Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com









La provincia de Milan e i sò Comun i Stèmmi e la stòria
del Stefano Sportelli

I 188 comun che fann part de la Provincia de Milan, hann trovaa spazzi e ospitalità in ona pubblicazion a cura de la Provincia stèssa e missa in vendita al prèzzi de 18.00 euro. La rappresentazion di stèmmi comunai, testimònia l’identità storica-territorial del Comun, de la soa importanza e anca di attività commerciai ch’el caratterizzaven.

Dedree ògni rappresentazion, se identifica l’appartenenza a quèst ò quèll Casaa, la devozion a on Sant, el collegament politich e tanti alter ròbb che l’è bèll scoprì nel vardà attentament la grafica e el disègn del Stèmma.

L’è minga facil se sèmm nò in possèss de cognizion de stòria, de conoscenz de fatt e avveniment, la collocazion di Comun in del vast territòri provincial. La lettura del liber l’è piacevol, bei i fotografii e i immagin a color che metten in evidenza i figur rappresentaa, interessant hinn i stòri che hann caratterizzaa i composizion di vari Stèmmi. Se ven inscì a cognoss i famili grand e scior de la Lombardia, a scoprì strad e palazzi ormai scompars, inizziativ istituzionai ligaa a la stòria civil e econòmica del paes, personagg e figur che dominaven in on certo period e tanti alter curiosità che lassom al lettor de scoprii in deperlù. Ne vedom quaivun per curiosità e se fèmm guidà da i autor del liber che sapientement e con pazienza certosina hann ricostruii la stòria de tucc i Stèmmi e hann daa a ognidun on significaa vera del moment de vita e de stòria del territòri de appartenenza del comun analizzaa. I comun de Mazzaa, Ornagh, Corman hann faa riferiment a personagg stòrich che gh’hann avuu on quaicòss a che fà col lor territòri come Alessandro Volta, Pietro Verri, Alessandro Manzoni. El comun de Ares el ricòrda on fatt stòrich a differenza de quèll de Pioltèll che l’evidenzia l’appartenenza al territòri de Milan, menter el comun de Vizzolo Predabissi el riproduss el stemma del comun de Milan per testimonià l’eterna fedeltà a Milan. Alter invece gh’hann disegnaa loeugh e figur che se rifann ai titolar del Stèmma: on can per el comun de Canegraa, ona pianta per quèll de Cerr al Lamber, on per per quèll de Pero, on pozz per Pozz d’Adda, San Giorg per San Giorg sora Legnan, sètt al per Settala e inscì via. Alter rappresenten la coltivazion di camp, Sant, Miracol, fatt de stòria e tant, tantissim alter raffigurazion. Ona scopèrta di pròppi origin che ognidun podarà scoprì nel rimirà el stèmma del pròppi Comun, per sentiss ancamò de pù appartenent al sò territòri. On plaus ai autor per sta òpera verament encomiabil che la và a arricchì a crèss e a rivitalizzà ona memòria che per nissun motiv la gh’ha de sparì.