Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com



































I cinch giornad de Milan
(L’è staa on quarantott) second el nonno Berto

I Milanes del millavottcent voltasindree quand gh’hèra in gir un gran rebellòtt ho un quej gibbilee, ho qui vun che se piccava de maledett; diseven che l’èra s’ciuppaa on quarantott.
Me car sciori Milanes del dì d’incoeu, per dila bella ciara el quarantott l’è incomincia a Parigi poeu a Vienna el see spantega per tutta l’Europa.
A Milan a l’è rivà on poo pussee tardi, dopo Venezia, Genoa ,Torin, e in Sicilia (che hin staa i primm). Ma se voreven stì gent?
I Venezian voreven la republica de San Marco anmò.
I Sicilian destaccass da i Napoletan men tass e alter robb.
I Genoves, l’or voeureven la libertà, fa anca lur ona repubblica.
I Milanes invece voreven la guardia civil (i ghisa de adess) e alter robb.
I scior, che gh’even nagòta de fà, hinn anda dal Pòdesta on cert Gabrio Casati ch’el stava in corsia dei Servi. Se voreven stì Sciori voreven libertà de stanpa (tant i giornaj i compraven domà i sciori) la liberazion de i politich in galera e Soratutt fass levà la tassa sù el tabacch (hinn semper i sciori che fumaven, i poerett gh’haveven nancà i danee de mangiaa).
Ma i Mazziniani voreven fa la rivoluzion a tutt i costi. El Carlo Cattaneo el voreva nò stò rebellott, lù el voreva fa on canton nella confederazion Austriaca insòmma el voreva la Lombardia come stat n’la Confederazion Austriaca e nò cont el Piemunt, el se fidava nò dei Savoia .

El primm dì
Menter el corteo, lì sotta l’acqua (quel dì lì el pioeva de matt).
La sciora contessa Suardi la gh’ha ona bella pensada da i scòss la tira foeura on coltell e gh’la picca in man a on cert Gian Battista Zaffaroni studente di teologia (meno mal, perchè s’el faseva el maccelar soo noo se vegnva foeura) l’è sta proppi stò (Malnatt!) a fa s’ciuppa sto rebelott a Milan, cont el cortell de la contessa el va minga a cuppaa v’un de guardia al palazz del governo. Spara tì spari mi a l’è quel che spettaven i Mazziniani, inscì a l’è s’ciuppaa el quarantott a Milan.
Sin da subit de faa su de corsa i baricatt, poeu dervi i tumbin per fa burlagiò i cavaj de i Tugnitt, giò i mobil vecc da la finestra e alter cadenaii, spara de chì spara de là vers sera ( in via Bigli ) hann fa sù el comitato rivoluzionari compost da i sciori Terzaghi, Cernuschi, Clerici e Manara lor fasaven per de bon la revoluzion.
El Carlo Cattaneo l’è staa tiraa denter per i cavej el diseva:
“Quant i fioeu van in piazza i òmen van in cà.”
Poeu la cambia idea l’è entraa nel consilii de la rivoluzion a fa el capo.

El second dì
Per mingaa fas cattaa in strada da qualche fusiladà i milanes se han fà? Han fa i buss in di mur e inscì passaven de cà in cà. Porta nuova la burladà giò in man de i milanes insemma la Piazza Mercanti e la Porta Oriental intant se combatteva in Porta Tosa e in Comasina. Gran part di Tugnitt hinn restaa senza munizion e la pacciatoria.

El terz dì
el marescial Radeschi el decid de ritiraa i sò soldà dal Brolett da el Palazz Real e dal Dòmm.
El scior Anfossi el va sù el Dòmm e sù la guglia pussee alta el ghe piccaa la bandera, minga content el và al post de polizia el trovaa el comissari Bolza el voeur coppall ma el Carlo Cattaneo el dis la frase passata pòo in la storia ”S’el coppii fasii giustizzia s’el coppii nò fasii ona robba santa” inscì el Bolza la salvaa el pelott. Intant hinn ch’el mument lì el naseva el governò transitòri formaa da i sciori-Borromeo, Porro, Lecchi, Borgia, Durini, Casati (podestà), Guicciardi, Stinghelli, Beretta (assesur).

El quartt dì
Bott de la malura, in tanti gh’hann lasaa el pelott.
Anca el sciuor Anfossi el gh’ha lassaa la pell. El Cernuschi el gh’ha avuu ona bella pensada. L’ha ciappaa i Martinitt per fà i porta ordin (tant i Martinitt eren sotta la protezion de la cà d’Austria e i Tognitt gh’è pensaven dò volt prima de sparaa).

El quint dì
I Tognitt riciappen Porta Tosa e pian pianin hann menad i tòll.
Finalment Milano l’è libera! (In man ai Sciori)
I cinqu giornad hinn costa la vittà a tresent person fra Milanes e Tognitt. Insoma per dilaa in pocch sesin l’è sta proppi on bel quarantott!