Sit de coltura e attualità
in lengua milanesa
Invia i tuoi messaggi a:
info@elmilanes.com


















El 20 Ottober 1944 i vittim de Gòrla
Articol del 2004 del Leo Siegel (quell de Lambraa)

Ernesta Abbondanti incoeu la gh’avaria 67 ann, Dolores Alquà 69, i gemei Edvige e Franco Andreoni 66, i fradellitt Silvano e Giancarlo Bacilieri 62 e 71, e saria staa inscì per alter dusent fioeu, piscinitt e innocent, vittim tucc del bombardament criminal di alleaa che el 20 ottober 1944 l’ha bordegaa de sangu el quarter de periferia de Gòrla, fasendo tonina, de soramaròss, de la scòla elementar Francesco Crispi.
Fioeu de operari, artigian, commerciant, impiegaa, gent umil profondament taccada a quel mond piscinin, che aveva permiss ai fioeu sfollaa in campagna de tornà indree, convint che la guerra la fudess ormai finida. Inveci l’era minga inscì.
In quella mattina d’autunn pièna de sô e lus, l’è sonaa l’allarma, ma prima che maester e scolar fussen riussi a mettes in salvo, preceduu dal frecass saturna di motor, hinn compars in del ciel, seren e bloeu, 35 di 106 bombardier decollaa da la Puglia in direzion de Milan. Anca se a Gòrla gh’eren minga obiettiv militar né industrii de colpì, i american hann descaregaa giò su la popolazion indifesa el sò carich de mòrt. Ona bomba l’ha sventraa la scòla, fermando i lancett de l’orelògg sui 11.27.
Incoeu a Gòrla l’è anmò viv el ricòrd de la “strage di innocent”, con sto nòmm chì l’è passada a la stòria, grazie soratutt al monument ossari tiraa su, per la decisa volontà di parent, indove gh’era la scòla.
L’è stada minga on’impresa facil, gh’era a Palazzo Marino quei che aveven giamò deciduu de fà sù on bell cinema sui maceri, e chi voreva fà desmentegà a svelt quella vergògna, politicament “scorretta” perchè l’era minga stada fada dai sòlit barber nazifascista, ma da quei che eren consideraa i aleaa liberador. In tutti i casi, a la fin, tassandos per cunt sò, financa con la vendita di quadrei di maceri e di buscioni de carta stagnoeula di bottili del latt, el Comitaa, nassuu spontaneament, l’ha ottegnuu el sò scòpo. I cronich cunten anca de on tentativ di american de corromp la gent a pes d’òr, cercando de convincela a trà giò quell ricòrd scòmod, memòria de on’episòdi che incoeu i complici media ciamarien “effett secondari de on’incursion”, manera “dolza” per definì ona strage de civii senz’armi, in sta situazion fioeu.
Dal 20 ottober 1947, dì de l’inaugurazion, arent al monument l’è celebraa el ricòrd de sti mòrt a la presenza de ona quai autorità “precettada”, pròppi perché se pò minga fann a meno.
Ma del president de la repubblica, el “semper present” Ciampi Azeglio Carlo, s’è mai vista nanca l’ombra, a dispett de ona gentilissima lettera de invid spedida da ona benemerita che l’è scampada a la tragedia, Graziella Ghisalberti. L’era l’ottober del 1999, el capp de stat el s’è nanca degnaa de rispond.
El Papa, al contrari, a ona lettera compagna, l’ha rispòst cont ona benedizion apostòlica, slargada foeura a tutti i present a la commemorazion. Ògni 20 de ottober, poeu, in occasion de la cerimònia, el sventola in sul monument on drapp bianch con ricamaa tanti pontitt ross quanti hinn staa i fioeu scompars, e alter verd per ricordà i insegnant. L’hann vorsuu i mamm di vittim come símbol d’amor, incoeu decoraa con medaja d’òr al valor civil.
L’aviator Maner Lualdi, trasvolando l’oceano cont el sò velivol piscinin battezzaa “L’angiol di fioeu”, l’ha portaa in America, ma l’è restaa smorfiaa da l’accoglienza freggia che gh’hann riservaa i governant.
Mettuu de part cont el temp tanti risentiment, la strage de Gòrla la resta incoeu ona tragedia che la serv de ammonizion di conseguenz de tutti i guerr per la pòra gent, in tutti i canton del mond. Ona manera per riciamà a la realtà tucc quei che, con la complicità de radio television e giornai che vegnen denter i nòster cà e minen i nòster coscenz, s’hinn abituaa ai mòrt e ai ruinn e hinn minga bon de ribellass e vosà “basta!”.
Pensemm, per esempi, a quei genitor che, come prèmi, portaven i fioeu a Avian per vedè decollà i reoplan che avarien “somenà” lutti e tragedi. Per lor l’era on spettacol, la prima fase de on gioeugh, de on “videogioeugh” a gratis.
Che vaghen a parlà con quei de Gòrla che ghe l’hann fada a scampà, cont i parent di vittim, fòrsi capirann.