Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com







El primm de magg del Giovanni Costanzo

El primm de Magg l’è la fèsta internazional di laorador, nassuda come moment de lòtta per affermà i pròppi diritt.
Ma come sèmm rivaa a quèsta ricorrenza?
1855 - in Australia on’organizzazion sindacal la cònia el slogan “8 or de laorà, 8 de divertiment, 8 per dormì”.
1866 - durant la I Internazional, l’Associazion di laorador la dis “vòtt or come limit legal de l’attività laorativa.
El primm de Magg 1867 a Chicago sfila la pussee granda manifestazion mai avvenuda in di Stati Uniti. In del 1884 i sindacati deciden che dal primm de Magg 1886 i operari american avarien rifiudaa de laorà pussee de vòtt or.
1886 - el primm de Magg 400.000 operari american sciòperen: 80.000 sfilen a Chicago. In di dì seguent noeuv sciòper e manifestazion e la tension la và su; la polizia la mazza 4 dimostrant. El dì dòpo 8, el dì dòpo ancamò 9 operari polacch hinn coppaa a Milwaukee.
Repression continoi alimenten noeuv scòntri. A Chicago 8 anarchich hinn condannaa a mòr, senza on strasc d’ona proeuva, 4 hinn impiccaa nel 1887. El primm de Magg diventa el simbol de la lòtta per i vòtt or.
1889 - la II Internazional la promoeuv la prima manifestazion mondial “in contemporanea”; el primm de Magg 1890 i laorador de tutt el mond se ritroeuven in piazza.
1891 - in Italia, la manifestazion principal l’è a Ròma, tension e disordin con mòrt e ferii.
In Agòst, a Bruxelles, se stabilis che el primm de Magg sia “fèsta di laorador de tucc i paes, e manifestà la comunanza di rivendicazion e de la solidarietà”.
Durant el Fascismo la fèsta l’è sopprèsa, el primm de Magg diventa on moment sovversiv, da dimostrà con di simbol come el garofen ross a l’oggioeu, in opposizion al regim.
Ses dì dòpo la Liberazion, i laorador tornen a celebrà la pròpria giornada.
1947 - voeuna di pagin pusse negher e irrisòlt de l’Italia repubblicana. A Portello dell Ginestra i òmen del bandii Giuliano fann foeugh sora la gent: 11 mòrt, pussee de 50 ferii.
L’accusa l’è dirètta ai latifondist sicilian che soppòrten minga i organizzazion sindacai, el Governo l’esclud el movent politich. Nel 54 el brasc dester e assassin de Giuliano, l’è avvelenaa in galera dòpo sconvolgent, e a tutt incoeu mai precisaa, rivelazion su i mandant de l’eccidi.
Incoeu el primm de Magg gh’ha minga bisògn de ona fòrza propolsiva come in passaa, da qualche ann i Confederaa celebren la fèsta in Pizza San Gioann a Ròma cont ona manifestazion a tema e cont el tradizional concert Rock.

La battalia de Legnan
L’imperador Federico de Svevia, ciamaa el Barbarossa, voreva sottomètt i città italian,
però l’ha trovaa la fiera opposizion de Milan. Ona vòlta faa l’alleanza cont i todesch, el marcia su Legnan, ultim strategich baluard del territòri milanes. Ma tanti comun lombard, miss da part i rivalità tra de lor, se metten insèma. El 29 magg 1176, a Legnan, gh’è la battalia. On’avanguardia de Legnanes l’è dree sottomètt el nemis, quand a l’orizzont se profila l’esercit del Federico Barbarossa al gran complètt, i lombard hinn subit in difficoltà e se attesten intorna al Carròcc (che l’era on carr con funzion de ospedaa, cappèlla mobil, comand strategich) ma quaivun el scappa in vers Milan. Ormai i difensor del Carròcc hinn a lo stremo, quand da Milan, i esercit di Comun, riunii in la Lega Lombarda, invaden el camp de battalia e metten in fuga l’esercit imperial. El Barbarossa de lì a pòcch el riconoss i diritt e i previlegi di Comun. A memòria de la battalia, a fin de magg se celebra el pali de Legnan, che numm ve consilium de minga perd. Sul pròssim numer troverii on ampio resocunt de l’edizion de quèst ann e Legnan e la soa stòria.