Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com


























El vòtt de marz la fèsta de la dòna

Come tutti ben a sann el vòtt de marz l’è la fèsta de la dòna, ma forse pòchi e minga domà òmen, conossen l’origin de stà fèsta e quali profond significaa la rappresenta, anca perchè in del cors di ann, come tanti alter fèst comandaa, la perduu el sò significaa original.

Perchè el vòtt de marz?
1908 Chicago, Illinois. In on stabiliment tessil, l’opifizzi Cotton, i dònn che laoraven hann cominciaa ona protesta contra i condizion disuman a cui eren sòtta pòst. El propietari, Mr. Johnson, per paura che i protest podessen degenarà cont on sciopero a oltranza, el fà bloccà i pòrt de la fabbrica in manera che i dònn podessen minga andà foeura.
Ne la nòtt el s’ciòppa on furios incendi, quasi certament d’origin dolosa, e ben 129 dònn moeuren d’ona mòrt atros.
Già subit dopo in di ann che vegnen in USA, se comincien i celebrazion de stì fatt, ma l’è per iniziativa de Rosa Luxemburg, fondatris del partii socialista polacch e del partii comunista tedesch ch’el vòtt de marz diventa el dì de la Fèsta de la Dòna, intesa come moment de lòtta sindacal e de rivendicazion di diritti di lavoratris e de tucc i dònn.

I festeggiament in Italia.
In Italia se comincia a celebrà la giornada gemò ai temp de la prima guèrra mondial, ma con l’avvento del fascismo la se festeggia pù per on bèll tòcch.
I dònn italian, però, durant tutt el temp de la Resistenza che poeu porterà a la Liberazion, se mobiliten contra la guèrra, per rivendicà i pròppi diritti e contra l’occupazion Nazista. Nass inscì l’UDI (Union Dònn Italian). Nel 46 l’UDI la proponn el 8 de marz come el dì consacraa ai diritt di dònn, diritt sociai, politich e economich.
Cont el 68 e cont i primm vera grand moviment femministi, la giornada di dònn la ved intensificà el sò gemò grand significaa e, durant i anni settanta i celebrazion e i manifestazion veden ona grandissima partecipazion, fin al 1980 doe s’è tegnuda la pussee granda manifestazion de semper.

La mimosa.
La mimosa l’è el fior simbol de la fèsta de la dòna, l’è stada pròppi l’UDI, in memòria de quèll tragich 8 de marz del 1908 in doe quei che andaven a rend omagg ai 129 vittim cattaven di mimos lungh la strada per portaghi anca perché eren i unich cespuli fiorii, inscì la mimosa da allora l’è diventada el simbòl del 8 de marz.
La pias ai dònn anca perché l’è on fior sempliz coloraa de giald quindi allegher, profumaa e per ultim anca pòcch costos (almen a l’era).

I conquist di dònn italian.
–El diritt de voto– el 2 de giugn 1946 il referendum el ven estenduu ai dònn.
–Parità salarial– tra el 57 e el 60 la ven stabilida la parità formal e sostanzial tra òmen e dònn nel mond del laurà.
–Divòrzi– 1970 approvazion de la lègg sul divòrzi. Magg 1974: vittòria del nò al referendum abrogativ.
–Maternità– 1971 la ven estenduda la tutela de la maternità ai lavoratris dipendent.
Vegnen poeu amplificaa i diritt di dònn che laoren, come l’assenza per maternità, i or per l’allattament e el diviètt de licenziament per el primm ann del fioeu.
Vegnen istituii i asili nido per tutelà la possibilità de continuà a laorà.
–Diritt de familia– 1975 con stà riforma ven istituida la parità tra òmen e dònn in sen a la familia: la podestà su i fioeu defatt la spètta a tutt e duu i spos che gh’hann istèss diritt e dover.
–Lègg de parità– 1977 con stà lègg se passa dal concètt de tutela per la dòna che laora al princippi del diritt de parità nel camp del laorà.
–Interruzion volontaria de la gravidanza– 1978 la riforma la gh’ha come obiettiv la prevenzion di gravidanz indesideraa e la lòtta a l’abòrt clandestin.
–Lègg per i pari opportunità– 1991 stà lègg la gh’ha el scòpo d’eliminà i discriminazion e d’introdù istèss opportunità òmm dòna nel laorà.
–Imprenditoria femminil– 1992 la lègg la promoeuv l’ugualianza sostanzial e instèss opportunità econòmich per el svilupp de l’imprenditoria femminil.
–Violenza sessual– 1996 finalment la violenza sessual l’è pù on delitt contra la moral, ma contra la persòna.

Fèsta?
Dedicà ona giornada a quaivun ò a on princippi, talvòlta l’è volè ghettizzà, come dì che in di alter occasion, in i dì normai l’è lecit desmentegassen, el 8 de marz, come gh’èmm vist, l’è nassuu come on moment de lòtta per i diritt, come tal l’è rivestii d’autentica e innegabil sacralità.
Ma se rèsta incoeu? I òmen, oramai “raggiont”, anca se spèss sòll formalment, mal el soppòrten e se senten quasi obbligaa ad attenzion particolar, che mej saria se i avessen tutt l’ann.
Inolter, gh’hann spèss la sensazion che, per i dònn, la parità sia domà on obiettiv intermedi; e i dònn?. I dònn hinn consapevol che deven minga fass trattà come minoranza, perché l’hinn nò, nemmen per on dì a l’ann; in quèll dì saria mej che se esludessen minga in de per lor, come spèss succed, concedendos quasi el fudèss on diritt acquisii, volgar piccol e grand mattad come el pussè squallid di òmen.