Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com

Lombardia


Còmm


Cremòna

Conoss la Lombardia, Còmm e Cremòna, Articol del 2004,
del Stefasno Sportelli

Dòpo che èmm vist in linei general i caratteristich di città de Bergom e de Brescia, in sto numer vedom i città de Còmm e de Cremòna.

Còmm
L’antiga Comun l’ha troeuvom in di testi stòrich quand March Claudio Marcèll nel 59 a.C.
l’ha conquistada e l’ha sotto mèssa a Roma. Dal sò territòri hinn passaa ord barbarich come i Franchi. Nel 1118 Còmm l’è in guèrra cont el gran Milan fina a rivà al 1521, quand Còmm l’è diventaa part de el Stato milanes, da sto moment i sòrt de Còmm hann seguii quei del rèst de la Lombardia. I monument pussee interessant da vedè hinn el Dòmm, la Torr del Comun, el Brolètt. El Brolètt de forma gotich-romana l’è rivestii de marmor bianch, gris e ross, menter el Dòmm el gh’ha la facciada gotich-rinascimental. Da vedè i arazz, la Sacra Conversazion del Luini e el Sposalizzi de Maria de G. Ferrari.
La Basilica de sant’Abbondio l’è voeuna di capp d’òpera de l’architettura romanica lombarda, menter la Gesa de San Carpoforo, foeura i mur antigh de la città l’è a trè navad cont el presbiteri rialzaa doe se riva per di gradinad laterai. Alter monument interessant hinn la Gesa de Sant’Agostin, la Gesa de San Fedel, el Tempi Voltian.

Cremòna
L’è stada fondada dai roman nel 218 a. C. con la funzion de capp sald militar. L’ha resistii per ben 34 ann a l’invasion longobarda fin a la conquista de Aginulfo nel 603. L’ha combattuu contra Milan e Crema quand la s’è alleada cont el Barbarossa e l’è diventada possediment venezian dal 1499. L’è stada sòtta i austriaci prima e i frances dòpo, fin a diventà part del Règn d’Italia dal 1848. Interessant la visita a la Piazza del Comun, el centro artistich de la città, voeuna di pussee suggestiv piazzi mediovai d’Italia. Da vedè el Torrazz, el Dòmm, el Battistero, la Lòggia dei Militi, el Palazz del Comun.
El Torrazz l’è ona altissima torr campanaria 125 m. (1284) e l’è el simbol de tutta la città.
El Dòmm vun di maggior esempi d’architettura romanica lombarda pièna de affrèsch de scòla lombardo-veneto e de arazz de scòla fiamminga.
El Battistero de costruzion romanica a pianta ottagonal sormontada da ona lantèrna, menter l’intèrno l’ha perduu tant in del temp per via di tantissim rifaciment.
La Lòggia di Militi la gh’ha on portigh a dò alt arcad ogivai e grand trifor in la part superior.
El Palazz del Comun rifaa e rimaneggiaa l’è on important monument cittadin ligaa a la stòria del period comunal.
Alter monument de visità, la Gesa de Sant’Agostin, el Palazz Fodri, la Gesa de San Michee.