Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com




























L’amis ciclista de la Emanuela Cancellieri

Quand sii andaa denter in d’on “Bar Spòrt”, avii mai osaa faa ona qualsesia domanda de argoment ciclistich, a on vòster amis, consideraa espert in sta materia?
Senza pietà, el ve bombardarà cont ona fastidiosa parlada americana, suddividendo tutti i veicol a pedala, in gener, ordin, categorii e sòtt-categorii, specialità e sòtt-specialità.
El sarà bon de frazionà quell per vialter l’era semplicement la “spicciola” e el “rampeghin”, in mila nuanz pien de schiribizz dai confin minga ben definii.
Borlarii giò de colp denter la pecondria pussee total, quand ve rendarii cunt che la vòstra “idea de spicciola”, l’è ròba de andeghee. Vi andarà via el coo, tra la confusion di telar saldaa ò modelaa con mila materiai possibil e con di form on poo “azzardaa”.
Ricordee i fren de la spicciola? “Quei per fermass?”
Desmenteghevi! Incoeu, se parla de impiant idraulich, fren a disco meccanich, a doppi ò quadruplo piston...
Se domandarii semplicement, “qual rampeghin te me consigliet?” provocarii ona tempestada de insult per la vòstra ignoranza e ona raffica de rispòst che ve spettarii minga: “Front ò full?”... “Per el cross-country oppur per la downhill?”...”Ona spicciola per rampegà oppur per la discesa?”...
Ma come l’è, gh’hinn pù i spicciol che te fann fà fadiga in salida e te fann provà piasè in discesa? Quei con la cana, el ziffolà di freni, la gòma-che-se-sbusa-e-se-ripara-con-la-pezza?
A sentì el vòster amis nò! Per sentiss liber e divertiss, bisògna vess “Freerider”, mett sù di pagn “Fun” e ‘vegh ona “Dual suspension” ammortizzada come on cangur. Se inveci vorii andà spedii, el mezzo el gh’ha de vess “racing”, e pesà come ona piuma, anca a cost de tirà foeura miara de euro per pòcch vid in fantatitanio.
Majett in plastica da cent euro, scarp con tecnologia al còcch, mudand che riparen dal foeugh, gròss oggiaa “status symbol” a infraross.
Femmes nò bozzarà! Con ò senza sti “gadgets”, vun el se stracca a la stessa manera e el pedala cont el stess gust!

I RAMPEGHIN
I primm modèi de sta specie selvadiga e dal spirit d’avventura, gh’hann origin americann.
Nassuu come regin unich di strad accidentaa, di caravee e di terren pien de palta e letamm, incoeu l’è molto pussee facil incontrai arent i marciapee di città che impegnaa in sui sentee in pee di montagn!
L’è verament complicaa descriv el sò aspett, dal moment che l’evoluzion esasperada de sti ultim ann l’ha creaa, cambiando el vegg concett de spicciola, different varietà, adattando ciascheduna de lor ai divers tipologii di “bikers” (el biker l’è quell che pedala on rampeghin, e se distingu dal ciclista per el guss spess de palta che quatta la pell, pièna de giboll gigantesch, spelladur e “lacero-contusion”).
El telar, robust e puttòst compatt, el va ben per i fortissim sollecitazion che domà el biker masochista l’è bon de dà al sò rampeghin.
El pò vess costruii con materiai divers, tucc valid ma con prerogativ different: azzal, allumini, titani, carbòni ò alter compost de recent sperimentazion.
L’aspett l’è pròppi vari: se comincia da la classica struttura a diamant cont i tubi saldaa e, passando per i fantasios telar d’allumini, se riva ai curv sensuai di telar monoscòcca.
I roeud, da 26 pòllez monten gòmm pù ò meno gròss aggressiv, a seconda de la paura che se voeur incutt al terren. L’assenza di parafangh, la permett al biker, de fà cress el strato de crosta paltuscenta, e donca, la soa importanza!
I rappòrt del cambi, fann sì che se pòden aggredì anca i salid pussee difficil con agilità e pòca fadiga... (tutti i bikers che hann provaa sui sentiee de montagna, sann che questa l’è ona balla gròssa come ona cà!) L’òss del còll e i borell, oltra che a la vòstra perizia a guidà, hinn de sòlit affidaa ai fren del tipo a “V”.
La posizion de guida, pussee in alt de quella di biciclett de corsa, la quella giusta per superà facilment i ostacol e ciappà in front, con pòca fadiga, i gròss ramm del bosch!

Gh’è in pratica trii tipi de rampeghin:
RIGID
: ormai quasi scompars, legger e de semplicissima manutenzion hinn, tra i rampeghin, fòrsi i pussee valid per andà in gir a fà i passeggiad. Se po’ giontagh portapacch denanz e dedree, gòmm lisc, parafangh in plastica, ciar... Vann benissim per tutti i viagg, robust su strad sterraa e ver e pròppi mull da carich, spedii su asfalt, compatt e trasportabil dòpo che hinn staa smontaa...

AMMORTIZZAA: monten on sistèma de sospension su la forcella che sta denanz, che ie fa pussee ladin e stracchen meno sui terren sterraa. Dann maggior sicurezza e miglioren la guida in di disces su strad sterraa, perdendo però on quai pont sui percors asfaltaa. La forcella, la comporta a bon cunt ona certa manutenzion e la limita la possibilità di montà on portapacch denanz.

CON DUU AMMORTIZZATOR: dotaa de gòmm molto gròss, el telar l’è sospes sia denanz che dedree, con cambi pù ò meno accentuaa. Ammortizzen tutti i “caprizzi” e i ruvidezz del soeul, permettendo de rivà, in di discese sterraa, a di velocità de matt... prima de borlà giò!
Generalment puttòst costos, hinn molto util e rilassant in di longh escursion su strad sterraa, (brasc, ciapp e muscol in gèner disen grazie!) e prezios in di disces a s’ceppa cazzuu. Perden on quai pont per el pes e el sprint (ma nun gh’emm minga de fà i gar!). A causa de la soa conformazion, risulten pòcch valid per andà in gir a fà i longh passeggiad: se sa minga come sistemà i bagali, su l’asfalt hinn inutil e se fa pussee fadiga, compòrten maggior manutenzion e ricambi specifich... ecc.