Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com




SERI PISCININ
di Ottavio Cane

SERI PISCININ di Ottavio Cane

Sì, seri pròppi piscinin. L’era duu dì che al me papà l’era a cà… strano… mì el vedevi semper andà via a la mattina de bonora

Ehh… ma incoeu l’è fèsta, ier l’era Sant Ambroeus e incoeu l’è l’Immacolada!” –

Ahh…” -

A mezzdì fèmm el disnaa e poeu el mè papà el dis:

Dai che vèmm a la -Fera di Oh bèi Oh bèi-”

Mì seri ‘dree a giugà in tinell e vedi che i mè gent se vestissen:

Mahh…”

Me ciappen e me vèstissen pesant, scufiòtt de lana, la sciarpa, calzettoni e guant de lana e poeu, foeura, vèmm a ciappà el tramm in piazza. La mia mama la se sètta, el mè papà in pee el me tegn la man e mì sont in mèzz a tanta gent, fra paltò, borsètt, tanti color e anca tanti odor, rièssi domà a vedè i lamped sora de mì. A on cèrt moment el mè papà el va a la pòrta… vèmm giò… insèma a tanta altra gent, gh’è frègg e scur e ‘na bèlla nebbiètta che la quatta i lus de la strada pièna de gent, che tucc hinn adree a andà vèrs ‘na cà granda illuminada, tutta de qudrèi:

L’è la gesa de Sant Ambroeus!”

De tant in tant se veden di òmen cont i castègn al còll:

Ah i fironatt!” 

Gh’è di alter òmen cont i balloni pien d’aria… che se t’je sponget, s’ciòppen… e pussee in là, quèi che sòna intanta che boffen denter a on sacch de pèll; el me papà el dis:

T’hee vist i firlinfoeu?” –

E poeu:

Varda el zuccher ch’el fila… gh’el comprom?”

Ma la mia mama, bèlla decisa:

Nò… dòpo!”

E via… poeu ècco, là in fond, tanti banch, tanti lus, tanta gent e mì ghe sont in mèzz… on quaivun el tira, on alter el ruzza, on alter el se fèrma a l’improvvista… on quaivun el tacca lit… di fiolètt caragnen… de tant in tant vedi domà on tocchèll de ciel… se fa mai a temp a vardai ben ‘sti banch. Poeu a mì me piasariss vardà i belee, i statuinn del preseppi, tanti alter barlafus, cominci a caragnà anca mi:

Varda veh!”

La mia mama la se fèrma denanz a on banch de cotonatt e la sta lì a scernì:

Varda Rino che bèi fazzolètt!”

Je compren e subit via vèrs on alter banch, di scarp… Mì:

Mama i macchininn!” –

Ah sì!” –

E via… Mì:

I soldaritt!” –

Ma lee:

Varda lì i camis!” 

Se fermen ancamò, lee la varda e via ancamò innanz, inscì per tutta la strada e mì semper in mèzz a la gent, fra paltò e odor:

Mama i bombon!”

Nò… i krapfen nò!” –

Ma el zuccher…”

Mpfh!” –

El mè papà:

Varda i Bòrsalino!” “

Borsa-lino”, mi capissi nò se l’è che pòden mettegh denter a on cappèll, gh’è minga giamò i saccòcc?

Ma no… l’è la marca…”

Ahhh…”

E via. Infin el mè papà el spariss intanta che la mia mama la varda di vestiì. T’el lì ch’el torna… el gh’ha in man ‘na lettiga de tòlla, piscinina, bianca con la cros rossa… i òmen pitturaa che varden semper innanz… bèll… Oei ma l’è per mì:

Ciappa el belee!”

Bèll son pròppi content, ma in dove l’è che pòdi giugà in quèlla confusion… in quèll frègg e scur… Seguttom a birlà per la fera fin che rivom a la gesa, passom el pòrtich e la mia mama la voeur andà denter… el mè papà l’è minga tròpp persuas, ma vèmm, mì con la mia macchinina noeuva in saccòccia… Denter gh’è pien de gent in pee che la cammina pian pianòtt, quasi la se ruzza e mì, al sòlit ghe sont in mèzz… vedi el plafon tutt coloraa e denanz paltò e odor, ma ghe n’è vun pussee fòrt:

Ehhh l’è l’incens!”

El fa fumm e el me tacca on poo i oeugg… Girom intorna a di colònn, a di basèi de marmor… gh’è pien anca de candill e candilee ch fann ‘na gran lus.

Dai che vèmm dedree a l’altar!”

Vèmm, i mè gent se fermen e ècco… che dedree a di veder mì vedi di scheletri:

Ma mamma…”

Ma nò… hinn duu Sant… Gervas e Protas… hinn bon!”

Sarà vera, ma per mì el Gersav e ’l Prosat hinn semper di scheletri… me fann anca on poo impression… che hinn anca vestii. Finalment vèmm foeura, semper in mèzz a la gent… che seri piscinin, ma adèss gh’è pussee scur e se vardi in alt vedi pròppi nagòtta. I mè fann on ultim gir intanta che se va vèrs el tramm per tornà a cà, semper in mèzz a la gent che la ruzza. Vèmm in su la vettura e mì semper fra paltò e odor e borsètt e l’odor de l’incens ch’el m’è restaa in del nas. Finalment se riva a cà, fa cald, me metten el scossarin de fiolètt, e mi cominci a giugà con la macchinina in sul paviment e rivi in stanza de lett di mè gent che son piscinin e rièssi a andà sòtta el letton, ma mì me pòrti adree la pila pizzada… cala che me troeuvi insèmma al Gersav e al Prosat…..

ARTICOI