Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com











Articol del 2005, del Sergio Domenico Marni

El terz Congress...


...de l’Associazion Italiana Poetta Dialettal


El Papa el s’è degnaa de ricev in Udienza special, in la sala di Svizzer a Castelgandolf, i partecipant al terz Congress de l’Associazion Italiana Poetta Dialettal. El s’è compiasuu de rivòlg on discors fondamental: “L’inconter de eccelent studios de la poesia, cont i accent pròpri de ògni sit d’Italia, el Ne suggeriss l’immagin de la vòstra Penisola come de ona magica arpa, che la vibra con different tonalità, ma che la spantega on’unica mirabil sinfonia: el sentiment de nòbil fervor de la gent d’Italia. L’è nò che la lingua nazional, eredità comun de ona patria che la brascia sù tanti region different per temperament, stòria e cultura, la sia minga bòna de interpretann i anim; nepunemanch i dialètt hinn spègg pussee fedei, pussee spontani, fòrsi anca originari del lienguagg interior, ch’el ven prima de ògni fatt linguistich.
Vialter sii a conoscenza di rappòrt reciproch tra lingua e dialètt, e quanti difficil question comincen quand se voeur tornà indree ai origin. Anca a considerà tutt’i cas possibil de svilupp stòrich, se pò dì che i lingu, come mèzz de espression e de comprension a vantagg de on grupp pussee grand, risenten de spèss de l’astratt e del convenzional; i dialètt, inveci, manifesten i intuizion e i impuls de l’anim immediatament e con vivacità, dal moment che esprimen sensazion cavaa foeura direttament da la natura e da la vita. Per quèst el dialètt l’è giamò deperlù, almen a l’origin, poesia, personal e cald ‘spantegament’ di moviment de l’anim. A la soa frequent ristrettèzza la suppliss la lingua nazional, pussee flessibil e ricca de penser, cont on caratter social pussee marcaa, ma quand la se dopera la mena a l’accettazion de ona forma, di vòlt, minga adatta al caratter de on grupp particolar.
Quèst el voeur minga dì che lingua e dialètt gh’hann per fòrza de taccà lit, ò che la lingua l’abbia sorbii tutt’i intim valor di dialètt. El ‘volgar’, particolarment quèll de la Vòstra Nazion, sia in de la soa formazion che dòpo, el pò paragonass a on sòlid Istitutt, in doe i dialètt mètten giò e catten sù i mèzzi miglior d’espression a comun vantagg. Sto contributt di dialètt al linguagg comun l’ha fòrsi ispiraa el tema del vòster Congrèss, ch’el voeur pròppi indagà el contributt che la letteradura dialettal la pò portà a la formazion de la coscenza nazional. L’argoment el passa de sora a la question purament linguistica, e el se eleva in sit pussee vitai, dando indree ai dialètt la funzion pròpria de ògni lingua, come natural veicol di valor del spirit.
 Ma quai hinn i element costitutiv de sto tesòr comun, da vialter dii ‘coscenza nazional’, che i region gh’hann de concorr a sviluppà? Con qual metod se pòden individuà, per mètti dòpo, compagn a riaa fecond, in del lètt del fiumm de la comun patria? I scenz stòrich e etnològich, la filosofia e la psicologia hinn certament adeguaa a sto lavorà de scelta; ma minga de men de lor e con maggior evidenza, la letteradura dialettal la mostra el fond comun de la coscenza d’on pòpol e i pregi particolar, di vòlt scurii dal passà di sècol. Tra i tanti element comun vialter trovarii subit e come sostanza, on profond sens religios, esprèss con maggior ò minor vivacità, ma istèss precis, in de la sostanza e in del calor, in ògni region italiana. La poesia dialettal, in particolar, l’ha cavaa foeura tanto da la frèsca vèna cristiana; de lee l’è impregnada quasi ògni penser, sentiment e desideri. De spèss la poetica local squas la conoss minga alter tèma che i dramma e i laudi sacri, che hann alimentaa deperlor per tanti sècol la vita spiritual e civil del pòpol.
Alter caratter hinn on marcaa sens de moralità, l’alta stima per i valor de la famiglia, la pietà vèrs i dèbol e i sofferent, el culto de la semplicità e squas de l’austerità de la vita. Come i dialètt hinn testimòni che se pòden nò mètt in discussion di sti valor caratteristich del vòster pòpol, per quèll che ghe spètta a lor, gh’hann de vèss i depositari e squas i prèi de paragon per stabilì la genuinità de la coscenza nazional. Se da ona part se pò dì progrèss ver la maggior conoscenza e el fatto che i pòpol de tutt el mond hinn ‘vegnuu pussee visin’, agevolaa adèss da tanti mèzz, da l’altra part l’è ciar el pericol ch’el rappresenta de spèss la tendenza vèrs ona omologazion de tutti i mentalità e usanz senza discerniment. Donca gh’è de evità che on cosmopolitismo malintes el mena ògni pòpol a la rinonzia di pròpri valor tradizionai, e ch’el ne sfigura i volt. A sta saggia azion de difesa hinn ciamaa anca i letteraa, e tra de lor i poètta dialettal, come custòd pussee visin ai san sorgent”1.
1 Cfr. El III Congrèss Nazional de l’Associazion Nazional di poètta dialettal a Roma:
a Castelgandolf udienza special e discors de S.S. Pio XII, “La Martinella”, Milan Ottober 1957, pp. 582-584.