Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com


















La stòria de Sant Ambroeus

Sant Ambroeus l’è nassuu in Gallia a Treveri vers el 339 - la data sicura la se saa nò - da famìglia romana cont el nom gentilizzi Aurelio, l’era el fioeu d’on prefet del Pretori, carica elevàda nell’ aministrazion. Da fioeu, la studià a Roma cont i sò fradej, Satiro e la Marcellina. La soa scòla l’èra de imprunza romana, raffinada, giuridica per pudee governà.( El studi de i religion de stato quindi anca la religion cristiana vedì l’edito del Costantino 313 de Milan).
Dòpo un poo de pratica in pretura a Sarmio, sòtta Ruffino e cont el Probo.
El tròvumm a Milan nel 370 circa, “GOUVERNER SULARIS” dei provincie Liguria-Emilia, (che comprendeven ancà la lombardia.)
L’era on omm, de statura putòst pìccola, mingà bell. Cont on careterin disemm on poo vìscor, e delica de salut.
Come el dis on vecc provèrbi milanes: MEJ VES PICCOL, BRUTT E CATTIV, CHE GRAND E GROSS CIOLLA’ E BALOSS.
Ma, l’era on galantomm nei mòd de fa de giust in di giudizzi.
Vers el 374, l’è mort el vescov Aussenzio de part ariana ch’el diseva che;
Tra Cristo e Dio gh’era nagòtta in comun. Per i cattolici a l’era come bestemmià, ma sto sacranonn l’era stà mes sù da imperadur Costanzo.
I milanes doeven fa on nòeuv Vescov, sin riunii nella basilica granda.
L’aria a l’era on poo pasanta, i duu part eren pront a das battàlia, i ànimm eren giamò al massim pront a menas di grand bòtt.
L’ Ambreous el se mett in del mezz, el tacca a fa sù on bell discors.
I milanes presenti resten senza fiaa. A on tratt, salta sù on bagai, el se mett a vosà; - Ambreous vescov! - E tutti insema; - Ambreous Vescov! - L’Ambreous che l’era nancà battesaa el ciappà su on stremizzi, el scappa via de corsa, e i milanes, adree in còr; - Ambreous Vescov!-
L’Ambreous el dis; Milanes, lassem el temp de pensagh sorà. E lù el comincia a mètt in gir i vos; ch’el va a puttan, che l’è cattiv, che sbaja i sentenz e alter cent ball.
Ma i milanes testoni - Ambreous Vescov! - Davanti a (VOX POPULI!).
L’imperador Valentiniano el gh’ha da el benservito, e in (voeuna) una settimana; Battesim, Cresima Comunion, Ordinazio Sacerdote e Vescov.
L’era el 7 dicember del 374.
L’Ambreous l’è stà un vescov popolar, la fa el vescov per de bon, segond la legg del Signor. Carità vers i pòver, difendeva i debol, el scorliva i sciori, per fagh tirà feuora el grano per i poverett.
El gh’haa da el duu de picch aj Ariani. La mis in riga el clero milanes, e tucc il Cattolich; Per dì che i rapòrt cont el stato e religion l’ha cambiaa politica.
Quai vunn el diseva che Sant Ambroeus a l’era pret e pader de la gesa.
Con el Valentiniano i rappòrt eren minga tròpp bon, anca se l’imperador el se curava nò de Milan. Lù el voreva, stat e religion separa, ghè interessava nò, ariani, pagani e alter religion, basta che staven foeura de i ball.
I duu fioeu del Valentiniano I, Graziano e Valentiniano II, eren lontan de Milan.
Quindi rompeven nò.
Ma on certo Orsino - antich rival del Papi Domaso - e ‘l Giuliano Valente pret de part Ariana, e Norico. pret scomunica dal vescov cattolich Poetovio,
meten su on gibilee della madòcina; Ma! Cont l’Ambroeus gh’è pocch de fa.
Poeu el se da de fa su la verginità. Vegnen da Piacenza, da Bologna e fina de l’Africa i vergin a ciappà el velò da i man del Vescov: se formà i primm monegh - e i convent-.
Intant i goti roppen i ball a Graziano ch’ el va in orient a da man fòrt a Valente, a l’è a Sarmio che l’Ambroeus l’incontra l’imperador e chi diventen - cùu e camisa - infatti nel april del 380 - a Tres Tabernae, visin a Lodi - el Graziano istigà da l’Ambroeus, el firma on decret contra l’eresia e la confisca de i ges Arian e mingà content la rott i ball cont alter cent decret contra tucc.
Nel 382 el Graziano su consili del vescov Ambroes el manda a fas benedi el titol imperial - PONTIFEX MAXIMUS - el fa levà l’altar della Vittoria nel Senato romano, el gh’è frega i beni a i sacerdoti di Roma e ai vestali.
I senatori de Roma hann manda on certo Simmaco - princeps senatus - a portà ona lettera a l’imperador. El Papi Damaso la mandà ona lettera all’Ambroeus contra el Senato. El pòver Simmaco l’è sta nò ricevuu da el Graziano.
L’Ambroeus el trionfava! - ve lù dì che l’era teribil -
Nel 383 gh’hann fa el pellòtt al Graziano, a Lione da l’usurpador Massimo. Ambroeus in on mùment minga tròpp bel dell’impero la mis pace tra il giovin Valentiniano II el Massimo, padron de la Gallia.
Nel 385 al 387 gli Ariani hann alsà anmò el coo - cont l’appògg de la imperatriz Giustina che la gh’ha da ona basilica denter i mur aj Ariani, l’Ambroeus la di de nò, subit. Allora el prefett del pretòri el gh’ha ditt; deghenn voeuna foeura i mur ma, l’Ambroeus el gh’è sentiva nò de che l’oreggia lì, e minga content la comincia a parlaa mal de l’imperatrice e de tucc i dònn.
Al 1 de april Ambroeus l’è andà alla basilica Porziana a di messa e menter lera lì, el vegn assedia da i soldà, l’hann sara suu denter cont tutti i fedel, ma lù el se perd nò d’anim el comincia cantaa inscì hin nassuu i canti ambrosiani, e la vincuu lù. Al 3 de april i soldà han levà i tend.
Quand l’usurpatur Massimo, la ciappa el duu de picch da Teodosio.
A l’è sta el massim per l’Ambrogio, 390 la nòtt de Natal, che l’ha sarà foeura el Teodosio dal Domm, perché, -a Tessalonica per ona robba da circò l’ha coppà 7000 person per vendicas della mòrt del sò amis Buterico - El Teodorico la fa ona bella penitenza, per es perdonà dalla Ambroeus.
E per ultim la converzion de Sant Agostino l’era el 25 april 387, che l’è sta Battesaa da Sant Ambroeus.
Sant Ambroes el mòriva nel 387 - fòrse el gh’aveva 58 ann.
Sù Sant Ambroeus hinn nassuu cent leggend.