se slarga l’inchiesta sora la vicenda di cart de credit clonaa, scopèrta a Cremòna, che l’ha portaa a la denuncia de trii cittadin romen trovaa in possèss de dò cart che conteneven i còdis d’ignari titolar.
S’è poeu vegnii a savè che la banda la se impossessava di còdis attravers Internet, menter i propietari di cart de credit se collegaven per fà di comper. I inquirent gh’hann individuaa alter complis, anca lor rumen, tra questi dò dònn. Voeuna, immigrata clandestina, l’è stada individuada e espulsa el scors genar.
L’altra l’è stada condannada a noeuv mes de preson, a Còmm in seguit a on’altra indagin, la questura de Cremòna l’ha domandaa la trasmission di att da la procura lariana e l’ipotizza di ramificazion in tutta la Lombardia, ma anca in Svizzera, Olanda e USA.
Istat: 7 italian su 10 gh’hann ona cà, el traffich l’è el primm problèma
Traffich, parchegg, inquinament. Hinn i principai problèma de i famili italian, second quèll ch’el dis l’Istat su “famili, abitazion e zònn in doe se viv”, sètt italian su des gh’hann la cà de proprietà, ma per la metà de lor la spesa l’è eccessiva. In cal la percezion del ris’c criminalità. Trà i ben durevol pussee gettonaa, la lavatris l’è al primm pòst davanti al televisor e a l’automòbil. In aument i computer, i connession a internet, i condizionador e i parabol. Ad avègh ona cà hinn soratucc quei che viven in piccol comun “77,7% contra el 63%di città”, in del centro e nel nòrd est “73% contra el 67.4 del sud”. La Campania l’è el fanalin de coa tra i region, abita in cà pròpria el 56,9% di famili. In aument i traslòcch 4% in del 2002 soratutt al nòrd e nòrd est, men al sud. El 48,3% el pensa ch’el traffich sia el problèma numer vun in de la zòna doe el viv, seguii da el stato di strad 41% da la difficoltà de parcheggià 40,8% e da l’inquinament 40%. El 29% gh’ha la percezion del pericol criminalità 30,8% in del 2001, stà percentual l’è calada maggiorment nel sud da 33,4% a 29,5%.

Incendi in on camp de nomadi a la periferia de Milan, ghe minga staa de ferii

On incendi a l’è s’cioppaa stà mattina in on camp de nomadi a la periferia de Milan, in via Caporizzuto, second i primm informazion pervegnuu i fiamm hinn s’cioppaa per di caus nonanmò accertaa, hann coinvolt e danneggiaa sètt baracch, ma per fortuna ghe minga staa de ferii. In sul pòst, insema a la volant e a ona lettiga hinn rivaa i vigil del foeugh che hann smorzaa l’incendi. Nel camp de nomadi viven all’incirca dusent persònn.
Disoccupaa el rampega su ona grù del teater a la Scala
Milan, on disoccupaa de trentanoeuv ann el s’è rampegaa, questa mattina, sora ona grù del canter al Teater de la Scala a Milan. L’òmm, el protestava perchè l’è senza ona cà, l’è vegnuu giò dòpo circa ona mèzz’ ora, convint da on funzionari del comun. El Luciano Valenti inscì se ciama sto pòr òmm disoccupaa el viv in d’on camper con la miee malada de coeur. La dòna l’ha dii “sèmm dree a morì de frègg, gh’avevom faa domanda per ona cà, ma ghe l’hann nonanmò dada”. Dopo sto fatt el Valenti l’è staa ricevuu da la segretaria del sindich. Sperèmm in ben.


Milan, fermaa sospètt omicida del titolar d’ona agenzia matrimonial
Identificaa e fermaa a Milan con l’accusa de omicidi el presont assassin de Giuseppina Invernizz, titolar de l’agenzia matrimonial “Andromeda Plus” trovada mòrta el 21 ottober 2003 nel sò uffizzi. L’è on operari de 26 ann de l’hinterland, ch’el gh’aveva avuu di contatt con la vittima per instaurà on rappòrt tramite la soa agenzia. I carabinier del Nucleo Operativ l’hann identificaa intanta che controllaven tutt i client de l’agenzia e grazie ai analis del Ris sora i tracc de sang in sul loeugh del delitt.
Censis: Ròma regina per la produzion de ricchèzza, Milan seconda
L’è Ròma la città italiana che la produss pussee ricchèzza cont el 6,4% del total, pari a circa 75 miliard de euro, davanti a Milan e Torin.
Però se guardom el Pil pro-capite, Milan la mantègn semper el primm pòst con 43.800 euro. A seguì alter città del centro nòrd “Bolzan, Sondrio, Cuni”, ma in bòna posizion gh’hinn Firenz 12° e Bologna 14°. A fa stì statistich l’è el Censis che l’ha fotografaa i comun italian cont i dati del 2000. Sul front di distrètt industrial l’è ben marcada la fòrbes tra i dò grand aree del Paes, cont el 81% del prodòtt concentraa nel Centro Nord e el restant in di 15 distrètt meridionai, soratutt campan e puglies. Al primm pòst la Brianza comasca e milanesa specializzada in l’arredament con 9,1 miliard de euro faa nel 2000, che in del 2003 podarien diventà 9,3 miliard, a seguì el pòlo tessil de Praa e quèll de la ceramica de Sassoeu.
Pedofilia: sfuttaven di fioeu sul web, trii arrèst in Lombardia
La polizia postal e di comunicazion de la Lombardia, l’ha riessii a sgominà ona banda de delinquènt che la sfuttava la prostituzion tramite internet, coinvòlt anca di minor. L’operazion denominada “Bocciol de Ròsa”, l’ha portaa all’arrèst de trè persònn. Se tratta de la prima attività investigadiva che l’ha arrestaa ona associazion finalizzada al sfuttament de la prostituzion de persònn maggiorènn e minorènn fada in sul web.
Ciamaa on procèss, contra on ex direttor de la banca popolar de Cremòna
Domandaa el rinvii a giudizzi de Vincenz Battaròla, ex direttor general de la banca Popolar de Cremòna, l’è accusaa de riciclagg e violazion de la lègg bancaria. L’indagin iniziada in del genar 2002 la se incentra sora on’immòbil de propietà de ona cusina del Battaròla venduu per on miliard e sèttcent milion de franch, ma noeuvcent milion hinn staa sconduu al fisco e consegnaa al cusin per riciclai, el Battaròla l’è staa costrètt a dimettes.
Dòpo quarant’ann riva la pension d’invalidità
Cremòna, la rispòsta favorevola l’è finalment rivada nel settembre del 2002, ma i danee anmò minga. Ma soratutt hinn passaa pussee de quarant’ann da la domanda de pension d’invalidità e ben sessanta da quand sto diritt l’è maturaa.
Mario De Vidovich, redus cremones de la segonda guèrra mondial, el spetta in stì dì el vitalizzi de 120 euro mensil.
Ma oramai el gh’ha 93 ann el rimbors, tardiv, el sòna come ona presa per i fondei.
I danee gh’hinn staa riconossuu per ona granada che ghe s’cioppaa visin all’orèggia el vundes de luj 1943.
In del 45, sfollaa istrian, l’è giont a Cremòna, ma domà nel 60 se ricordaa de la pension e de tucc i diritti maduraa. E la soa domanda la gh’ha avuu minga risposta fin al 1998, quand l’ha percepii ona tantum e on indennizz dal 60 al 98: 190 mila lira all’ann senza interèss. Ma per la pension l’ha spettaa ancamò. Adèss el De Vidovich spera che ghe daghen ona medaja d’argent “ ghe voraran alter 40 ann” per veghela?
Parmalat, identikit di risparmiador, la Lombardia la pussee colpida
Pussee del 70% viven al nòrd, el 18% al sud e domà el 9% in del centro Italia. El 88% el domanda informazion in merit al dissèst de la Parmalat, l’8% su i cirio bond e el 7% su i bond argentin.
L’è identikid de i risparmiador ch’el ven foeura da i 2.500 telefonad giont in trii dì a Sos Risparmi, el numer vèrd predispòst da Cittadinanzattiva, Confconsumador, Moviment Consumador, Moviment per la Difesa del Cittadin e Union Nazional Consumador per offrì informazion e assistenza ai risparmiador ch’hinn staa coinvòlt in di recentissim cas Argentina, My Way, Cirio e Parmalat.
La region pussee colpida par vèss la Lombardia, spieghen i associazion, in quanto da la Lombardia vegnen el 28% di telefonad. El 18% el ven dal Nòrd Ovèst “ Piemont, Liguria e vall d’Aòsta” el 12% dal Nòrd Est “Veneto, Friuli e Trentin”, el 11% da Calabria e Sicilia, el 14% dal Centro Nòrd “Emilia Romagna e Toscana” el 8% dal Centro Sud “ Campania, Abruzz, Molis e Puglia” el rimanent 8% da Lazio, March, Umbria e Sardègna”.

    E                   ARTICOI                  
F