Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com

Lombardia


Còmm


Vares
Conoss la Lombardia, Pavia e Vares, Articol del 2004,
del Stefasno Sportelli

Sèmm rivaa ai ultim dò provinc stòrich de la Lombardia: Pavia e Vares prima de finì cont i noeuv provinci Lecch e Lod in attesa de vedè operativa anca Monscia.

Pavia
Fondada dai Celti. In epoca romana (Ticinium, per la soa vicinanza al fiumm Tesin), la gh’ha avuu ona granda importanza con la costruzion de la via Emilia che la portada a vèss on pont de riferiment per tutta la zòna.
In l’Italia longobarda, la città ciamada Papia, la proliferaa a tal pont de diventà d’estrèma importanza per tucc i traffich commerciai che da Mediolanum andaven a raggiong i mercaa di città al de là del Pò, olter che a vèggh ona importanza politica, coltural e religiosa.
Dòpo la denominazion imperial, 1028, l’ha cominciaa ona sanguinosa lòtta cont el ducaa de Milan, per accaparrass i mercaa di grand arteri commerciai transalpin.
L’ha appoggiaa el Barbarossa, defatt chì l’è staa incoronaa, ottegnend in cambi tantissim vantagg.
Ma i lòtt interni tra i nòbil hann portaa i Viscont, 1359, a proclamala possediment visconteo.
Tra i numeros guèrr e dominazion, i spagnoeu, i austriaci, con la parentesi di frances, hann faa de Pavia ona città sòtta pòsta a differenti coltur a different sistèmi de vita a distruzion e costruzion de edifizzi architettonich, tanti ancamò visibil al dì d’incoeu che l’hann portada a perd la soa vera identità.

In del Risorgiment, dòpo i lòtt contra i austriaci, l’è diventada città del Règn de Sardègna.
Se gh’è restaa incoeu a Pavia de la città tanto ambida dai regnant che hann dominaa tutta l’Euròpa?.

El Dòmm: tiraa sù sora di rèst de cattedrai romanich, la costruzion cominciada nel 1488 l’è terminada nel secol successiv.
Basilica de San Michee: monument romanich con la facciada a capanna in pietra d’arenaria con tantissim decorazion scultoree i portai raffiguren animai fantastich, a l’intèrno on Crocefiss laminaa in argent sbalzaa.
Castèll Visconteo: faa costruì da Galeazz II Visconti nel 1365.
Gesa de San Peder in Ciel d’Òr: splendida architettura de stil romanich cont a l’intèrno l’Arca de Sant’Agostin òpera gòtica in marmor.
Poeu la Gesa de San Teodoro, la Gesa de Santa Maria del Carmin, la Gesa de San Lanfranch.

Vares.
I primm notizzi sù Vares hinn del Medioev; l’era on piccol paesòtt che l’appartegniva a la diocesi de Còmm. Vares l’è stada conquistada e saccheggiada pussee d’ona vòlta, per avè daa el pròppi sostègn a la città de Milan in la guèrra contra Còmm (1118-1127).

L’è poeu diventada autonama, sòtta la protezion de l’Arcivescov de Milan in del XII secol:
con Carlo V l’è diventada completament autonama, ma nel 1753 l’è diventada protettoraa de Modena con Francèsch III d’Este.
Nel period Napoleònich l’è diventada caploeugh del Dipartiment del Verbano, ma quasi subit l’è stada incorporada nel distrètt del Lario.
La città la se visita in pòcch or da Palazz Ducal, faa costruì da Francèsch II d’Este, bèll esempi de baròcch con giardin a l’Italiana. La Basilica de San Gioann; l’edifizzi pussee antich de tutta la città, cont a l’intèrno interessant affèsch dedicaa a la Madòna e ai Apòstol.
La Basilica de San Vittor; con facciada neoclassica con de fianch on campanin baròcch.
Se pò andà a rimirà anca la Gesa de Sant’Antòni e la Gesa de San Giusèpp.