Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com








On Artista, La Alessandra Rossetti,
Articol del 2005, del Stefano Sportelli

Insegnant, pittriss e ceramista

Par nanca vera che gh’è anmò di persònn che gh’hann ona sensibilità tal che riessen a dà a la natura e a tutt quell che la circonda amor e rispett.
I creazion de la Alessandra Rossetti, che sien su tela ò su ceramica, ripòrten de spess paesagg de campagna, dai terr brusaa dal sô a quei quattaa da bianca nev, che fann vedè con estrèma semplicità i loeugh e i moment de la vita contadina, ormai in la memòria de la gent.
Eppur hinn pòst ver, silenzios, meraviglios che vann adree ai stagion, che se vestissen e se sbiòtten, de color e form, che squas par che spetten con pazienza la fin del moment de la soa esistenza.
Alessandra Rossetti, la catta foeura sti senzazion “vegetai”, e ie fa sò, ie traspòrta cont ona grazia e bellezza estrèma in di sò quader.
Paesagg bèi de rimirà, faa de camp pien de girasô, de pastor che curen i pégor, de fassìnn de paja e melgon tajaa, de spin e sces taccaa a terra ai margin de on cors d’acqua, de sentee faa con la preia che vann sù tra cà diroccaa e scenari de montagna.
La Rossetti la riess a fissà in manera fantastica sti immagin e a daghi a quell che ie guarda meraviliaa, menandol ‘ndree in del temp, a moment de vita vissuda, a ricòrd de ona infanzia che ormai la gh’è pù. E a chi gh’ha avuu la fortuna de viv in quei moment là, quand la vita la se svolgeva in d’ona cassina ò in d’on piccol borgh contadin, el se pò rivedè in di quader, in di vari figur, in di color, in di immagin su i tel.
Alessandra Rossetti, la se tira adree in de la soa ment la fantasia de quand l’era ona tosa, quand la correva innanz e ‘ndree sui strad de San Giulian Milanes, quand l’era anmò contadina e pièna de cassinn e campagn, con la terra coltivada, i besti e i profumm di stagion. Rivada a la maggior età la s’è diplomada Maestra d’Arte a la Accadèmia de Brera, l’e andada avanti a perfezionass, senza desmentegà i sò origin, l’ha fermaa el temp, la s’è concentrada in sui attimm e moment de quand l’era piscinina, per fà di quader che par che te parlen.
Bell pièn el sò percors artistich, per la prima vòlta protagonista in del 1957 cont ona mostra personal a Salsomaggiore Terme invidada da l’Ente del Turismo; hinn staa tanti alter i sò moster personai, da Brescia a Ròma, da Genova a New Yòrk, da Firenz a Pistòia, in tutti la gh’haa avuu prèmi e riconosciment.
Incoeu, cont el pes di ann (se fa per dì), la s’è fermada a San Giulian Milanes, indove la gh’haa on studi piscinin, l’ha faa di lavorà tant ricercaa da la gent che la gh’haa avuu la fortuna de conoss e apprezzaa la soa arte.
Ultimanent la s’è specializzada a ‘portà’, su di copp vegg, color e profumm di stagion, pitturando el stess paesagg cont i quatter stagion: primavera, estaa, autunn, inverna.
Se rimira inscì, on panorama vistos, quattaa de fior de tanti color ò frutt, cont on lett de foeuj ò sbiancaa de fiòcca.
Sti òper chì de spess vegnen faa su ordinazion, e chi riess a ‘veghi s’ie tegn con gelosia.
El grand critich d’arte, Elio Marcianò, inscì el s’è espress su l’Alessandra Rossetti: “... paesaggista emotiva, la sent l’aria e i color de l’autunn, i cambiament di stagion, come se la gh’avess in del coeur el profumm d’ona bucòlica virgiliana in la rappresentazion pòst-impressionista de la natura che la catta in del sò intim romantich regn del spirit”.