Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com





Jeanne Hébuterne








Tina Modotti








Camille Claudel








Tamara De Lempicka
Dònn in de l’Arte de la Emanuela Cancellieri

I dònn in de l’arte hinn staa pussee spess modell che protagonist a comincià da la mitica “Monna Lisa” per rivà a la compagna de Amedeo Modigliani, Jeanne Hébuterne, immortalada in posizion infinii ma ricordada domà recentement in la mostra che a Palazzo Reale Milan l’ha dedicaa a Modigliani, ch’el gh’ha avuu la fortuna de avè la Hébuterne come “ Devota compagna fino all’estremo sacrificio”.
Iinscì gh’è scritt in su l’epitaffi su la tomba de la pittris Jeanne Hébuterne, che la s’è coppada el dì dòpo la mòrt del sò compagn. L’è’ inscì che avarien vorsuu che la vegness ricordada, se pròppi se doveva ricordalla, sia i sò famigliar, sia i amis de Modigliani. Tucc, de fatt, hann cercaa de scancellann la memòria de artista. I sò famigliar, che mai gh’aveven perdonaa de avè minga rispettaa la règola del sò ambient borghes che la voreva i dònn sposaa cont on “bon partii”, hann mai permettuu che i sò òper vegnessen mettuu in mostra. I amis del pittor, che con fadiga sopportaven la relazion de Modigliani con quella giovina, la consideraven pòcch brillanta e senza caratter. E inveci Jeanne Hébuterne l’era minga ona popòla rassegnada e che se pòdess fà sù e on sògn ghe l’aveva: la voreva diventà on’artista, con determinazion fina a la fin. La gh’aveva del talent e on intens mond interior de immagin e sentiment, quand, molto giovina, l’ha deciduu de portà avanti la carriera artistica. L’ha frequentaa l’Académie Colarossi dove i sò disegn, che spess gh’aveven come soggett la figura femminil, hinn staa apprezzaa, ròba minga facil in d’on ambient maschilista pòcch tèner cont i dònn.

Per la soa bellezza e espressi vità Tina Modotti, che l’ha cominciaa la soa carriera come attris, la ven fotografada in tanti occasion dai fotògrafi american pussee important del sò temp, e soratutt da Edward Weston ch’el gh’avarà ben prest con lee ona relazion sentimental. A contatt con la capacità e l’esperienza de sto compagn eccezional, Tina impara l’arte de la fotografia e in pòcch temp la conquista ona soa autonomia espressiva.
Nassuda a Udin el 17 de agost del 1896 e mòrta a Città del Messico el 5 de genar del 1943, dòpo la scomparsa la soa personalità umana, artistica e politica l’è stada subit riconossuda e sto riconosciment l’è andaa avanti per on quai ann, poeu la Modotti l’è stada completament desmentegada per almen trent’ann.
I motiv de sto silenzi, per minga dì refud, hinn ròbb de minga cred e pòden trovà ona spiegazion in del mond reazionari, in del provincialismo, in del moralismo molto estes de sto sècol, contrari a la valorizzazion de ona dòna, come lee, libera e inserida in la gran tradizion de la coltura laica.
L’òpera de Tina, che la se troeuva in bòna part in America, l’è stada tegnuda sconduda in di cassett di Dipartiment de fotografia per la negativa influenza del maccartismo che l’ha impedii, per molti ann e minga domà in America, el studi e la presentazion de on’artista che oltra a avè creaa immagin de qualità sublimm l’aveva anca faa part del moviment comunista internazional.

Immortalada in del sò famos ritratt che la s’è fada in de perlee intanta che l’era ‘dree a guidà ona Bugatti verda, ritratt ordinaa in del 1929 per la copertina de la rivista tedesca de mòda “Die Dame”, l’elegant figura dal sguard fregg de biss protes in del voeui de ona vision irreal che la fà ricordà domà in astratt i tratt esterior de Tamara De Lempicka, l’ha rappresentaa on protòtip del moderno e spregiudicaa dinamismo costruii dal costumm artistich “déco” e liberty su l’immagin simbòlica del femminil in di ann vint e trenta.
La vita de Tamara l’è stada pièna de viagg e trasferiment frequent, che giamò a l’età de trèdes ann la pòrten in Italia per ona vacanza da la nòna dove la gh’ha l’occasion de comincià a conoss l’arte a travers i visit ai musei de Ròma, Firenz e Venezia, avendo inscì i prim contatt con la pittura a travers l’uso de l’acquarell; l’inizzi de la guerra, l’ha sorpresa in Russia, e la gh’ha impedii de tornà in la soa Polònia, invasa da la Germania, menandola a viv a Parigi.
A Milan in del 1925 la De Lempicka la incontra el cont Emanuele de Castelbarco, disponibil a organizzà ona mostra a la Bottega de Poesia, spazzi espositiv de fama internazional e aristocratich circol de intellettuai da lù medèmm animaa in la città meneghina, che, tra i sò sòci, el gh’aveva personagg come D’Annunzio e Marinetti.
Dai relazion con sti personalità e dai numeros viagg de laô faa in Italia la ciapparà l’inviada la notevol fortuna artistica de Tamara in del nòster paes.

Tra i dònn artista se troeuven, in del cors di sècol, poetess, scrittris de romanz, pittris, musicista, cantant, regista, fotògrafi e scultris ma senza dubbi la pussee granda scultris tra la fin del Vòttcent e el Noeuvcent l’è stada Camille Claudel.
Se l’è vera che pochissim dònn in la stòria hann poduu realizzà i sò vocazion artistich, sia per i violent discriminazion, sia perchè gh’aveven de vess dòmà spos e mader oppur mònegh, a sta artista in particolar gh’è staa impòst el silenzi perchè l’è stada sarada denter on manicòmi dai 48 ai 79 ann, quand l’è mòrta, in del 1943. Per trent’ann Camille l’ha pù poduu scolpì, viv liberament, andà foeura, conoss persònn, innamorass.
Camille l’era nassuda el 8 dicember 1864 in d’ona cittadina, Villeneuve-sur-Fère, in la region de la Champagne. El pader l’era el direttor de l’Offizzi di Impòst, la mader ona dòna puttòst sbiacca, de idei convenzionai, che la gh’ha avuu nissuna comprension per la tosa ribell e “ matta “. La gh’ha minga perdonaa de avè vorsuu viv foeura di règol borghes - e i Claudel eren di provinciai de la media borghesia.
Vers i vint ann Camille l’ha incontraa Rodin, ch’el gh’aveva vintiduu ann pussee de lee e da soa allieva l’è diventaa el sò amant e l’è staa pròppi sto rappòrt tormentaa che l’ha portada a la nevròsi e a l’ospedal psichiatrich.
I sò òper, quei che hinn restaa, testimònien ona fòrza creativa praticament unica; eppur domà da ona desèna d’ann in Francia Camille l’è stada ricordada e gh’è staa dedicaa anca on film indove Camille l’era interpretada da la bellissima attris francesa, de origin araba, Isabelle Adjani.