Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com











On dì special la fèsta de la mama

de la Emanuela Cancellieri

La sveglia la sòna ai sètt or, comincia on alter dì de mama, preparom la colazion e la merenda per i bagai che vann a scòla, poeu comincia la battalia, quèlla de sveglià i fioeu, ghe dèmm ona man a preparass, i caregom sora la macchina, i scaregom davanti a la scòla e poeu via de corsa in uffizzi.
Timbrom el cartellin ai vòtt e ventinoeuv, on minutt de relax per la soddisfazion de vèss rivaa in temp, poeu sòtta a laorà come tucc i nòster collegh mas’c... però in la pausa per el disnà intanta che lor parlen de fòlber e de politica e beven on caffè numm se fèmm? On salt al supermercaa perché poeu la sera gh’èmm de ‘ndà a cà puttòst a svelt, devom passà a toeu i fioeu da la nòna ò in palestra, bisògna tegnì a ment tucc i orari e i impègn di fioeu perché pò capità (come a ona mia amisa) de desmentegà la tosa a lezion de danza.
Finalment rientrom a cà, la cusina la par on camp de battalia, cominciom a mètt a pòst, preparom la zèna (scèna) e intant domandom ai fioeu come l’è andada a scòla, prendom nòta di riunion, di gar del nodà, ripassom la lezion de stòria, nettom se organizzom per el doman e poeu...
Quèst l’è el laorà de ona mama del terz millènni. Ogni tant se ricordom de la nòstra mama tutta intenta a preparà la crostada oppur settada giò in cusina a cusì e a cicciarà cont i vesin de cà, l’è ona bèlla immagin d’on temp ormai passaa, on tipo de mama semper pussee rar de trovà incoeu, almen chì a Milan.
Quèst l’è el laorà de ona mama che, come tanti alter incoeu, la laora, la cerca de tegnì insèma la soa familia e la fà tutt quèll che la pò per trovà el temp per i fioeu, che diventen grand tròpp a la svèlta e che, tutt d’on tratt, par che gh’abbien pù bisògn de numm, almen fin a quand diventom i nònn allora tornom a vèss quèll che i nòster mamm hinn staa per numm, ona figura semper present, el profumm de la torta pèna fada, la consolazion per on genoeugg spellaa.
Poeu riva, per numm, on dì special la fèsta de la mama, l’è domènega, tutta la familia l’è riunida, el ritmo pussee lent e i fioeu veden minga l’ora de daggh el regal, quèll laorà preparaa a scòla e fa de gnent se l’è minga vegnuu benissim, sèmm che denter gh’è semper on tocchètt del coeur di nòster fioeu e l’amor per quèlla mama on poo stressada, qualche vòlta stracca, de spèss apprensiva ò addirittura on poo ossessiva, ma semper la mama pussee bèlla del mond.


Ascension
Quèsta fèsta la ricorr quaranta dì dòpo la Pasqua e, la ricòrda la salida al ciel de Gesù, dòpo la resurrezion, da l’olivera su in ciel.
Incomincia el temp de la Gesa: sègn de la presenza del Spirit Sant e de l’attestazion di discepol. Tanti ann fà, in la gesa francescana de Sant’Angiol, se usava addobbà i altar con di enòrmi mazz de fior.
L’iniziativa l’era patrocinada dai categorii e colleg di professionist e artist che, in stà gesa gh’aveven ona cappèlla dedicada ai rispettivi patroni. Gh’è on proverbi de circostanza: “se pioeuv al dì de l’Ascensa per quaranta dì sèmm minga senza.”
Pentecòst
Prèss i ebrei l’era la fèsta di primizzi e de la Leg, a memòria de quèlla che hann ricevuu sora el monte Sinai, cinquanta dì dòpo l’esodo da l’Egitt. La Pentecòst cristiana, se festèggia anca lee cinquanta dì dòpo la Pasqua e la celebra la realizzazion de la promèssa de Crist, ossia la nascita effettiva e ufficial de la Gesa, contemporaneament a la promulgazion de la Leg Cristiana. In tal dì i apostol hann ricevuu dal Signor el mandaa de diffond a tutt i gent i insegnament del Vangel, con la possibilità de podè battezzà e attuà tutt quèll che Gesù stèss l’aveva lor confidaa per la glorificazion de Pader Celèst, de santificà i òmen e de applicà ai medesim el divin tesòr de la Redenzion.