Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com








I Capp d’òpera de la Pinacotècca de Brera
del Stefano Sportelli

Anca al pussee distratt di visitador, i immagin pittòrich che abbellissen i sal de la Pincotècca de Brera, poden minga passà inosservaa.

El visitador pò rimirà immagin e espression pittòrich de grand originalità, spèss anca distaccaa dal temp in cui in staa faa, grazie a la personalità di autor che spèss se faseven minga condizionà da i potent che ghe ordinaven i dipint, scappaven da la realtà di chì temp, cercaven de rappresentà ona vision del mond soa personal ò de quèlla che voreven viv.

La Pinacotècca l’è piena de autentich capp d’òpera eseguii nel temp longh el passaa de vari secol, che va dal 300 al baròcch, da Giovanni Bellini al Tintoretto, da Rubens al Veronese.

Se resta estasiaa davanti a òper come L’ultima scèna del Veronese (Paolo Caliari) che la rappresenta el Crist ch’el benediss el pan per poeu daghel ai discepol tra on via vai de domestich.

El Cenacol de Pieter Paul Rubens, la bellissima Crocefission del Maester de Mocchiroeu.

Singolar la stòria de quèst affrèsch ritrovaa in on oratòri de campagna, precisament a Lentaa sul Seves e ora ben posizionaa in tutta la soa original bellèzza.

Oper de prestà grand attenzion hinn el Compiant de Francesco de Rossi ciamaa el Salviati che rappresenta el Crist sora on lenzoeu cont on algiol ch’el règg i simbol di tortur: la coròna de spin, i ciod, la lancia e la spugna.

La Pietà de Jacopo Robusti, ciamaa el Tintorètt, el Crist Mòrt de Andrea Mantegna, la Crocefission de Bartolomeo Suardi ciamaa el Bramantin. E tanti alter hinn i òper che se poden vedè in de la Pinacotècca de Brera che ripercorren, attravers la pittura, i affrèsch, i tel on spaccaa realistich de la vita italiana nel period de massima espression pittòrica.