Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com




















el Gir d’Italia de l'ann 2004 de la Emanuela Cancellieri


El ciclismo l’è mòrt, viva el ciclismo, tanti scandol hann s’gigottaa sto spòrt ch’el pareva diventaa on affari de carabinier e finanzier pussee che de atlèta.
E inveci anca quest ann el Gir d’Italia l’è partii de Genova cont el crònopròlogh vinciuu da l’australian Mc Gee in mezz a tanta bella gent.
Coppi e Bartali, Gimondi e Merckx, Moser e Sarònni, questi e tanti alter duell emm ammiraa sui strad del gir, talment tanti hinn staa i campioni che hann vinciuu sta corsa partida in del lontan 1909. Che l’è impossibil ricordà tutti i protagonista di grandi imprese compii in sui strad d’Italia. Anca quest ann el ròsc di concorrent l’era pien de possibil duell, Petacchi e Cipollni, Simoni e Garzelli, el campione del mond attual, el spagnoeu Astarloa, el dominator di cors fiammingh del princippi de la stagion, Rebellin, e tanti giovin “promess”, gh‚era minga l’american Hamstrong che, ai strad d’Italia l’ha dii ch’el preferiss ell gir de Francia, fòrse considerando pussee nòbil la maja gialda del “tour” a quella ròsa, anca se, a la fin de la fera, el gir el ghe mancarà pussee a lù de quanto lù el sia mancaa al gir; e infin ona curiosità: quest ann tra i concorrenti gh’era anca on ciclista messican, Perez Cuapio Julio.
Scalador e “passista”, sprinter, tutti a la ricerca de la vittòria de tappa, on quaidun convint de vestì la maja ròsa e de portalla fina a Milan.
Tanti eren i tapp preparaa per una possibil conclusion in volada, tapp preparaa per mett a confront duu grand atlèta, Cipollini el “Rè Leon”, campion del mond in del 2002, e Petacchi, on “giovinòtt de trent’ann”, che, vegnuu foeura con prepotenza del grupp l’ann passaa in de la prima tappa de sto gir, sul difficil circuito de Alba, l’ha “brusaa” tucc cont ona volada splendida, ona gran proeuva de potenza e de intelligenza tattica.
El duell che spettavom l’è però mancaa perchè ona brutta tòma in la quarta tappa l’ha faa foeura el “Rè Leon” che, quand el s’è trovaa denanz el compagn de squadra Aug l’è minga reussii a schivall e el s’è trovaa per terra ferii e mastransc, e allora l’è pars ciar che nissun l’avaria poduu fermà l’impet de on Petacchi a prima vista imbattibil, on Petacchi che l’ha minga lassaa spazzi a McEwen e a Pollack.
S’è poeu capii che la vittòria de Alba l’era domà on sagg, el spezzin de la Fassa Bortolo l’ambiva a rivà, e l’è perfina reussii a battell, el récord de Saronni, vincitor de sett tapp in del giro del 1980; Saronni però l’era bon de vinc anca in salida e a cronòmetro tanto de rivà, in del 1979, a soli vintun ann domà, in maja ròsa a Milan.
Rebellin, minga tròpp in forma, fòrsi pròppi perchè l’aveva anticipaa la preparazion in prevision di classich fiammingh, el s’è ritiraa e allora, spettando el campion del mond in carica Attarloa e on panaa Garzelli, el giovin Cunego, el s’è ciappaa la sodisfazion de vestì per ses dì la maja ròsa pedalando al mèj in sui primm montagn intanta che el sò capitan Simoni el restava indree.
EI ciclismo leggendari, cuntaa sù per radio o descritt dal gran Dezan in di sò crònich in bianch e negher, l’ha lassaa el pòst a on spòrt pussee tecnològich, pussee tattich, biciclètt leggerissim, roeud faa come ona lentiggia, caschi areodinamich, strad asfaltaa ma el motor ch’el moeuv la carovana del gir l’è semper l’istess, faa dai gamb e dal coeur del corridor, da la soa intelligenza tattica e da la fatiga de scalà ona montagna, magara sòtta la nev, l’è semper l’istess come semper compagn hinn i strad del gir che corren tra dò al de fòlla.
Salid infernai che domà a fai in macchina paren impossibil, come in la penultima tappa (i strad indove se allenava el bergamasch Baronchelli) con l’arriv fissaa al Pass de la Presolana, una salida de vòtt chilòmetri con pendenza massima del sèdes per cent de fà dòpo d’avè superaa i pendenz del Mortiròl e del Vivion dominaa da Cunego, circuiti, come quell de Alba, prima tappa del gir, indove se po‚ rivà a ona velocità massima de pussee de sessanta chilòmetri a l’ora.
Sto gir, come tutti i alter gir d’Italia l’è minga staa però domà la corsa di campioni, de quei che hann mettuu sù la maja ròsa, de quei che, i vittòri a part, s’hinn daa battalia in di volad, di corridor che hann vist el sò nòmm in sui mur e in sui strad di paes traversaa da la carovana ròsa.
Gh’hinn staa, come sempe anca i “gregari” , òmen che interpreten el ciclismo come un lavorà, che gh’hann minga di gran ambizion, che ona quai vòlta se ne vann via in fugh solitari per poeu vess quasi semper ciappaa pòcch chilòmetri prima del traguard, che lavoren per el sò capitan costruendo la volada, che vutten el campion a superà la crisi de on dì, che ona quai vòlta riven in deperlor al traguard, come l’è success al giovin neo professionista Sella in la undicesima tappa, con arriv a Cesena, in sui strad piatt de Pantani.
Sto gir ch’ l’è partii senza el “pirata” ma i sò tifos, che hann calcà insèma, per amor del ciclismo, i strad del gir, hann minga desmentegaa quell romagnoeu imbattibil in salida, on gran campion, semper e comunque, on campione che come Merckx, el “cannibale”, l’ha vinciuu in del stess ann gir e tour, on campion che, pròppi perchè grand l’è staa castigaa pussee de tucc, el s’è sentii bandonaa e ghe l’ha minga fada, in deperlù, a superà l’ultima salida.
Sto gir d'ITALIA 2004 passerà a la stòria per duu motiv 1° per Alessandro Petacchi grandissim velocista che l'haa vinciuu ben noeuv tapp con arriv in volada e sperèmm de vedel prèst vinc on campionaa del mond,ona Milano-SanRemo ò ona quai classica del nòrd sora el temibil pavè, con noeuv vittòri el stabiliss el recòrd per el dòpo guèrra.
El 2° per el vincidor Damiano Cunego gioanissin trionfador de la corsa in ròsa che se piazza al sèst pòst come età, l'ha vinciuu el gir a 22 ann 8 mes 11 dì; el primm de stà classifica l'è Fausto Coppi (1940) che l'ha vinciuu a 20 ann 8 mes 25 dì second Marchisio (1930) 21 ann 1 mes 15 dì, terz Saronni (1979) 21 ann 8 mes 15 dì, quart Bartali (1936) 21 ann 10 mes 20 dì, quint Balmamion (1962) 22 ann 4 mes 29 dì.
Al vincidor fèmm tucc i auguri perchè stà vittòria la sia la prima d'ona grand serie e dèss sòtta cont el Tour sperèmm che l'è vinca prèst, come on certo Pantani ch'el resterà per semper in di nòster coeur.

W Cunego.