Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com












L’hockey sul giazz, el pussee nòrdich di spòrt
del Leo Siegel
(de Lambraa)

L’hockey sul giazz, el pussee nòrdich di spòrt de squadra, l’è anca el spòrt che pussee de tutti i alter l’è ligaa ai radis popolar de Milan. L’è nassuu e cressuu a l’Ortiga, ai temp estrèma periferia oriental de la città; el Pont de la Trecca l’è minga lontan da via Piranesi, indove el sorgiss l’ormai vegg Palagiazz omònim, e dove el “Trio Piranesi”, mitica linea de fioeu de strada (Agazzi-Crotti-Branduardi) l’ha scrivuu pagin de stòria di “Diavol” e de la nazional che se pòden minga desmentegà.

Sì, quell Pont de la Trecca indove, “bandiera bianca, la gioventù pussee scròcca la faseva franca” e indove, “bandiera nera, la gioventù pussee lifròca l’andava in galera”. Inscì se cantava in di trani in compagnia de ona ghitara e de on fiasch de quell bon.

Mirabil l’è semper stada la simbiosi tra giugador e tifos, ona union sentimental che l’ha permettuu a l’hockey meneghin de restà viv anca denanz a avveniment spess traumatich.

Giugador grand in sul giazz, tifos pussee grand in sui tribunn.

La città de Milan l’ha semper amaa el Milan (la squadra de hockey, ndr), cont i sò different nòmm, perchè el Milan l’è semper staa la città de Milan, città dai sentiment fòrt, bòna de amà e odià in on’altalèna de passion che pòden parè in contraddizion domà a chi i ha mai provaa.

Cosa l’è el pòpol ross e bloeu ( i color de la squadra, ndr), l’è minga fòrsi ona part de sta anima popolar de Milan, che in del Milan la se immedesima e dal Milan la ved realizzada ona passion?

El Milan l’è on fenòmen sportiv, ma minga domà sportiv, come quasi semper succed quand intorna a ona bandiera se groppissen sentiment estremm. El Milan che anca per merit del sò president Alvise di Canossa l’è tornaa grand, e che da trii ann de fila el vinc el campionaa, l’è anca l’orgòli de on’identità cittadina, l’orgòli de quei che hinn nassuu sòtta al Dòmm e de quei che, benvegnuu, ne hann sorbii usi e costumm. Resterann per tanto temp in la memoria i son e i immagin de la serada de baldòria che l’haa celebraa l’ultimm trionf del Milan contra l’Asiago. Quella curva in deliri, quella marea de bander bianch con la cros de San Giòrg, quell còr potent ch’el cantava “O mia bell Madonnina”, l’inno de la squadra, tutti sti ròbb chì rappresenten on affresch ch’el stria.

El bon Alvise di Canossa, intanta ch’el contemplava el spettacol, el m’ha dii in di oregg, schisciando l’oeugg: “El saria piasuu al capp ....

Ciombia, s’el ghe saria piasuu.